Política

JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA

Expresident d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

“El meu partit avui és el PNB”

“L’independentisme ha col·lapsat Catalunya i Espanya”

“Forçar les generals del 28-A que pot dur el PP, Cs i Vox al govern és irresponsable”

“El rei Felip VI sap que ha perdut amics”

“Si haguéssim estat al Regne Unit hauríem vist cadàvers al Tàmesi”

Unió no existeix però CDC tampoc; amb les llistes que ha fet Puigdemont elimina el cor del PDeCAT com a hereu de CDC
Mentíem amb el dèficit fiscal i així ho vaig dir, però no era jo sinó Mas-Colell el que exagerava amb xifres alternatives

La cita és a l’Hotel Palace, on Josep Antoni Duran (Alcampell, 1952) amb el seu El risc de la veritat (Proa, i Planeta en castellà) reviu trenta anys de vida política entre Catalunya i Madrid.

“Ha d’escollir entre ser el Bolívar de Catalunya o el Bismarck d’Espanya.” Es veu reflectit en la frase que Niceto Alcalá Zamora va dir el 1918 a Cambó?
No em sento tan important ni com Bismarck ni com Bolívar. És veritat que he intentat, des de la distància i la categoria dels personatges, ser una mica les dues figures. Però mai m’he sentit interpel·lat per cap d’ells.
Qui ha perdut més: Espanya perdent-lo com a ministre o Catalunya perdent-lo com a president de la Generalitat?
No he volgut ser ni una cosa ni l’altra. Vaig poder ser ministre i durant un temps vaig pensar que podia ser candidat –que no president– a la presidència de la Generalitat. Ningú s’ha perdut res. Soc un polític que ha dedicat molts anys a la política, que crec que ha fet alguna cosa bé i que n’haurà fet moltes de malament, i prou. No tinc més pretensions.
Com pot ser que, tenint el 20% de les accions de la companyia Espanya, no entrem al consell d’administració?, es pregunta.
La resposta fins ara ha estat negativa des del catalanisme o des del nacionalisme. Des del que CiU i jo hem representat no hi ha hagut resposta positiva. És legítim ser independentista i tenir l’objectiu de trencar amb Espanya. Si no ho ets, com jo que no he estat mai, i creus que has de compartir un projecte que no és del tot el teu i vols millorar-lo, és quan té sentit la meva pregunta. I no plantejo dos ministeris a canvi de fer el xai. No, jo plantejo un govern de coalició seriós amb un programa de govern i tu introdueixes com veus Espanya des de Catalunya. Hem tingut ministres catalans, i catalanistes, i fins i tot nacionalistes en la Segona República com Companys, però no s’ha provat mai un govern de coalició amb un programa pactat.
Si Alcampell fos un poble de Biscaia, vostè encara seria un polític en actiu?
El meu partit avui és el PNB. Soc militant de base d’Units. No sé si Units es presentarà a les generals, no ho crec, i no podré votar el PNB a les generals. Però si no hi ha Units el meu partit és el PNB. Jo he estat emmirallat pel PNB, els catalans en general hem estat emmirallats pels bascos, i no crec que sigui un emmirallament positiu. A Unió venien i ens queia la bava, els del PNB eren més aplaudits que la direcció d’Unió.
Un factor clau és el concert. No oblidem que fins i tot en el franquisme Àlaba i Navarra eren províncies que retenien el concert. Catalunya no tenia aquest antecedent i en el moment de plantejar-ho no hi havia unanimitat ni això es va plantejar després.
La seva utopia era que Unió fos com el PNB i vostè poder fer de Xabier Arzalluz?
Unió no té res a veure amb el PNB en dimensió. Qualsevol partit català és a anys llum del PNB. L’Alderdi Eguna, els resultats... El PNB és el partit d’Euskadi i està incrustat a la medul·la. No ha estat el cas de CiU ni en el millor moment, tot i que ens hi vam aproximar. Tot i que a Arzalluz l’admiro i me’n distancio amb la Declaració de Barcelona –pel radicalisme seu o pel quietisme meu–, el PNB és un partit únic al món. I sí, jo tenia la pretensió de ser l’Arzalluz ideòleg del catalanisme i vaig fracassar.
S’ha sentit el més incomprès del pont aeri? Un botifler aquí i un antiespanyol a Madrid?
El que més, no. Ara, incomprès, sí! Aquí hi va haver uns anys amb mi a CiU, a partir del 2012 i de la Diada i el pacte fiscal, en què iniciem un període fins al 2015 adoptant el full de ruta d’ERC, en què hi podia haver gent que pensés que jo anava seguint les pautes del viratge de CDC a l’independentisme. També hi havia qui pensava que jo podia fer un paper perquè això no es decantés cap allà i era vist així per agents polítics, econòmics i sindicals de Catalunya i d’Espanya. Se’m deia de tot a Madrid i a Catalunya també.
Imaz a Repsol, Sánchez Llibre a Foment, Duran al consell d’Aena. Els moderats que surten de la política els recull l’empresa?
Però jo soc un desgraciat, eh! [riu] Aena són 900 euros al mes. No sé quan deu cobrar el meu amic Imaz però deu vorejar el milió d’euros. No, el moderat és una persona que acostuma a tenir sentit comú. Si a més el moderat prové d’una experiència política en què ha tingut capacitat al Congrés i al Senat de relació amb el món real, doncs aleshores té unes bases en el futur per poder entrar a l’empresa. Comprovi l’empresa pública i no parlo d’Aena: hi ha molta gent que no ha tingut cap experiència empresarial.
S’entén millor l’Estat des del Congrés, o des d’Aena?
L’Aena de la qual parlava sent portaveu de CiU al Congrés i de la qual reclamàvem la privatització no té res a veure amb l’Aena d’ara. Aena és la desena empresa de l’Íbex 35, té un 51% públic però la resta cotitza a borsa i és d’inversors, entre ells alguns fons estrangers.
En algun moment es va dir “la tercera via soc jo i prou”?
No. En tot cas, no jo; Unió i altra agent. El problema de la tercera via és que tu pots explicar a la teva gent que aquest no és el camí i que el camí és aquell i que necessita temps i passa pel diàleg. Però quan el receptor del diàleg et diu “què diu vostè de diàleg?”, la gent del país et diu “vostè és un idiota; que no veu que li diuen que és inviable!”.
Una imatge viscuda anys i anys a la tribuna del Congrés: acaba el duel del PSOE i el PP, arriba el torn de Duran i l’hemicicle es buida i els diputats marxen a fumar o a fer tertúlia.
Això sempre! [riu] Al principi et sorprèn i et cabreja. Després al cap d’un temps t’hi acostumes... No és només Espanya: segueixo la política arreu i també passa. El que passa és que als Estats Units no existeix el tercer partit i aquí sí, hi ha el tercer, el quart, el cinquè... Era una falta de cultura política. Era igual que fos un portaveu català que IU. Abans entre els dos partits majoritaris s’ho feien tot i ara el sistema ja no ho permet.
El PP i el PSOE són el mateix?
No, no. No es pot negar més sensibilitat al PSOE que al PP en relació amb Catalunya. Negar això és negar una evidència, la inhibició de l’independentisme de la política espanyola i a l’hora de permetre la tramitació de pressupostos, que no vol dir subscriure els pressupostos del PSOE sinó intervenir-hi i modificar-los, amb quinze o vint esmenes... Inhibir-te de la política, provocar l’avançament electoral i que això pugui portar un govern hipotètic del PP, Cs i Vox molt advers a Catalunya, molt més del que ho és el govern del PSOE, és una irresponsabilitat. Dir que el PP i el PSOE són el mateix és una injustícia amb el PSOE i amb el PSC, i jo sovint he estat injust amb el PSC.
Si algú té aversió a Duran pot llegir el llibre i té premi. Duran confessa: “Sí, soc un lobbista”.
Sí! Sense complexos! [riu] Si per lobbista s’entén defensar els interessos d’un sector, jo estic tip de defensar interessos de sectors de Catalunya. I també de sectors d’Espanya. No tinc cap problema a reconèixer-ho.
Unió mor amb un deute de 22 milions i el cas Pallerols. La ferida l’acompanyarà sempre?
Jo dic que vaig descobrir el Trankimazin arran del cas Pallerols. A mi em va provocar un disgust, un neguit, i sobretot a la meva família, als meus pares. Ho recordaré tota la vida, m’ho va fer passar molt malament.
Si un dia és Bismarck d’Espanya és el maig del 2010: CiU salva amb l’abstenció un ajust de Zapatero mentre Rajoy, amb el no del PP, juga al rescat.
No vaig ser Bismarck d’Espanya aquell dia, i entenc la pregunta. És simptomàtic i a Espanya ha de fer pensar a uns i altres: quatre dies abans, Rajoy es reuneix amb Zapatero i li demana que rebaixi el dèficit i s’hi nega. Al cap de quatre dies es fa un Consell Europeu i més tard un consell econòmic i es fixa una gran retallada a Espanya. El Rajoy de l’oposició que exigia al president una rebaixa, quan arriba la rebaixa i Zapatero la fa a contracor, Rajoy no la vota i Espanya és a punt de ser intervinguda! Qui actua amb sentit d’estat no és Zapatero ni Rajoy, és CiU!

El 16 d’octubre del 2013, al Congrés, regala a Rajoy un ‘spoiler’ del procés: si no es mou, tindrà una declaració unilateral d’independència.

El més important de l’avís és l’endemà el que titula la premsa de la dreta espanyola: Duran amenaça Rajoy amb una declaració d’independència. Quan jo havia reiterat que no en soc partidari! I que tot i així es pot produir! I Rajoy, en lloc de donar una resposta política, em dona una resposta econòmica i em diu que pujarà l’ocupació i el FLA i no sé què més. Li vaig dir que el temps no ho solucionaria sinó que ho empitjoraria, i el temps m’ha donat la raó.
Diu que a David Madí li ho perdona tot menys influir en Mas per acceptar Puigdemont, un “il·luminat”, i lliurar el país a la CUP.
No tinc res contra Madí, no el faig responsable a ell perquè el responsable és el polític, no l’assessor. Fer jugades contra mi, fer veure que a les enquestes Mas apareixia millor que jo són petiteses al costat de vendre la moto a Mas que faci un pas al costat perquè Puigdemont fos investit per la CUP. Entenc que el lector si es publica només una frase del llibre «Puigdemont és un il·luminat o un esbojarrat»... Al llibre també surt que Mas no té consistència política moltes vegades. També dic que jo no en tinc en molts moments, parlo també de la meva falta de consistència política. És molt fàcil fer el titular “Duran i Lleida: Mas no té consistència política”. També hi ha el titular “Duran i Lleida: Jo no he tingut prou consistència política en moltes coses”. Cal relativitzar les expressions.
CDC i Unió eren Caïm i Abel? El problema era no saber mai si Unió sumava o restava?
Semblava que quan hi havia una derrota el més fàcil era culpar en Duran. El mateix Mas els va advertir del que dirien el dia que Duran no hi fos. Han passat només quatre anys i a hores d’ara CDC... I Unió, eh! No vull posar el dit a la nafra de CDC perquè tinc el dit tan inserit a la meva nafra que no tindria sentit. Unió no existeix, i era un partit històric. Però Convergència tampoc existeix. I les darreres decisions de Puigdemont en la confecció de llistes han acabat d’eliminar el cor i l’essència del PDeCAT com a hereu de CDC. Que se n’hagi exclòs persones com Carles Campuzano o Jordi Xuclà em dol.
Denuncia que el nou full de ruta és ara el col·lapse.
L’independentisme ha col·lapsat la política catalana i l’espanyola. De debò creiem que a Catalunya tenim un govern que governi? Algú és capaç de dir deu decisions del govern en els últims deu mesos? Algú és capaç de dir tres projectes de llei en els últims deu mesos? I no ens enganyem, Rajoy no deixa de ser president per la Gürtel. L’independentisme no només col·lapsa la política espanyola, li marca el pols i els temps.
En el convuls octubre del 2017 assaja una mediació amb Miquel Roca per aturar la DUI el 27-O i anar a eleccions.
No és mediació, és molt menys. Jo estava preocupat i no sabia què passaria a l’octubre, ni amb la policia l’1-O. I un diumenge a la nit truco a Roca i li proposo fer un escrit a quatre mans. I em diu que hem d’anar a veure Puigdemont i que jo truqui a Mas abans i que ho faci jo. Em sobta perquè Roca diu que Mas em farà més cas a mi quan Roca és del partit de Mas i jo feia dos anys que no parlava amb Mas. I li truco i Mas, molt amable, em diu que l’endemà plantejarà el que li dic a Puigdemont. Però Mas no s’hi va atrevir. I Roca i jo no vam veure Puigdemont. Ara hi ha molts mediadors, tothom s’apunta tantos de mediador. Jo no hi tinc cap dret, vaig estar en contacte amb Urkullu però només per saber com ho veia i per agrair-li el que feia.
És comprensiu amb el discurs del rei del 3 d’octubre. No podia permetre’s més empatia? Vostè n’ha parlat amb Felip VI...
Si el discurs anés adreçat a una part de Catalunya que és la independentista jo subscriuria les crítiques. Però si entenc que va més enllà d’una part de Catalunya i va a la resta d’Espanya és difícil entendre que el rei s’inhibeixi i no digui res. Si el discurs, i així se m’explica a mi, no és un aplaudiment de les forces policials per l’actuació de l’1-O sinó una resposta a les declaracions dels líders polítics quan diuen que el resultat de l’1-O legitima la independència, entenc que el rei no es podia quedar amb els braços plegats. I ho dic al llibre: Felip VI és conscient que ha perdut molts amics a Catalunya, i que els haurà de recuperar. I ell té capacitat per fer-ho.
“Mentíem amb el dèficit fiscal i amb el concert català”, diu ara.
No pot sobtar que ho digui jo! No era jo qui en el dèficit fiscal donava xifres alternatives, era Andreu Mas-Colell i en seu parlamentària! A mi em semblava que era una exageració com calculàvem les balances fiscals i jo ho deia que això no devia ser així. Però jo no tenia la capacitat tècnica per dir al partit i a la societat que ens equivocàvem. Amb el concert, per poder colar el pacte fiscal necessites un fet excepcional: ho va ser el 1977 i no ho vam aprofitar perquè no hi havia majoria. I no és igual ser el 6% del PIB com el País Basc que ser el 19%. I la política fiscal serà europea i no serà Madrid sinó Brussel·les la que decidirà. És una batalla perduda, no cal que la donem. L’oportunitat s’ha perdut per sempre i hem de mirar altres mecanismes perquè el sistema de finançament és totalment injust.
No li agrada parlar de presos i exiliats. Com en diria si pel mateix uns són lliures arreu de la UE i d’altres presos a Espanya?
No és que no m’agradi: no ho comparteixo. I no em limita per dir que són polítics presos i no presos polítics. El mateix dia que arrenca el judici al Suprem, a Turquia es va detenir més de mil persones per afinitat al clergue Gulen que viu als Estats Units. Espanya no és Turquia. És imperfecta? Sí. Però és un sistema homologable. No em sorprèn que un polític que no ha participat en el sistema critiqui el sistema, però els que hi hem participat, a CiU, si diem que això no és una democràcia, ens acusem, l’hem fet nosaltres.
I les clavegueres de l’estat?
Jo n’he parlat amb Pujol i crec que tant ell com jo compartim que l’Estat és més fort del que es pensaven els independentistes. Si haguéssim estat al Regne Unit o a Israel, hauríem vist cadàvers al Tàmesi o al Mar Mort. No m’estranya la resposta de l’Estat, perquè de clavegueres n’hi ha en tots els estats democràtics i no sempre es coneixen. Com deia Pujol, a vegades les canonades de la política baixen brutes. Per això he dit que a Pujol ja veurem com li va tot, perquè moltes proves venen de les clavegueres i potser això anul·la el judici.
Del Pacte del Majestic diu que li va sobrar el sopar amb Aznar.
Va ser un bon pacte i el sopar no anul·la això. Pujol ha reconegut també que el sopar era necessari. Heribert Barrera va dir a l’Avui que havia estat el millor pacte per a Catalunya. L’atrezzo permetia ser crític, no vam aprofitar per plantejar el concert, però va ser un bon pacte.
Som a l’Hotel Palace. Alguna vegada ha sentit que l’atrezzo ha eclipsat l’actor i el seu text?
Encara m’ho critiquen! No ho he vist però m’han dit que l’altre dia el Polònia posava el dit a l’ull amb això. Fa quaranta anys que soc aquí, abans de ser diputat i després, no he d’explicar el preu que tinc. Entenc perfectament que ho critiquin quan era representant del poble i en temps d’austeritat va ser un error meu deixar-me fotografiar aquí amb una foto amplificada a El País. El que no he entès ni he acceptat mai és que companys i diputats de CDC que saben que els seus s’hi allotjaven em facin la mateixa crítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.