Romeva creu que l’actuació policial de l’1-O “no és un comportament que s’enquadra en una policia democràtica”

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ha criticat durament l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat l’1-O. “No és un comportament que s’enquadra en una policia democràtica en un país democràtic”, ha assegurat davant el tribunal. A més, ha qualificat l’actuació “d’incomprensible i injustificable” i ha assegurat que “l’única violència” va ser per part de la policia i no dels votants. “Les imatges ens costarà molt de temps oblidar-les i van ser actuacions que crec que van ser contraproduents”, ha valorat Romeva, que considera que les imatges del dia del referèndum “són una taca greu en la història de la democràcia espanyola”.

Sobre el paper del Govern, ha dit que era la seva “obligació” fer una “crida a la mobilització lliure i no partidista”. “El més important era la nostra neutralitat”, ha remarcat.

Romeva ha afegit que va anar a instàncies europees a advertir que “si davant d’un debat polític la resposta era la repressió i la violència policial”, el problema ja era d’Europa, perquè anava contra “la línia de flotació del projecte europeu”. “Vaig instar les institucions europees a atendre el que estava passant a Espanya, crec que no és un problema que afecti només a l’estat espanyol, sinó que afecta directament a la idea d’Europa”, ha dit.

Preguntat pel significat que dóna a la declaració d’independència votada al Parlament el 27 d’octubre, Romeva ha dit que es va votar “d’acord amb el mandat” de les eleccions del 27 de setembre del 2015 i de l’1-O. “El que feia aquesta declaració política era donar-nos un mandat polític i vam instar altre cop a iniciar un procés de negociació multilateral, que és com creiem que s’ha d’afrontar aquesta qüestió encara avui”, ha dit.

De fet, ha dit que després del referèndum es va “seguir la pràctica internacional de recollir el mandat que sortia de les urnes” i reiterar “la necessitat, la importància d’iniciar un procés de diàleg i negociar”. De fet, ha recordat que hi va haver “diversos oferiments en l’àmbit estatal i internacional d’intervenir, per actuar de facilitadors del diàleg”, però que quan aquests “intentaven trucar a la porta del govern espanyol, la resposta era inexistent, zero”.