Política

Els alcaldes de Verges i Celrà no aniran a judici pel tall de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O

La fiscalia i Adif només acusen quatre dels dinou activistes investigats inicialment pel jutjat

Els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empordà), Ignasi Sabater, i Celrà (Gironès), Dani Cornellà, no aniran a judici pel tall de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O perquè, un cop tancada la investigació, ni la fiscalia ni Adif els acusa. La Policia Nacional els va arrestar el 16 de gener de l’any passat en el marc d’un operatiu que es va saldar amb setze detencions.

El jutjat d’instrucció 4 va investigar un total de dinou activistes i va concloure que hi havia indicis per enviar-ne disset a judici. Finalment, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat en nom d’Adif només acusen quatre dels investigats per delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents i lesions lleus i demanen 4 anys de presó per a cadascun.

Quatre dels dinou activistes investigats inicialment pel tall de l’AVE durant el primer aniversari de l’1-O aniran a judici. Segons informa la campanya de solidaritat amb els encausats ‘21 raons’, el jutjat d’instrucció 4 ha dictat interlocutòria de judici oral després de rebre els escrits d’acusació de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat, que actua en representació d’Adif.

S’enfronten a 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros cadascun per delictes de desordres públics, danys en patrimoni públic, atemptat a agents de l’autoritat i lesions lleus.

El 16 de gener de l’any passat, la Policia Nacional va dur a terme un operatiu que va culminar amb la detenció de setze activistes (entre ells els alcaldes de Verges i Celrà) per, suposadament, participar en el tall de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O.

Una intervenció policial polèmica, que va despertar nombroses crítiques i mobilitzacions de protesta. De fet, tant els afectats com el president de la Generalitat, Quim Torra, van arribar a denunciar la Policia Nacional per detenció il·legal, tot i que la causa va quedar arxivada.

Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici divuit dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària.

El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l’identificava no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.

La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va recórrer la interlocutòria del jutjat a l’Audiència de Girona.

Els lletrats argumentaven “la inexistència d’indicis” contra els encausats i posaven en dubte que la policia espanyola els identifiqués “amb una simple comparació” de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.

L’Audiència va estimar parcialment el recurs de la defensa i va arxivar la causa, també, contra el fotoperiodista Carles Palacio perquè “es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d’informar sobre el que estava passant”.

Dels disset activistes investigats, la fiscalia i l’advocacia de l’Estat només han formulat acusació per quatre. Segons informen al comunicat, les acusacions se centren en aquells investigats que, segons els atestats policials, van ser identificats en la concentració exterior de l’estació de l’AVE.

Això vol dir que la resta dels investigats, incloent-hi els alcaldes de Verges i Celrà, no aniran a judici i s’acorda l’arxiu per a tretze dels activistes que continuaven imputats.

Fiscalia i Adif sol·liciten per a cadascun dels quatre processats 2 anys de presó pels desordres públics, 1 any de presó i multa de 6.750 euros pels danys, 1 any de presó per atemptat a agents de l’autoritat i multes per valor de 5.400 euros pels delictes lleus de lesions.

En total, les acusacions demanen 4 anys de presó i 12.150 euros de multa per a cadascun dels acusats. En concepte de responsabilitats, demanen un total de 13.598 euros d’indemnització. El judici se celebrarà en un jutjat penal de Girona.

La campanya de solidaritat amb els encausats per les mobilitzacions a Girona durant el primer aniversari de l’1-O, que es va batejar com a ’21 raons’, subratlla que, malgrat l’arxiu per a la majoria dels encausats, continua “el constant intent de criminalització” contra l’independentisme. “Només mobilitzades i organitzades ens serà possible trencar el mur antidemocràtic de l’estat espanyol”, afirmen.

En aquest sentit, subratllen que seguiran “lluitant per continuar exercint el ple exercici del dret a l’autodeterminació i per aconseguir la llibertat de tots els presos i preses polítiques”. “Volem transmetre tota la solidaritat a les companyes que hauran de fer front a aquest judici i dir-los que no estaran mai soles”, conclouen.

Al comunicat, també fan una crida a la solidaritat i demanen a la societat que estigui atenta a les convocatòries i accions a través de les xarxes socials.

La formulació dels escrits d’acusació i l’obertura de judici oral arriba una setmana després del primer judici contra un activista per les mobilitzacions del primer aniversari de l’1-O. Jordi Alemany s’enfrontava inicialment a 5 anys de presó per, presumptament, irrompre a la seu de la Generalitat a Girona i despenjar la bandera espanyola de la façana.

Al final del judici, però, la fiscal va retirar l’acusació pels delictes d’atemptat a agents de l’autoritat, lesions i danys. Només va mantenir l’acusació per desordres públics i ultratge a la bandera, sol·licitant 1 any de presó i multa per valor de 1.260 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Advocacia de l’Estat estudia si porta al Tribunal Constitucional les resolucions del Parlament sobre la monarquia

Madrid

Justícia ha expedit 4.136 documents de nul·litat dels judicis franquistes

Barcelona

Els treballadors del Parlament rebutgen “qualsevol pressió” als funcionaris de la cambra

Barcelona

Sánchez allarga la mà als alcaldes en el xoc pels romanents

madrid

Suport a Muro dels lletrats del Parlament

barcelona

La defensa dels Pujol no veu cap indici d’un ens criminal

barcelona

Aposta històrica per Harris

Washington

La policia utilitza foc real contra els manifestants a Bielorússia

minsk
LLUC SALELLAS
PORTAVEU DE GUANYEM GIRONA

“ERC ha de triar: falcar Madrenas o ajudar al canvi”

girona