Carles Motas (TSF) ofereix consensos a tota l’oposició a Sant Feliu de Guíxols
Rep els 10 vots del grup i els tres del PSC, i promet “els quatre anys més importants de la història contemporània” a la ciutat
ERC, JxCat, GdC i MES: constructius i exigents
Carles Motas (Tots per Sant Feliu) va engegar ahir el segon mandat consecutiu a l’alcaldia guixolenca en una sessió plàcida i distesa, després de la seva còmoda victòria el 26-M –amb 10 dels 11 edils necessaris per a la majoria absoluta– i havent reeditat parcialment el pacte anterior, ara només amb els tres regidors del PSC.
En el torn de juraments dels nous –i noves, amb 10 regidores entre els sis grups– electes, Motas i diversos regidors de TSF ho van fer “per imperatiu legal”, com Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer), i van posar-se, a més “a disposició del Parlament”. La resta del grup majoritari i el PSC van triar fórmules clàssiques. I ERC i JxCat van optar per la fórmula proposada per l’AMI, mentre que Pere Albó (MES) va substituir “República” per “principis republicans” i la defensa del dret d’autodeterminació.
Un cop constituïda la nova corporació, en la votació secreta, la candidatura de Motas va rebre els 13 vots previstos, mentre que ERC va apostar per la seva cap de llista, Sílvia Romero; JxCat, per Cristina Vicens, i Albó es va votar a ell mateix. Lloveras, en canvi, va votar en blanc. Investit Motas, els grups de l’oposició van felicitar-lo en els parlaments i van coincidir en la voluntat d’una oposició constructiva i exigent.
Albó, després de les confrontacions dels tres mandats anteriors, va agrair a Motas que hi comptés en la roda de consultes, i va garantir crítiques, però amb voluntat “que s’incorporin als projectes”. Vicens també va oferir “diàleg”, amb voluntat que s’adoptin alguns dels seus projectes. I Romero va dir que “l’oposició dura” no impedirà el suport a projectes coincidents.
Lloveras va anar per feina, en una intervenció en què va posar sobre la taula reptes com ara l’educació, la participació ciutadana, un nou model de recollida selectiva o la defensa del patrimoni, a banda de les polítiques socials: “Hem de preocupar-nos més dels mussols i les mussoles i una mica menys de la gàbia” d’or famosa. Finalment, Josep Muñoz (PSC) va recordar la figura de l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat pel franquisme fa 80 anys, amb un paral·lelisme entre els problemes i reptes del 1936 –l’atur, l’estrena de l’escola Gaziel, cobrir rieres i l’assistència social–, i les necessitats actuals coincidents.
Motas fa ‘tabula rasa’
Després d’un mandat amb relacions enrarides amb l’anterior grup del PDeCat i MES, i distanciament en la recta final amb GdC, i havent escoltat les ofertes de diàleg, va allargar la mà als altres grups, avançant que presidirà “un govern ampli i divers, que vol incorporar totes les opinions” i “continuar trepitjant carrer”. Motas va destacar que els més de 3.400 vots són un premi, però també “una gran responsabilitat”, tot prometent que, després dels projectes d’aquest darrer mandat, vol continuar amb “els quatre anys més importants de la història contemporània” de la ciutat.
Agraïments i records als històrics i als presos
Tots els grups van agrair els suports als votants, als familiars i, en els casos de MES i TSF, la presència a la sala d’alguns edils històrics del consistori, com ara el primer alcalde en democràcia, Manuel Monfort, i Antoni Juanals, tots dos al seu moment pel PSC. A primera fila també hi havia Carles Xargay, fundador de TSF ara fa 20 anys, i que enguany ha vist com per primer cop la formació assolia la victòria als comicis. La nova cap d’ERC, Sílvia Romero, també va tenir un recordatori per als quatre regidors del partit que van passar pel consistori en l’anterior mandat: el veterà Jordi Vilà, Geòrgia Linares, Josep Ramon Llobet –que ha hagut de renunciar per la incompatibilitat amb la dedicació a l’escola de música– i Albert Polo. I també hi va haver reivindicacions per la llibertat dels presos pel procés.
