L'Ajuntament sabia des del 2007 que l'hotel de Millet el faria Olivia Hotels
Jordi Montull ho va comunicar per carta a l'aleshores primer tinent d'alcalde, Carles Martí
Tota la tramitació legal que fa l'Ajuntament de Barcelona per possibilitar l'hotel del Palau la fa posant-hi la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música com a propietària de les finques on es farà l'hotel. En realitat, però, la propietat i els drets sobre les finques pertanyen a l'empresa Olivia Hotels des de l'any 2007. Quan l'estiu de l'any passat surt a la llum pública –abans no se sabia– que el propietari i qui farà l'hotel és Olivia Hotels, l'Ajuntament parla de simple error, hi resta importància i es fa el sorprès. Per la Mercè passada, l'alcalde, Jordi Hereu, assegurava que «el planejament està fet i ben fet». Ara la querella del fiscal revela que l'Ajuntament sabia des del mateix 2007 que la propietat pertanyia a Olivia Hotels. L'aleshores primer tinent d'alcalde, Carles Martí, i l'actual gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, van rebre una carta de Jordi Montull, mà dreta de Millet, que els informava de l'entrada en escena d'Olivia Hotels.
Un cop Millet ja havia deixat lligada l'operació de l'hotel amb dos convenis –primer un de bilateral amb la Generalitat, i després un altre a tres bandes, amb l'Ajuntament–, traspassa la propietat, drets i obligacions sobre les finques a Olivia Hotels. Això es produïa el 12 de juliol de 2007. El 16 de juliol a Carles Martí i el 17 de juliol a Ramon Massaguer, Montull els comunicava per carta que «aquell conveni de cessió de drets ja s'havia signat aquella mateixa setmana amb l'empresa Olivia Hotels SA», s'assenyala en la querella.
A pesar d'aquesta carta, a la tramitació que el 2008 comença l'àrea d'Urbanisme sempre hi figura la fundació que presideix Millet. Mai Olivia Hotels. Davant la forta oposició veïnal que genera el projecte, l'Ajuntament en defensa els arguments de millora per a l'entorn i per al Palau amb què els havia convençut Millet. I tampoc mai fa aparèixer Olivia Hotels, que, tal com es detalla a la querella, és la clau de volta que dóna a entendre que en tota aquesta operació urbanística Millet i Montull fan de mers comissionistes. Amb tot això, el fiscal vol cridar a declarar Massaguer, Martí i el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado.
Sigui com sigui, ahir García-Bragado va oferir la seva «màxima col·laboració» amb la justícia per aclarir l'operació i, com ja havien fet altres alts càrrecs de l'Ajuntament darrerament, des que va començar la investigació judicial a instàncies dels veïns, va venir a declarar-se «enganyat» per Millet i Montull. «No teníem possibilitat de conèixer que en realitat treballaven per a ells», va indicar. Ara bé, preguntat explícitament per què l'Ajuntament ja sabia des del 2007 que el propietari i qui faria l'hotel era Olivia Hotels i per què no figurava en la tramitació, García-Bragado va tirar pilotes fora. «En el moment que vam tenir-ne coneixement va ser en anar al registre –l'estiu del 2009, va dir– i vam parar la tramitació», va indicar. Una cosa que sembla inexacta, i més si mirem la querella: el 13 d'agost de 2009, quan ja ha esclatat l'escàndol de Millet i la Generalitat i l'Ajuntament no pensen alterar la tramitació de l'hotel del Palau, el gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, a la nova presidenta de la fundació, Montserrat Carulla, que faci «la rectificació en una setmana» de la propietat. Massaguer li informa que des del juliol del 2007 té constància que la propietat és d'Olivia Hotels. Embolica que fa fort.
Saltant-se el dictamen de patrimoni
La querella deixa constància que l'inici de la tramitació que fa l'Ajuntament se salta l'informe previ sobre el patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat. Pel fiscal, Millet i Montull «van fer valer la seva posició i especial relació amb algunes autoritats i funcionaris municipals encarregades d'aquella tramitació, a través de contactes directes i indirectes». Després aterra a Ciutat Vella la regidora Itziar González, que, junt amb el dictamen de Patrimoni que acaba arribant i el procés participatiu que impulsa, introdueix canvis en el projecte: deixa de ser la idea mastodòntica de Millet i Montull i, per tant, veuen retallat el seu marge de guanys. La querella també indica que el març de 2007, quan la Generalitat i l'Ajuntament haurien pogut donar per extingits els convenis, perquè la documentació per iniciar la tramitació es va presentar fora de termini, van fer la vista grossa i no ho van fer. «Ni la Generalitat ni l'Ajuntament van fer cap referència a aquella causa d'extinció durant la tramitació dels expedients administratius urbanístics posteriors», s'apunta a la querella.
