El 16 d’octubre del 2017, arran de la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de manera espontània, un grup de ciutadans es va concentrar a la plaça del Vi de Girona per manifestar el seu rebuig a la repressió de l’Estat per l’1-O que tot just començava. Aquesta mobilització permanent, que va sorgir de manera natural, es va convertir en una litúrgia setmanal, amb símbols i continguts que s’han fet imprescindibles, i ara, quan falten dos mesos perquè es compleixin els quatre anys, es troba en un moment de “reinvenció”. Així ho assenyala Sergi Font, el president d’Òmnium Gironès i un dels membres de la plataforma unitària Girona Vota, la qual aglutina entitats i partits independentistes, i és l’organitzadora del que Font defineix com “la petita revolta de cada dilluns”. Ahir es van complir 200 dilluns de resistència a la plaça del Vi, amb la participació de l’ADIC Girona, l’assemblea en defensa de les institucions catalanes que van crear treballadors públics arran de l’aplicació del 155 al govern de la Generalitat.

“Els presos ja són al carrer i aquest era, en origen, la raó de la concentració dels dilluns, però hi continua havent moltes coses a reivindicar”, recorda Font, que insisteix que cal definir un objectiu clar per a les concentracions. “La repressió no s’acaba ni s’acabarà, i la trobada de cada dilluns ha de ser un espai de denúncia d’aquesta repressió”, explica. Amnistia, Independència i República Catalana són els tres lemes de la convocatòria.

Jordi Turull va participar en la concentració del dilluns 12 de juliol, coincidint amb la marxa que fa arreu del país com a agraïment al suport rebut. També es preveu que hi participin la resta de presos. De moment, Josep Rull i Dolors Bassa figuren en l’agenda del setembre. La convocatòria dels dilluns a Girona ha aplegat, en aquests gairebé quatre anys, autoritats polítiques, però també representants de la cultura, del tercer sector i del món educatiu i sindical. S’ha convertit en un punt de trobada de “lluites socials i compartides”, recorda Font.

En aquest context de repensar el focus de les concentracions, que ja tenen contingut propi, s’ha incorporat un debat ciutadà, una àgora pública el primer dilluns de cada mes. De moment, se n’han fet dues sessions: la primera, dedicada a la joventut, i la segona, sobre la gent gran. “Un dels objectius era que la gent a plaça pogués parlar dels grans temes de país, que hi tingués veu.” Precisament el contingut de la protesta setmanal ha estat un dels “èxits” dels dilluns a la plaça del Vi, explica Font.

“Simplement el fet de trobar-nos cada dilluns ja és una forma de dissidència que molesta l’Estat espanyol i per això és important que ho mantinguem”, remarca el president d’Òmnium Gironès. Hi afegeix que, “tot i tenir una repercussió baixa, la protesta és necessària; s’ha de continuar fent pels exiliats i pels més de 3.300 represaliats”. I cita Jordi Cuixart quan recorda la importància de la cita dels dilluns com un acte de reivindicació i d’exercici dels drets civils, de recordatori de “per què estem lluitant”.