Política

L’ANC vol marcar la via

Paluzie es presenta a la reelecció per consolidar l’aposta per la independència unilateral forçant els partits

Cap candidat discuteix en campanya l’estratègia de màxims que ha causat alguna baixa i que és lluny de la gestió diària d’una Generalitat limitada i intervinguda

Minoves se’n va perquè la DUI no representa tot el sobiranisme
Força candidats demanen empatia social per arribar a més ciutadans

“Els partits no estan en fase resolutiva de la independència perquè no estaven preparats, ens van dir després de la sentència”, explica Elisenda Paluzie, candidata a revalidar la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ho ha revelat en un dels debats territorials de la campanya per internet de l’entitat, que ha seguit aquest diari i en què han participat diversos candidats que aspiren al secretariat nacional –s’escollirà en les eleccions telemàtiques que tindran lloc del 10 al 13 de juny–. Però davant d’uns partits de JxCat i ERC “no preparats” per a la secessió i que hauran d’afrontar una greu crisi gestionant una autonomia sense sobirania i intervinguda econòmicament i políticament, l’equip encapçalat per Paluzie ha aconseguit fixar la via unilateral com a rumb únic de l’ANC per tal de forçar els partits a assumir-la. Paluzie reivindicava en el debat del Camp de Tarragona de dijous la independència dels partits que ha suposat afirmar la via unilateral, un camí que demana consolidar en un segon mandat. I en el debat barceloní de dijous reblava el clau anunciant que, un cop acabat el nou mandat, no es presentarà a la llista electoral de cap partit com van acabar fent els expresidents Carme Forcadell i Jordi Sànchez. Però l’aposta unilateral allunya l’ANC, si més no ara com ara, de la via possibilista d’ERC i del govern català, i és una aposta que explica la marxa del secretariat del director del Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament i president del Ciemen, David Minoves, que ha renunciat a repetir. Proper a ERC, Minoves admet haver fracassat en l’intent d’assegurar la “transversalitat” de l’ANC dins del sobiranisme i en posa dos exemples. L’ANC va impulsar en les municipals l’operació Primàries de candidatures alternatives als partits independentistes i va fracassar. I, a més, aposta per la via unilateral com a única opció en una estratègia “molt arriscada” que, segons ell, l’allunya de la centralitat del sobiranisme. Si es reconeix que el país no està avui en posició de fer efectiva la independència, Minoves creu que la via unilateral allunya l’independentisme d’una part de la ciutadania a la qual encara ha de convèncer.

De fet, convèncer més gent i ser més és un dels reptes que assenyalen diversos candidats en els debats diaris de campanya. Pep Peraire demana readaptar el llenguatge de l’ANC per reforçar “la sensibilitat i l’empatia per les lluites socials” i “teixir complicitats” amb sectors allunyats de l’independentisme, una posició compartida per Narcís Turull i Àngels Pujol. Davant la greu crisi prevista, Eduard Cabús demana a l’ANC “accions de serveis socials, de suport comunitari per defensar la gent”.

Les cares visibles de l’actual direcció, com Paluzie i el responsable de la sectorial Fem República, David Fernàndez, veuen la crisi econòmica com una oportunitat per fer efectiva la independència. Per ell, l’Estat espanyol necessitarà el rescat econòmic d’Europa, que veu com una “gran oportunitat” per denunciar la marxa de Nissan, les dificultats dels autònoms i l’ingrés mínim vital –“el nou PER”, el subsidi agrícola d’Andalusia i Extremadura–. El rescat econòmic que preveu permetrà, segons ell, que la Generalitat “compri la llibertat als tenidors del deute nacional d’Espanya”. Per Paluzie, es repeteix l’oportunitat de la crisi econòmica i la recentralització del 2008, que van portar l’independentisme del 20% al 50% de suport. Amb la crisi imminent, confia a superar el 50% –el full de ruta de l’ANC insta els partits a fer efectiva la independència si se supera el 50% dels vots en les properes eleccions.

Fer-ho ho preveu fàcil Adrià Alsina, que va ser cap de premsa i candidat a la presidència de l’ANC i una de les víctimes del fracàs electoral de la candidatura Primàries Barcelona. Alsina, que s’hi torna a presentar, preveu que hi haurà “confrontació amb l’Estat” i que no caldrà “controlar tot el territori; només caldrà que l’Estat no el controli tot”.

Altres candidats són més cauts. Cabús avisa que l’independentisme ha de guanyar “clarament” les eleccions: “Hem de ser més i més convençuts, i hem de saber llegir bé els resultats.” Però el cert és que, en els actes de campanya que ha pogut seguir El Punt Avui aquesta setmana, cap dels candidats ha posat en dubte explícitament la via unilateral. Com a molt, s’ha expressat la necessitat de reforçar l’argumentari econòmic i polític, de convèncer més ciutadans i de preparar-se per fer-la efectiva. “El president Torra ens dona un any de feina perquè tira enrere les eleccions”, diu Alsina. “Hem de concretar com cal abordar la via unilateral i convèncer la gent que no és només un dret legítim, sinó una via efectiva”, defensa Jordi de Bofarull.

De fet, algun candidat com Xavier Sunyer demana fins i tot “no donar suport als partits que no vulguin la via unilateral”, posició amb la qual està d’acord Paluzie. En canvi, Oriol Roig, que reconeix militar a ERC, demana pressionar els partits quan calgui, però “sense vets”, una visió que també expliciten d’altres.

Més crítica que oposició

El vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, que no es presenta, és aquests dies el portaveu autoritzat tenint en compte que, en plena campanya, no poden fer declaracions públiques ni Paluzie ni cap altre membre del secretariat que aspiri a la revàlida, i tampoc els nous candidats. Cruanyes es va presentar el 2008 per la situació excepcional i sense intenció d’ocupar cap càrrec, però al final va ser el vicepresident de consens atesa la impossibilitat que els altres candidats obtinguessin quòrum. Una possibilitat que es podria repetir ara –cal recordar que són els membres electes del secretariat els que trien els càrrecs i no forçosament entre els candidats més votats–. Així, la primera elecció als òrgans interns va portar a la presidència l’avui pres polític Jordi Sànchez, tot i que les bases de l’ANC havien donat la victòria a l’activista Liz Castro. Aquest cop podria ser de nou la vicepresidència el càrrec més disputat si, com sembla previsible, Paluzie revalida la presidència. Aquest cop no és clara una disputa entre perfils propers a JxCat, ERC o la CUP, però sí un nucli de candidats lligats al Cercle Català de Negocis (CCN) i a la Cambra de Barcelona en l’òrbita del seu president i exsecretari de l’ANC, Joan Canadell, així com en l’òrbita de les llistes de Primàries impulsades per la mateixa ANC. Si bé l’exdiputat de la CUP Antonio Baños torna a presentar-se després de ser-ne exclòs fa dos anys, ha anunciat que no aspira a cap càrrec orgànic i no ha participat en cap dels actes vistos per aquest diari. Més enllà de Baños, els candidats més coneguts ho són a la reelecció i ja han acompanyat Paluzie en la direcció, com Fernàndez, o venen de l’etapa anterior, com l’excandidat a la presidència Adrià Alsina. Fa dos anys, Alsina s’entreveia com el candidat continuista en l’òrbita de JxCat davant Minoves. De fet, el nucli del CCN i Primàries impulsat a la direcció de Paluzie per Canadell i Fernàndez es podria veure ara reforçat per les incorporacions d’Alsina, Jordi Fité, persones clau a la Cambra de Barcelona com ara Montserrat Soler i Xavier Sunyer, i el president de Fundació.cat, Carles Salvadó.

Paluzie ha tingut una campanya en contra a les xarxes socials més que una oposició amb força. El grup ebrenc Salvem l’ANC i en l’òrbita de la Crida i JxCat ha acusat Paluzie d’haver-se doblegat als interessos d’Esquerra Republicana de Catalunya, de girar l’esquena a una sectorial de voluntaris i d’haver permès la destitució del coordinador de les Terres de l’Ebre, Manel Alves –la direcció de l’ANC va argumentar que no l’havia destituït, sinó que el seu càrrec havia caducat–. És un conflicte de velles ferides del grup ebrenc contra un candidat a la reelecció, Roger Heredia, impulsor del Banc d’ADN de Desapareguts de la Guerra Civil i candidat d’ERC. Curiosament, divendres se sabia que Heredia ha estat exclòs per la junta electoral de l’entitat per haver participat en tertúlies com va passar a Baños fa dos anys, una decisió que no ajuda l’ANC quan la principal crítica és que ha trencat amb ERC la seva trajectòria de transversalitat.

De fet, el grup ebrenc d’Alves s’ha afegit a un altre en què hi ha, per exemple, l’exvicepresident Jaume Marfany i que critica l’ANC per no haver endarrerit les eleccions, i demana novament llista unitària independentista com vol la Crida i reforçar el Consell per la República de Puigdemont.

El darrer acte de campanya és demà, i dimecres 10 comença la votació telemàtica dels 44.981 socis amb dret a vot, fins dissabte 13. Diumenge se’n donaran els resultats provisionals; el dia 18, els definitius, i el dissabte 20 es constituirà el nou ple dels 76 secretaris que triaran la nova direcció de l’ANC.

Suport a Eines de País, Intersindical i Anem per Feina

Altres prioritats plantejades pels candidats de cara al nou mandat són millorar l’argumentari i la comunicació per convèncer ciutadans allunyats avui de l’independentisme i, en segon lloc, apostar per la promoció d’empreses, productors, bancs i serveis que no s’oposin a la independència a través de la iniciativa Eines de País, a més de donar suport a la Intersindical-CSC independentista i a la patronal Anem per Feina, impulsada per l’ANC. Cabús insta a donar una “gran empenta” a Eines de País, però també a impulsar una estratègia comunicativa “creativa i potent” que permeti arribar als ciutadans no convençuts. En aquest aspecte, la presidenta Paluzie parla d’elaborar “argumentaris econòmics ben fets i ben distribuïts”. Pel que fa a Eines de País, Paluzie recorda juntament amb Fernàndez que encara hi ha moltes institucions, col·legis professionals i organismes als quals caldria presentar llistes independentistes per tal de dirigir-les com s’ha aconseguit a la Cambra de Barcelona. “[El 2017] Ens vam adonar que no teníem sindicats i que la degana dels advocats va pressionar [contra la independència]”, afirma Paluzie. Un dels candidats al bloc juvenil de l’ANC, Martí Claret, adverteix de l’oportunitat que suposaran “les rendicions socials i laborals de Foment del Treball i dels sindicats” que ell pronostica que faran en els pròxims mesos davant la crisi econòmica. De fet, demana impulsar un “marc propi de relacions laborals” a Catalunya aprofitant Eines de País i Anem per Feina. A més de “continuar accelerant per ocupar espais de poder d’influència per a l’independentisme i el país”, Fernàndez aposta per una “xarxa paradiplomàtica” i d’influència internacional per aprofitar el rescat econòmic que preveu que Europa farà a Espanya i “comprar la independència”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Unides Podem retira l’esmena als pressupostos sobre desnonament pactada amb ERC i Bidu

madrid

Ximo Puig, sobre si els polítics han de sortir de presó: “Normalitzar la vida a Catalunya entre tots és fonamental”

barcelona

El PDeCAT s’ofereix per als comptes i mandat estatals

barcelona

ERC defensa el sí al pressupost per frenar Vox i la Covid-19

Barcelona

Les paperetes i els sobres del 14-F es podran imprimir a casa

Barcelona

Madrenas i Geis, a les primàries de Junts a Girona

girona

Lesmes i el poder judicial ja sumen dos anys caducats

madrid

Borràs aposta per un govern “netament independentista”

Barcelona

Escòcia demana lloc a Europa

Londres