Política

El govern permetrà moure’s per anar a actes electorals

Argumenta que ha de garantir el dret fonamental a la participació política, però fins i tot ERC hores després se’n desmarca

L’executiu confirma tests i EPI per a tots els membres de les meses

El govern permetrà saltar-se el confinament municipal per assistir a mítings electorals durant la campanya del 14-F. Així ho va confirmar ahir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que recordava que aquests actes es faran “amb totes les garanties”, i ho justificava dient que “s’ha de poder garantir el dret a la participació política”, igual que el de manifestació i el de reunió, perquè són “drets fonamentals”. “En qualsevol estat d’alarma està permès”, adduïa, malgrat que admetia que la major part de la campanya que han dissenyat els partits serà telemàtica, i els actes presencials seran “reduïts”. Amb un certificat d’autoresponsabilitat que es facin els mateixos ciutadans adduint que van o venen d’un acte electoral n’hi haurà prou per ser autoritzats a sortir del seu terme.

La mesura va motivar una allau de crítiques a les xarxes pels greuges que alimenta –per exemple, respecte als espectacles teatrals i els concerts, com van denunciar algunes associacions del sector–, i fins i tot un dels socis de govern, ERC, se’n va desmarcar a la tarda. Sergi Sabrià, cap de campanya dels republicans, matisava a Twitter que el seu grup vol “conciliar” el dret de participació política amb una disminució de la interacció social, i assenyalava que el respecte al confinament municipal és “clau” per evitar contagis, per la qual cosa demanava la “màxima cura” en l’assistència als seus actes i recordava que serien tots retransmesos telemàticament per “evitar” que la gent de fora “se salti el confinament municipal” per exercir el seu dret polític.

També a les xarxes, per cert, el director general de Processos Electorals, Ismael Peña-López, aclaria a la tarda que el que no es podran saltar els partits és el toc de queda, vigent a partir de les deu de la nit, si és que algun encara pensava fer el simbòlic acte d’enganxada de cartells demà a mitjanit com a tret de sortida de la campanya. Peña recordava que si volen penjar cartells al carrer per demanar el vot, no ho podran fer abans de divendres a les sis del matí.

Totes aquestes restriccions de la mobilitat, en qualsevol cas, romandran en vigor els primers deu dies de campanya, fins al 7 de febrer, però encara és una incògnita quines hi haurà vigents l’última setmana abans dels comicis, i el mateix 14-F, ja que la decisió l’hauran de prendre la setmana vinent el comitè de seguiment de la Covid i el Procicat en funció dels indicadors de la pandèmia. Budó exposava ahir que, a diferència de les d’hospitalitzacions, les dades de contagis han millorat lleugerament els últims dies, si bé això de moment no ha aplanat la corba, sinó que l’ha situat en un “replà” que caldrà veure cap on es decanta. Per això no descartava cap hipòtesi per al 14-F, des de poder “flexibilitzar” les restriccions fins a “reforçar-les”, passant per la pròrroga de les actuals.

El govern, entretant, va avançant en la preparació del 14-F imposat per la justícia, que Budó insistia a dir que vetllaran perquè es faci “amb les màximes garanties de seguretat”. La consellera confirmava que tots els membres de les meses i el personal que s’hagi de mobilitzar in situ aquell dia se sotmetran a tests, si bé encara s’ha de decidir quin dia es faran i de quin tipus seran, si d’antígens o PCR. Així mateix, assegurava que tots tindran equips de protecció individual a disposició, valorats en uns 4,5 milions. El pressupost per fer el 14-F puja a uns 37,4 milions, dels quals 8 seran només per a mesures extres de protecció arran de la Covid. Ahir, en el consell executiu es va informar de la signatura de dos contractes, valorats en uns 565.000 euros, per situar a la Fira de Barcelona el centre de recollida de dades i escrutini de la jornada, i de subministrament d’impresos electorals.

Manté la batalla judicial pel 30-M

El govern no renuncia a la batalla judicial per fer valdre el seu decret per ajornar els comicis i dur-los al 30 de maig. Budó indicava ahir que s’està en espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els notifiqui si la part recurrent “ha presentat demanda”, requisit indispensable perquè es pugui fer el pertinent escrit de contestació. Llavors s’obriria un “període probatori” en què Salut i Processos Electorals determinaran com cal continuar. “Demanem al TSJC la màxima celeritat en la resolució, i que la incertesa es resolgui al més aviat possible”, insistia Budó.

El grup que va presentar el recurs acceptat, Esquerra en Positiu, va admetre ahir que estaria disposat a retirar la petició de cautelars i consensuar una altra data més enllà del 14-F, si bé les discrepàncies internes en aquest punt han fet que la lletrada Celia Cánovas hagi renunciat a ser la seva candidata el 14-F. El TSJC, de fet, ha rebut altres recursos en la mateixa línia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.