Política

Puigdemont, a disposició de Bèlgica

Es presentarà a les autoritats del país en compliment de la tercera euroordre

L’advocat Berkaert pronostica que aquest cop també en sortirà lliure

El president fa un al·legat contra la sentència i fa una crida a la protesta pacífica

Carles Puigdemont es presentarà lliurement a la policia belga, ara que el ministeri públic d’aquell país ja ha rebut l’euroordre que ahir va emetre el jutge del Suprem Pablo Llarena, la tercera des que es va exiliar, i espera sortir en llibertat sense problemes com en les dues ocasions anteriors. Ho confirmava ahir l’advocat flamenc i assessor de Puigdemont, Paul Bekaert, que en unes declaracions a la premsa va afirmar que el president “no s’amagarà” i que “col·laborarà amb la justícia belga”.

Bekaert va fer un bon pronòstic per a la decisió de Puigdemont, ja que va considerar que en el judici celebrat a Madrid contra els líders independentistes s’han vulnerat els seus drets de defensa i que això serà contraproduent des del punt de vista de la justícia belga per a les intencions de Llarena.

Carles Puigdemont havia comparegut a primera hora de la tarda a Brussel·les, concretament des de la delegació catalana a la Unió Europea, per reflexionar i replicar la sentència del Tribunal Suprem contra els líders catalans. Acompanyat per la delegada del govern català davant la Unió, Meritxell Serret, i pels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, Puigdemont, que no va admetre preguntes i que no va fer cap referència a l’esmentada euroordre, va lamentar que la sentència hagués confirmat “l’estratègia de la repressió i la venjança contra ciutadans i ciutadanes que han buscat la via de la democràcia per materialitzar la seva voluntat”.

Condemna general

Amb aquesta sentència, va exposar, “condemnen més de dos milions de persones que van fer possible el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017”, malgrat que, va recordar, tant ell com els membres del seu gabinet havien reiterat en les seves regulars compareixences al Parlament que “no hi ha cap delicte ni cap crim a proposar als ciutadans que decideixin el seu futur”.

Puigdemont, que va mantenir tothora un posat un to greus, va fer un al·legat de l’honestedat i la legitimitat dels empresonats i va denunciar “l’arbitrarietat” que suposa la seva detenció i ara la confirmació de la condemna. “Alguns d’ells –va precisar–, com a conseqüència d’aquesta injustícia confirmada pel grup de treball de Nacions Unides contra les detencions arbitràries, han vist vulnerats els seus drets polítics de manera irreversible.”

El president va tenir paraules per a Oriol Junqueras, ja que, va detallar, el líder d’ERC hauria d’haver estat aquests dies participant en les reunions dels comissaris europeus a Brussel·les, “perquè així ho van voler més d’un milió de ciutadans”. Puigdemont també va esmentar les tasques a les Corts espanyoles, assignades per votació a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, que, va subratllar, “haurien hagut de participar com a diputats i senador en aquesta efímera legislatura”. Finalment, hi va afegir, “Quim Forn hauria d’haver estat servint com a regidor la seva estimada ciutat de Barcelona”. Per tot plegat, a parer del líder català, “cal prendre bona nota d’aquesta arbitrarietat” i “denunciar-la al món tantes vegades com sigui necessari”.

Fent una referència clara a les accions del govern espanyol per difondre una imatge de l’Estat espanyol com la d’una democràcia consolidada, Puigdemont va sentenciar: “No hi ha operació de propaganda que pugui tapar tanta vergonya.”

En el seu discurs, el president Puigdemont va deixar caure una ominosa alerta al conjunt de ciutadans de tots els territoris de l’Estat, i a la resta d’ideologies que eventualment puguin dissentir del poder. “S’obre un nou temps –va definir– en què l’exercici de drets i llibertats fonamentals serà durament restringit i en què l’opció legítima de la independència per qualsevol via democràtica serà perseguida sota sospita de sedició o rebel·lió”, tal com s’ha esdevingut durant el judici al Suprem dels líders independentistes.

Per Puigdemont, l’acció ciutadana i drets com el d’expressió i protesta, en defensa del dret a l’autodeterminació, el dret a protestar, la llibertat d’expressió i de reunió queden a partir d’ara “laminats” per “la interpretació restrictiva dels qui n’haurien de ser els garants” en un moment en què la democràcia, va emfasitzar, “necessita reforçar-se davant la voracitat autoritària que recorre el món”.

El president a l’exili va subratllar que “posar unes no serà mai per nosaltres un acte delictiu”, ja que “és la solució i no pas el problema” i un element aglutinador i pacificador, ja que, va insistir, “resoldre els grans conflictes sobre la base del respecte a les majories, siguin aquestes quines siguin, és la manera de cohesionar una societat”.

“Avui més que mai –va proclamar– queda reforçada la voluntat de viure en un país lliure, on la base de la llibertat sigui la de la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes.” En aquest sentit, va apel·lar a la necessària separació de poders per construir un país “on el cap d’estat es voti entre tots i on ningú no hagi de témer per l’exercici dels seus drets i llibertats”, a més de lluitar pel respecte a la llengua i la cultura pròpies i garantir les condicions d’una vida digna “sense por, sense que et vigilin, sense que et controlin, t’espiïn o t’amenacin”.

Dirigint-se a la ciutadania, Puigdemont va reivindicar la necessitat de mantenir-se mobilitzats, sempre, això sí, que s’utilitzin “maneres democràtiques”, bo i fent notar que el poble català “té un compromís insubornable amb la no-violència”. El president a l’exili es va estendre exhortant els ciutadans a apoderar-se per demostrar la voluntat del poble amb mobilitzacions, i també amb “una resposta sonora de rebuig, dignitat i fermesa” que es reflecteixi en les pròximes eleccions generals a les Corts espanyoles del 10 de novembre, perquè, va observar, “no hi ha res que temin més que la voluntat popular i la nostra resposta a les urnes”. Un temor, aquest, que justificaria el tancament de l’Estat a qualsevol via que permeti un referèndum d’autodeterminació. L’objectiu ara és, pel president, “revertir tots els efectes de la repressió i respirar llibertat”.

Un article contra tothom

L’espasa de Dàmocles de l’article 155 també va ser present en el discurs, ja que, en paraules de Puigdemont, l’Estat “s’ha acostumat a amenaçar el poble de Catalunya de forma impune, amb el 155 i altres vies d’intervenció al nostre autogovern i aplicar sancions a tot un poble sense excepció”. Per això, va ressenyar, “la resposta concerneix més que mai els catalans i catalanes que “legítimament” s’oposen a la independència, perquè la regressió de drets i llibertats “no fa distincions”.

Cal, doncs, va referir, “un cap ben clar” tant del col·lectiu independentista com del que no ho és, perquè “en un estat on es condemnen dissidents pacífics la democràcia està empresonada”. Per tot plegat, va instar a “unir-se en un mateix clam i transformar la indignació davant la injustícia per enderrocar parets i aturar règims autoritaris” dels quals, va evocar, és l’exemple “l’inefable discurs del rei espanyol del 3 d’octubre del 2017”, que ha emparat “els abusos” que s’han comès des d’aleshores”, va denunciar.

Finalment, Puigdemont va fer sengles retrets amargs als qui en el seu dia van fer seu el lema Parlem, perquè “amb el seu silenci han beneït el deteriorament irreversible de la democràcia espanyola”, i també als líders europeus, “que ara callen davant les atrocitats turques contra els kurds” i que “són els mateixos que van callar quan la policia d’un dels seus membres va agredir amb violència un poble que havia sortit a votar”, unes frases que van ser rebudes amb una ovació per part dels assistents i que van precedir una sentència final, seguida de visques a la república catalana: “Ara que sabem que l’Estat ni dialoga ni fa justícia, tornem a demostrar al món que hi ha una via catalana que combat l’autoritarisme.

LES DATES

03.11.17
La jutgessa de l’AN
Carmen Lamela emetia una primera euroordre contra Puigdemont i els quatre consellers.

LES FRASES DE PUIGDEMONT

19.07.18
El jutge del TS
Pablo Llarena retirava l’euroordre per la negativa del tribunal de Schleswig-Holstein d’extradir-los.
Restriccions com el 155 afecten tota la ciutadania, sense distincions, tant els independentistes com els que no ho són
Drets com la llibertat d’expressió queden laminats per la interpretació dels qui n’han de ser garants
La nostra capacitat de resistència s’enforteix i es mesura amb el compromís insubornable amb la no-violència
Els que clamaven «parlem» fa massa temps que callen i que beneeixen el deteriorament de la democràcia
La brutalitat judicial torna a enterrar les esperances dels que creien que l’Estat rectificaria la seva fugida de la realitat
Ara que sabem que l’Estat ni dialoga ni fa justícia, demostrem que hi ha una via catalana que combat l’autoritarisme
L’objectiu dels independentistes és revertir tots els efectes de la repressió i poder respirar llibertat
No hi ha cap operació de propaganda per part de l’Estat espanyol que pugui tapar tanta vergonya
Cal una resposta sonora de rebuig, dignitat i fermesa que es reflecteixi en les pròximes eleccions generals espanyoles

Llarena activa l’euroordre només per a Puigdemont

E.G

Poques hores després que els presos polítics coneguessin la sentència, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va aprofitar la circumstància per emetre ahir una nova euroordre i una ordre internacional de crida i cerca i ingrés a presó contra el president Carles Puigdemont, a qui acusa dels delictes de sedició i malversació. De la nova petició, en va caure el delicte de rebel·lió. També en van quedar exempts la resta de polítics exiliats, entre ells els exconsellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La petició la va rebre ja a la tarda la fiscalia federal belga, que, si segueix el mateix procediment que en les últimes euroordres, l’ha d’enviar a la fiscalia de Brussel·les, que serà la que s’encarregarà de contactar amb el president Puigdemont i analitzar el cas de nou.

Algunes informacions apuntaven ahir que Llarena ha dictat una interlocutòria per extradir Puigdemont segons la qual la sentència proclama la naturalesa “delictiva” dels fets objecte d’acusació. A més, s’observa que les condemnes conegudes “propicien el risc” que els líders que són a l’estranger “fugin” a països que no són membres de la UE, segons recollia ahir l’ACN. En el text del Suprem s’argumenta que qualsevol decisió sobre els processats a l’estranger “ha de descansar sobre els indicis de la fase d’instrucció, i no d’un judici oral que els resulta aliè”. Així, malgrat indicar que el resultat de la sentència no és “extrapolable” als polítics que estan a l’estranger perquè no han estat jutjats, Llarena argumenta en la interlocutòria que la sentència reforça la “significativa proximitat entre l’aportació concreta atribuïda al condemnat Oriol Junqueras i al processat en rebel·lia Carles Puigdemont”. Pot concloure’s, més enllà del que resulti el dia del judici oral quan se celebri, que els indicis racionals de criminalitat que s’assenyalaven en la instrucció i que es reflecteixen en l’ordre de processament, no només persisteixen, sinó que tenen avui amb una sentència un element de reforç respecte al pronòstic de responsabilitat dels fugats”, diu. En aquest sentit, es conclou que la sentència reafirma la conclusió de l’ordre de processament, que deia que els processats “van perpetrar una sèrie d’actuacions que, sense seguretat però amb fermesa, presenten indicis racionals de criminalitat”. El ministre d’Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell, va qualificar l’euroordre de “natural” perquè s’ha condemnat altres polítics pels mateixos actes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.