Fets polítics al Suprem

Referèndum

Exclusivament política va ser la declaració de l’exvicepresident Junqueras i de l’exconseller d’Exteriors, Raül Romeva, en considerar-se presos polítics i negar-se a respondre a les acusacions de l’Estat i Vox. En la legislació espanyola, ni votar ni organitzar un referèndum és delicte, sostenien, i l’exconseller Jordi Turull hi va afegir que és compatible amb la Constitució, mentre que l’exconsellera Dolors Bassa va recordar que el plebiscit també està emparat per lleis internacionals. I hi va afegir que l’1-O no era un acte “concloent” de la legislatura, sinó que pretenia obrir un camí de diàleg amb l’Estat. Per les defenses, aquest és un “judici a la democràcia” en què s’han restringit “gairebé tots els drets fonamentals”.

Violència

Després que la fiscalia minimitzés la violència policial de l’1-O basant-se en el fet que només hi va haver dos ciutadans ferits greument i obviant que n’hi va haver un miler de contusionats o fracturats, Junqueras va passar a l’atac tot afirmant que policies i guàrdies civils no van usar la violència per evitar la votació, sinó per provocar tensió i una resposta violenta dels ciutadans, una resposta agressiva que no es va donar. L’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, va defensar que els Mossos van complir les ordres de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que demanava que es garantís la “convivència ciutadana” durant el referèndum. Els que no ho van fer van ser els cossos i forces de seguretat de l’Estat amb les càrregues contra els votants, va concloure.

Desobediència

Els polítics van admetre indirectament haver desobeït el TC, però no cap ordre judicial. El primer a fer-ho va ser Forn, que va defensar que els Mossos d’Esquadra van complir sempre la resolució del TSJC i que ni ell ni el president van donar als responsables policials cap ordre política de no fer-ho. Si es van desobeir els avisos del TC és perquè el govern va ponderar el seu compliment amb el del mandat democràtic que els havia donat una majoria parlamentària per fer un referèndum, han defensat la majoria dels acusats. El fet que el referèndum no fos delicte penal va fer decantar la balança. L’exconsellera Meritxell Borràs, a més, va assenyalar la politització del TC.

20-S

Un dels interrogatoris més llargs va ser el de Jordi Sànchez pel 20-S perquè els cotxes de la Guàrdia Civil malmesos aquell dia són el clau roent a què sembla agafar-se la fiscalia com a prova de violència. I Sànchez no va defugir la prova. Tal com han confirmat testimonis presencials com ara la periodista d’El Punt Avui Emma Ansola, Sànchez va explicar que els danys els van anar produint durant les llargues hores ara un manifestant, ara un altre, sense que hi hagués hagut cap atac violent i organitzat durant tot el dia. A més, va recordar que no es va obstaculitzar en cap moment la feina de la comitiva judicial i es va col·laborar amb Mossos i Guàrdia Civil quan es van fer cordons de voluntaris de l’ANC per fer un passadís d’accés a la conselleria escorcollada i evitar que ningú obrís els cotxes per agafar les armes que hi havien deixat els policies. Sànchez va concloure la seva defensa recordant que no hi va haver llançament d’objectes ni perill per a la integritat física de ningú, tot i que protestaven a les portes de la conselleria 50.000 persones. I que la secretària judicial hauria pogut sortir pel passadís de voluntaris que al llarg del dia van transitar centenars de persones, i no pel pati interior de l’edifici com va preferir fer.

Malversació

No es va gastar cap euro públic en el referèndum des que el TC en va suspendre la llei, han sostingut els acusats. Ho confirmen la interventora de la Generalitat i l’exministre d’Hisenda, va indicar Romeva. Borràs hi va afegir que el conveni marc del seu departament per comprar urnes era per les previsibles eleccions catalanes avançades i no es va acabar fent efectiu. I l’exconseller Santi Vila va explicar que l’1-O el van finançar “entitats i empresaris catalans i catalanistes”, no el govern.

Declaració d’independència

La declaració d’independència del 27-O va ser política, han defensat Turull i Rull. Fins i tot menys política que les declaracions anteriors, segons Bassa. La defensa de Bassa va documentar que mai es va publicar al DOGC, i Forn va reblar que ningú va trucar a cancelleries exteriors per fer-la efectiva. Junqueras va dir que buscaven un acord multilateral però la cadira del govern espanyol sempre estava buida. Es va fer “davant totes les portes tancades i els telèfons penjats” del govern de Rajoy. Per Forn, no tenia “transcendència” perquè la feien sabent que el govern espanyol els destituïa i suspenia l’autogovern català. Per què s’hi va arribar si la majoria de membres dels governs català i espanyol volien una solució dialogada?, segons Vila.

Fase de testimonis

Aquesta setmana comença la segona fase del judici, amb l’interrogatori dels altres protagonistes polítics principals. Però l’agenda del tribunal serà difícilment viable tenint en compte que ja havia previst enllestir aquesta setmana les declaracions dels acusats i, en canvi, Cuixart i Forcadell encara ho hauran de fer a partir de dimarts. A pesar d’això, el tribunal preveu que declarin vint testimonis entre dimecres i dijous amb només mitja hora cadascun responent a preguntes d’acusació i defensa. Dimarts al matí, Joan Tardà, Roger Torrent, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro. A la tarda, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños. I, dijous, Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau i Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech i els responsables de Treball, Afers Socials i el CatSalut de la Generalitat.