Política

França

La recuperació d’una icona

Notre-Dame accelera

Les tasques de neteja i per garantir la seguretat de l’edifici s’acabaran aviat i es preveu que les obres per refer la catedral començaran l’any que ve

El temple s’obrirà el 2024 sense que estigui reconstruït del tot

“S’ha fet una feina immensa.” El president francès, Emmanuel Macron, va destacar ahir amb aquestes paraules les obres fetes a Notre-Dame. Ahir es complien dos anys del gegantesc incendi i el cap de l’Elisi va aprofitar-ho per fer la seva primera visita oficial des del sinistre a la catedral parisenca. “Tenim la mirada posada en els tres pròxims anys, perquè haurem de respectar els nostres objectius i necessitarem una gran mobilització i una planificació molt exigent i rigorosa”, hi va afegir Macron, qui l’endemà de l’incendi havia promès reconstruir-la en cinc anys. Difícilment les obres hauran acabat aleshores, però sí que es preveu que el temple gòtic obri les portes al públic l’abril del 2024.

Durant els primers dotze mesos posteriors a l’incendi, que va generar una commoció mundial, les obres a Notre-Dame semblaven immerses en un viacrucis. Contaminació pel plom, mal temps, la pandèmia de la Covid-19... Els maldecaps s’acumulaven. Així ho resumia fa un any la imatge d’una grua aturada pel confinament a la vora del temple gòtic. Des d’aleshores, però, els operaris han reprès la feina i han premut l’accelerador. A finals de l’any passat van acabar amb el titànic desmuntatge de la bastida calcinada, que va comportar que es tallessin uns 40.000 tubs. Unes tasques prèvies que conclouran definitivament aquest estiu. Això permetrà que les obres de la vertadera reconstrucció comencin a principis de l’any que ve.

“Respectarem el termini”, va defensar ahir al matí el general Georgelin, que presideix l’organisme especial encarregat de la reconstrucció, en una entrevista a l’emissora de ràdio pública France Inter. Tanmateix, les autoritats juguen amb l’ambigüitat d’obrir les portes de la catedral i que aquesta estigui totalment reconstruïda d’aquí a tres anys, una possibilitat força més improbable. Les obres es veuran accelerades gràcies a la decisió de reconstruir l’agulla del creuer, la teulada i l’armadura de fusta de la coberta —les principals parts destruïdes— de manera idèntica. Milers de roures ja han estat tallats a França perquè pugui utilitzar-se la seva preuada fusta. Les autoritats disposen de 830 milions d’euros, fruit de donacions, per finançar una reconstrucció que ha esdevingut un repte d’estat.

El consell municipal de París també va debatre ahir un pla per remodelar l’esplanada de Notre-Dame. Tot i que en el cas del temple del segle XIII es va apostar per una reconstrucció conservadora, les autoritats locals volen reimaginar el seu entorn. Han previst organitzar un concurs internacional d’arquitectura i urbanisme per reformar aquesta emblemàtica zona al cor de la capital francesa.

El ressorgiment de la catedral comença a veure la llum, però les ombres de misteri perduren pel que fa a les causes de l’incendi. Fa dos anys va començar una investigació policial i des d’aleshores no se’n sap gran cosa, a part que es prioritza la hipòtesi d’un accident. Fonts pròximes han indicat aquesta setmana a l’AFP que els agents han acabat la part de recopilació de proves en el temple sinistrat. Ara s’espera que els estudis científics dels materials reunits permetin desxifrar si el foc va originar-se per una cigarreta mal apagada, un curtcircuit o un altre motiu.

830
milions
d’euros s’han reunit gràcies a les donacions per finançar la reconstrucció de Notre-Dame.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona