La Generalitat reobrirà el debat sobre la llei de governs locals
Es constituirà de nou el consell de governs locals quan l’ACM i l’FMC hagin renovat les direccions i s’abordarà la normativa encallada des del 2015
Les retallades i l’agenda política enfocada al procés la van fer caure de la llista de prioritats
El govern de la Generalitat, i concretament l’àrea de Presidència, vol reobrir aquest setembre el debat sobre la llei catalana de governs locals, que va quedar totalment aparcada el 2015 arran del context polític, amb un augment de la bel·ligerància en el conflicte amb l’Estat espanyol, i els efectes de la crisi econòmica. Havia de suposar una millora en tots els aspectes, sobretot polítics i econòmics, de l’autonomia dels ajuntaments ateses les seves insistents demandes des de feia dècades, i el govern la va aprovar el 2009 i va començar el camí de la tramitació parlamentària, però va quedar encallada en comissions en la discussió d’esmenes. La convocatòria d’eleccions catalanes el 2015 la va fer caure de la llista de prioritats de l’agenda política i, des d’aleshores, ja no hi ha tornat més.
L’executiu de JxCat i ERC vol recuperar el temps perdut i “reforçar el vincle amb el món local, que havia quedat molt malmès des de la crisi econòmica del 2008, amb la retirada de suports als consistoris”, i vol generar “bilateralitats tenint en compte la singularitat de cada territori”, explica el secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, Miquel Àngel Escobar. I, per tant, una de les prioritats és tornar a debatre la millora del finançament, el model territorial, i l’increment de competències i de pes polític. Escobar és conscient que la voluntat de tirar endavant la llei “hi és”, però també que en la situació política actual, amb la incertesa que hi pugui haver o no una altra convocatòria d’eleccions catalanes, no es poden “generar falses expectatives”.
Caldrà veure si es posa el comptador a zero i com s’aprofiten tots els treballs i estudis tècnics fets prèviament. Escobar fa notar que el context econòmic d’aleshores tampoc era el d’ara i que s’haurà de revisar, però assegura que “cal reprendre el debat” intentant superar la falta de consens polític, ja que s’hi van presentar més de 500 esmenes. Aquesta voluntat s’haurà de traduir en un acord que “sigui ultratransversal”, rebla Escobar, perquè tingui l’aprovació de tots els actors de l’administració, consells comarcals, diputacions i ens municipalistes. Un camí que també té clar que segurament no serà curt i, per aquest motiu, prefereix no posar-hi dates, perquè té “un encaix complicat”. “Com a mínim ho explorarem, reobrirem el debat, i després valorarem si es pot reimpulsar [la llei]”, hi afegeix. Escobar creu que s’ha d’abordar immediatament, ja que no es pot esperar que hi hagi “una alineació perfecta dels astres” amb unes condicions polítiques i econòmiques estables i ideals: “No veiem que es puguin donar a mitjà termini, tot i que algun dia hi puguin ser.”
Consell de governs
El primer pas, com consta en el pla de govern, serà reactivar el consell de governs locals, que va quedar inactiu el 2016 i que, com recorda Escobar, “és obligatori i necessari que es torni a constituir i a desplegar, perquè és un òrgan estatutari”. Tot s’abordarà entre setembre i octubre, perquè s’havia d’esperar fins a la constitució dels consistoris després dels comicis municipals i, en aquesta època, també està previst que es renovin les direccions de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i llavors es posaran en marxa els mecanismes perquè les entitats dels municipis puguin designar els membres que hauran d’integrar el consell de governs locals.
L’executiu de Quim Torra ha començat a fer passes per revertir la situació al món local recuperant la convocatòria del pla únic d’obres i serveis (Puosc), que es va deixar de convocar el 2012, i que permetrà als consistoris rebre una injecció econòmica, un total de 250 milions, per destinar-los a obres. I Escobar també destaca que tenen moltes esperances en el projecte Un país d’oportunitats, un país viu per impulsar la repoblació del territori, combatre els efectes de l’envelliment i fomentar la reactivació econòmica.
Aquests últims anys no han estat fàcils per als ajuntaments. Hi ha contribuït notablement l’aplicació de la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (Lrsal), malgrat l’àmplia oposició que ha generat, ja que els retallava competències i limitava els conceptes als quals podien destinar superàvits, entre altres coses. Escobar assegura que aquest temps ha servit per demostrar amb més força que les entitats del món local “fa molts anys que són majors d’edat i sòlides”, una veritable estructura d’estat, i que han tingut un paper “rellevant i cabdal”, ja que han ofert tots els serveis amb solvència.
LES FRASES
Municipis ofegats esperant que es resolguin els recursos a la llei estatal
Nou de cada deu ajuntaments catalans es van rebel·lar el març del 2014 contra les limitacions imposades per la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (Lrsal), imposada pel ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro el 2013, perquè els limitava la capacitat d’actuació econòmica, però també la capacitat per autoorganitzar-se, per establir retribucions i per escollir a quins serveis destinaven superàvits, entre altres coses. Els catalans no van ser els únics, i més de 2.300 municipis de l’Estat van presentar el recurs al Tribunal Constitucional. En el cas català, representats per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM). El govern de la Generalitat, com els consells comarcals i les diputacions, s’hi van afegir, i l’aleshores vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va negociar amb el PP a Madrid que no afectés Catalunya per no vulnerar les competències que ja atorgava l’Estatut al món local. L’acord verbal mai es va complir i, ja amb el PSOE al govern, que s’havia oposat a la llei, s’espera el compliment del compromís de derogar-la.
Els recursos es van admetre a tràmit, però no se n’ha sabut res més, tot i les diverses sentències a recursos presentats per la mateixa Generalitat sobre el personal eventual i per altres territoris –l’Assemblea d’Extremadura, una de conjunta de diversos grups del Congrés, de la Junta d’Andalusia i del govern d’Astúries– que n’han declarat inconstitucionals alguns articles. L’ofensiva contra la llei no s’atura i en l’últim ple del Parlament, aquest juliol, es va aprovar una resolució per demanar-ne la derogació de manera immediata.
