Política

Lasso destrona el correisme

El candidat conservador guanya les eleccions amb el 52,5% dels vots, contra el 47,5% d’Andrés Arauz, apadrinat per Rafael Correa

El nou president governarà en minoria a l’Assemblea

L’exbanquer Guillermo Lasso és el nou president de l’Equador. Quan ningú ho esperava, després d’una campanya en què mai va ser favorit, aquest líder conservador que anava pel seu tercer intent presidencial va vèncer en la segona volta de diumenge Andrés Arauz, el candidat impulsat per l’expresident Rafael Correa. Escrutat el 97,6% de les urnes, el resultat s’ha tornat irreversible: Lasso ha obtingut el 52,5% dels vots, contra el 47,5% d’Arauz. El gran perdedor de la nit ha estat Correa (2007-2017), que havia apostat tot el seu capital polític al triomf d’un candidat de 36 anys gairebé desconegut per al públic. La derrota deixa Correa en el punt on va iniciar la campanya: exiliat a Bèlgica, on va néixer la seva esposa, i impedit de tornar al seu país per una condemna a vuit anys de presó per suborn.

Els equatorians han bloquejat amb el seu vot un retorn al “socialisme del segle XXI” que va impulsar Correa a l’Equador i que fa quinze anys semblava una onada imparable a Sud-amèrica, amb representants a Veneçuela, l’Argentina o el Brasil. El desig de temps millors no ho va aconseguir, malgrat que el país passa una greu crisi econòmica, la desocupació és rècord i la pandèmia de la Covid-19 fa estralls entre la seva població. L’anticorreisme es va abocar massivament a donar suport a Lasso, un home vinculat les elits econòmiques i el poder fàctic. “El 24 de maig pròxim assumirem amb responsabilitat el desafiament de canviar l’Equador”, va dir Lasso en la nit del triomf.

Profundament catòlic, propietari d’una de les riqueses nacionals més importants des de la prefectura del Banc de Guayaquil, el nou president va advertir que no hi haurà reformes socials (com una llei d’avortament legal o drets per a les minories LGTB), però sí canvis econòmics.

L’Equador utilitza el dòlar com a moneda i depèn de les exportacions de cru i dels crèdits externs per a l’ingrés de divises. Avui les butxaques dels equatorians estan buides i les reserves del Banc Central, sota mínims. Lasso va prometre duplicar la producció de petroli (de 500.000 barrils a 1 milió) i atreure inversió estrangera en projectes de mineria. Va dir també que impulsarà una inevitable renegociació del deute amb l’FMI, que l’any passat ha imposat un dur ajust al president sortint, Lenín Moreno, per posposar pagaments.

La figura de Correa divideix en dues l’Equador. L’elecció, finalment, va decantar la disputa correisme-anticorreisme que va estructurar tota la campanya electoral a favor de Lasso. El president electe no va oblidar aquesta esquerda en el seu discurs triomfal (va dir que ningú haurà de tenir por de “dissentir amb el president”, en referència a l’autoritarisme que atribueixen a Correa els seus detractors), però també va assegurar que no arriba al Palau de Carondelet “per perseguir ningú”. Mentre Lasso parlava davant dels seus seguidors, el seu rival, Arauz, admetia la derrota en un hotel del centre de Quito. Arauz va advertir que la seva candidatura fallida no era “un final, sinó un principi”, i va agafar el guant de reconciliació llançat pel president electe. “Senyor Lasso, el convido que es respecti l’estat de dret, sense que es converteixi en cap estigma tenir uns valors i principis diferents; no volem que es continuï empresonant els equatorians per la seva manera de pensar”, va dir. Correa, encara que absent, va ser present en la nit electoral.

La remuntada de Lasso en la segona volta va ser èpica. En la primera volta va sumar 2,6 milions de vots, contra 1 milió d’Arauz. Però les causes del seu triomf seran també el llast del govern que iniciarà al maig. Contra tots els pronòstics, Lasso ha recollit els vots dels desencantats que al febrer van votar l’indígena Yaku Pérez, líder del partit Pachakutik, i de Xavier Hervas, d’Esquerra Democràtica. Aquest electorat ha votat contra Correa, però no està disposat a donar suport als plans de mineria que proposa Lasso i exigirà reformes renovadores en qüestions socials, com l’avortament. Lasso tampoc ho tindrà fàcil a l’Assemblea. Tindrà només 12 legisladors, contra 49 d’Arauz, 27 de Yaku Pérez i 18 d’Hervas.

LES XIFRES

15
anys
ha imperat el “socialisme del segle XXI” a Sud-amèrica amb representació a Veneçuela, l’Argentina i el Brasil.
2,6
milions
de vots va obtenir Lasso en la primera volta de les eleccions, contra el milió aconseguit per Arauz.

El candidat de sabates vermelles

Va néixer com una broma i es va convertir en icona de la campanya electoral. Dies després de saber que competiria contra Andrés Arauz en la segona volta per la presidència de l’Equador, el candidat Guillermo Lasso es va llançar a les xarxes socials. En la seva primera aparició a TikTok, l’exbanquer es va mostrar vestit amb pantalons i camisa vermella i una cridaneres sabatilles de tennis vermelles. El vídeo va ser objecte de burles de tota mena entre els més condescendents i de dures crítiques dels seus detractors polítics, que hi van veure una maniobra accelerada per acostar el públic jove a un candidat de 65 anys que es mou amb bastó. L’estratègia, en qualsevol cas, va ser un èxit. Les sabatilles de tennis vermelles, del color de l’esquerra, es van convertir en icona silenciosa de la campanya de la dreta. Diumenge, els centres de votació es van omplir de votants de Lasso lluint el calçat, mentre circulaven centenars de fotos a les xarxes socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Absolt l’alcalde de Sarrià de Ter acusat de desobediència per no despenjar una pancarta de l’ANC

Girona

Marchena torna la pilota a Batet

Madrid

El ple per expulsar Garcia Albiol de l’alcaldia serà el 8 de novembre

Barcelona

Aragonès demana “desbloquejar” la llei de l’audiovisual abans de resoldre la tramitació dels pressupostos de l’Estat

Barcelona

Garamendi (CEOE) defensa Calviño i critica la reacció d’Unides Podem

Madrid

La Moncloa prova de rebaixar la tensió amb Podem

Madrid

La fiscalia rebutja demanar al seu homòleg europeu que investigui Madí pels fons de recuperació

Barcelona

Armengol avisa la Generalitat que si no negocia el finançament Catalunya hi sortirà perdent

Barcelona

Els membres d’ERC imputats al Tribunal de Comptes presenten un recurs contra el rebuig a l’aval de l’ICF

Barcelona