Política

JORDI PINA

ADVOCAT DE JORDI SÀNCHEZ, JORDI TURULL I JOSEP RULL

“Recollir l’acta de diputat serà un argument més per a la llibertat”

“En una democràcia, els drets polítics s’han de preservar i la JEC no ho ha fet”

“No hi ha ni rebel·lió ni sedició ni proves que ens hagin enfonsat”

“Tot i que es visualitzaran les imatges, serà difícil desacreditar els testimonis de policies i guàrdies civils”

Soc més optimista que quan va començar el judici. No hi ha cap prova que ens hagi enfonsat L’exageració i l’hiperventilisme dels policies ha estat un error i no ha agradat ni al tribunal
El cas de Sandro Rosell generarà un gran debat sobre la presó provisional a l’Estat espanyol Els ciutadans tenim tot el dret a manifestar-nos contra les decisions judicials
La presó preventiva actual per a tots els presos polítics és un escarment La prova que la Junta Electoral s’excedeix són els particulars vots del president i el vicepresident
La defensa dels acusats és unitària, tot i els diferents estils que podem tenir els advocats

L’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull analitza, en aquesta aturada del judici als presos polítics catalans, l’evolució d’aquest, després de la dotzena setmana i després que tots ells hagin estat elegits diputats al Congrés per Junts per Catalunya.

El seu bufet de Molins Defensa Penal ha aconseguit recentment l’absolució de Sandro Rosell. És extrapolable la seva llibertat després de declarar o en espera de sentència, tot i que ja ho va demanar per als seus defensats després de declarar?
El cas Rosell és l’exemple que l’excés i la incorrecció en l’aplicació indeguda de la presó preventiva pot degenerar. Vam demanar la llibertat abans del judici i després d’haver declarat tots tres. Quan acabi el judici tornarem a demanar la provisional, mentre estiguin en espera de sentència. Però ja ho veurem... Espero que el cas Rosell obri un debat en la fiscalia, l’advocacia i la judicatura de tot l’Estat sobre la presó preventiva, i que se circumscrigui a casos molt excepcionals.
Turull, Rull i Sànchez són exemples d’acusats que no defugen la justícia.
El risc de fugida és un concepte tan eteri que comporta, molts cops, que no sigui just. Les persones que es posen a disposició de la justícia ho fan perquè no la defugen. La conducta processal dels meus clients, que es presenten activament a un judici, contesten les preguntes, col·laboren en la seva defensa amb els advocats fent tota mena d’indicacions... no fa pensar que fugiran. El Tribunal Suprem no ens ha donat arguments contundents per mantenir-los a la presó perquè no els tenen. L’únic argument és que altres persones no es van posar a disposició de la justícia, però això és peregrí i no defensable. Fins i tot els vam plantejar altres vies alternatives de control, però no hi ha hagut manera.
La citació de molts testimonis és un argument més que els seus tres defensats volen col·laborar amb el Suprem.
Si ens importés un rave, els acusats no reconeixerien ni el tribunal. Però no és el cas. Els presos col·laboren amb l’administració de justícia intentant demostrar la seva innocència, com faria qualsevol persona jutjada.
El judici traspua voluntat de càstig?
La presó preventiva és un escarment, perquè no té justificació. Soc qui més cops ha demanat la llibertat, perquè hi crec. Condicionaria menys el mateix tribunal que els jutja. Però aquest és un judici diferent de la resta.
Amb la declaració de testimonis de la defensa hem tornat a sentir paraules com desobediència civil o mitjancers, en lloc de violència o mirades d’odi... És més optimista?
Ara ens toca a nosaltres argumentar. Hem mirat de desmuntar les falsedats de determinats funcionaris de l’ordre públic perquè tenim corroboracions objectives que han faltat a la veritat. No hem vist les imatges individualment com hauria estat raonable, però les veurem en el seu moment. Ara els ciutadans venen a explicar com van viure l’1-O, i així no només hi serà present la visió dels agents de policia.
Segur que el jutge Marchena permetrà veure els vídeos?
Sí. Absolutament. Serà difícil recordar que algun dels agents va colpejar determinades persones en un determinat col·legi, però ho farem. Serà una feina més feixuga que si haguéssim pogut revisar cada testimoni amb les imatges d’on va actuar l’1-O. Les imatges ens permetran veure clarament com algun dels testimonis no era fidel a la veritat. Ha estat un error, per part dels funcionaris policials, l’hiperventilisme, l’exageració dels cops rebuts. Tinc la sensació que a la sala i al tribunal tampoc li han agradat la sobreactuació dels policies declarant que Catalunya va ser pitjor que el terrorisme d’ETA, perquè és gratuït i una ofensa greu per als agents que van treballar a Euskadi, per exemple. Els desacredita dir que mai no havien vist tant d’odi al llarg d’una carrera policial... com si mai haguessin participat en un desallotjament o en una manifestació…
Demanaran que no es tinguin en compte els testimonis dels agents que les imatges demostrin que falsejaven la veritat?
La prova documental permet analitzar la credibilitat del testimoni. No pretenem obrir diligències contra cap agent; prou feina tenim amb defensar-nos de 17 anys de presó com se’ns demana… però sí que volem que els jutges analitzin si els testimonis menteixen i qüestionar-ne la credibilitat. Alguns policies sí que han estat honestos. Però altres buscaven el seu minut de glòria contra els colpistes. Fins i tot declaren que els llançaven llambordes, quan a Barcelona, per exemple, ja no n’hi ha per pavimentar carrers.
Testimonis i fiscalia sembla que hagin coordinat les declaracions.
No aniria tan lluny. Sí que es percep que els agents d’un cos de seguretat concret s’han posat d’acord a declarar crits concrets o frases construïdes que mai no han format part del llenguatge de les manifestacions independentistes catalanes.
Però els cossos policials disposen de presumpció de veracitat, en un judici.
Sí, però no sacralitzem ni el Cos Nacional de Policia ni la Guàrdia Civil. Com en tots els cossos policials, hi ha grans professionals i d’altres que no ho són. Alguns casos de mala practica en l’1-O estan sent investigats per l’Audiència de Barcelona per haver-se excedit en la violència, per exemple.
No poder comprovar els vídeos vulnera el dret a la defensa?
És discutible. Però no estem acostumats a fer-ho en aquest ordre. La immediatesa és bàsica en un procediment judicial. Si tens un testimoni i li poses les imatges, li dones l’oportunitat de matisar-les o de rectificar, o fins i tot anul·lar el testimoni si és poc creïble el que declara. No tots els policies han faltat a la veritat… Ara bé, serà complicat desacreditar-los, perquè si ja ningú no recorda ni el que va declarar Mariano Rajoy en el judici perquè fa moltes setmanes!
La sentència està escrita?
Em nego a pensar-ho. Fins ara hem entomat la prova de càrrec i no ens ha anat malament. Soc ara més optimista que quan va començar el judici, el 12 de febrer, perquè després dels testimonis que havien de ratificar la violència i els delictes de sedició i/o rebel·lió i desobediència i malbaratament de cabals públics no hi ha hagut cap prova, per part de l’acusació, que ens hagi enfonsat.
No han pogut demostrar la violència de què s’acusa els presos?
Ens han explicat una violència molt menor i de cops i contusions, no pas una violència que impliqui un delicte de rebel·lió. Escridassar no és violència. Fa gràcia que els insults siguin “feixistes” o “fora les forces d’ocupació”, que s’han cridat durant dècades pels carrers sense cap conseqüència.
L’acumulació de gent en una manifestació és considerada ara, pel tribunal, delictiva.
El problema d’aquest judici és que els fets no tenen cap secret. No hi ha hagut cap document secret que s’hagi descobert, ni reunions secretes, ni planificacions secretes. Tot l’1-O es va fer amb llum i taquígrafs, i tots sabem què va passar. No hi ha secrets i els acusats sempre van actuar públicament en la seva acció de govern. El judici serà, doncs, qüestió de percepcions. On la fiscalia hi veu rebel·lió, nosaltres, dret de protesta, per exemple. El tipus de preguntes de les dues parts ja ho denoten.
La fiscalia sembla ofesa per l’actuació de la ciutadania?
Sí. Com si les decisions del jutge no es poguessin protestar. Veuen com un afront que els ciutadans protestin cívicament i pacífica contra unes resolucions judicials que consideraven injustes i arbitràries. Els ciutadans tenim tot el dret del món a manifestar-nos contra les decisions judicials. Els jutges també prevariquen. N’hi ha de condemnats, fins i tot, i cometen errors com tota la resta de ciutadans. Però el que nosaltres veiem com llibertat de manifestació, ells ho veuen com un intent de coartar la llibertat de jutges i fiscals.
Què sent quan la dreta política demana que no hi hagi indults?
Demostra la manca de valors democràtics d’alguns polítics de l’Estat. Demostren poc respecte envers uns ciutadans a qui no els garanteixen ni respecten el dret a la presumpció d’innocència Quan el mateix govern d’Espanya fa declaracions sobre possibilitats d’indult estant encara enmig del procés penal denota una gran falta de respecte, perquè no hi ha ni sentència.
Els seus clients han estat elegits diputats al Congrés. Què canvia?
Estem estudiant encara si en els propers dies demanarem la llibertat quan es constitueixin les Corts generals o bé esperem a un moment posterior, quan acabem el judici, que ja falta poc. Recollir l’acta de diputat serà una nova demostració que no pretenen fugir de la justícia. En el meu últim escrit de demanda de llibertat provisional argumentava que el mateix jutge Pablo Llarena, quan va acordar la llibertat dels meus defensats i d’altres presos, tenia en compte que es presentaven a les eleccions al Parlament del 21-D. Demostraven arrelament pel fet de ser candidats. Doncs ara encara més arrelats, no? Si volen participar en la governabilitat de l’Estat des del mateix Congrés dels Diputats! Volen participar en la política espanyola per aconseguir el dret a l’autodeterminació pactat amb l’Estat. Diuen al jutge que volen construir, amb els seus valors, l’Estat. És un argument evident que no volen fugir.
La preveu dura?
Tot està obert. El tipus penal no és de zero a cent. Hi ha circumstàncies que atenuen les responsabilitats penals. Haurem de veure si busquen condemnar per rebel·lió, o només conspiració per a la rebel·lió, que té penes inferiors, o una sedició atenuada o graduada...
El Tribunal Suprem s’encamina cap aquí?
Intento abstraure’m de les especulacions. Segurament els fiscals veuen clara la rebel·lió i les defenses, l’absolució. Tinc molt clar que no hi ha ni rebel·lió ni sedició. Es parla massa alegrement de rebel·lió i sedició, però els tipus penals s’han de provar. Hi ha adverbis que s’han d’analitzar. L’aixecament tumultuari s’hauria de provar molt bé, i no ho tenen gens fàcil si atenem a les proves i testimonis presentats fins ara.
Es coordinaran les conclusions finals de les defenses dels presos independentistes?
La defensa és unitària. Ens hem coordinat des de l’inici i anem a l’una. Seria absurd pensar que el que va bé a un acusat perjudica l’altre. No hi ha estratègies diferents, tot i que sí diferent estil. Les conclusions posaran èmfasi en allò que pertoca a cadascú. Les acusacions són conjuntes i la línia de defensa també. Potser no es percep per televisió, però les defenses ens repartim els interrogatoris.
El fet que els acusats s’han presentat a les eleccions per partits diferents ha etiquetat les defenses com a separades, també.
Des del punt de vista polític, el clam de l’independentisme és “aneu junts!”. Però aquest clam no és extrapolable a les defenses. JxCat no té res en contra d’ERC, i a l’inrevés; s’ha vist en la campanya, doncs en el judici menys. Anem tots a l’una. La mateixa acusació de conxorxa entre entitats civils, policia i dirigents polítics ens hi obliga.
Creu que la Junta Electoral incideix en excés en la configuració de les llistes, com ha passat en el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí?
Sense cap mena de dubte. La prova és els vots particulars molt qualificats, com són els del president i el vicepresident de la JEC, entre d’altres, a la resolució dictada. Una cosa són mers errors administratius i una altra cosa són drets fonamentals com són els drets polítics de qualsevol ciutadà, per molt que caigui malament un ciutadà electe a un determinat sector de la població espanyola. I en aquest sentit, en qualsevol país democràtic, els drets polítics s’han de preservar sempre per sobre de qualsevol altra consideració, cosa que en aquest cas no s’ha fet. I aquí ho deixo.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Vertigen del PSOE i ERC

JxCat confia que el TJUE rellanci Puigdemont

Brussel·les

Cs implora una cita a Sánchez i que oblidi ERC

madrid

Els comuns no negociaran si no es retallen les llistes d’espera

Barcelona

La Cambra de Terrassa vol una llei d’amnistia

Terrassa

Primer cas arxivat d’un dels detinguts postsentència

barcelona

Desgel entre Moscou i Kíev

París

ERC envia Sánchez al gener

Barcelona

La vaga en els transports bloqueja de nou França i eleva la pressió social

paris