Política

NATÀLIA FIGUERAS PAGÈS

ALCALDESSA DE MAÇANET DE LA SELVA

El repte d’unir el nucli antic i urbanitzacions

L’alcaldessa ressalta avantatges i inconvenients d’un municipi estratègicament situat entre Girona i Barcelona

Des del 2019 lidera un canvi generacional i polític a Maçanet

No es pot tractar tot el municipi igual. No és el mateix netejar la plaça del nucli i una urbanització
Ens venen empreses a picar a la porta. Cal un segon polígon, l’atractiu del poble hi és i hi ha futur

Iniciem el recorregut enfilant-nos per una escala de cargol de pedra que ens porta dalt del campanar de l’església de Sant Llorenç. “És el nostre skyline”, diu Natàlia Figueras, alcaldessa de Maçanet de la Selva. Un skyline que du fins i tot estampat a la mascareta amb el logotip de l’Ajuntament. L’alcaldessa vol començar el passeig pel seu municipi per aquest espai emblemàtic al centre del poble, que defineix com “un punt de referència” des de molts àmbits. Es veu passant des de l’autopista (a la nit sempre està il·luminat), però també és un lloc privilegiat per copsar una imatge diferent de Maçanet de la que poden tenir els que només associarien el municipi a un poble de pas i de polígons sobre l’eix entre Girona i Barcelona: un nucli antic recollit, amb patrimoni històric i entorn del qual Figueras ens situa a algunes passes l’ajuntament, els serveis i equipaments culturals, esportius, educatius, el passeig de Sant Llorenç, la plaça de vianants, davant de l’església, i un trasteig de gent entre bars i comerç local.

Després d’aquesta vista d’alçada, la segona parada és per a la Pista Jardí, un altre element molt característic de Maçanet, construït el 1949 com a envelat públic. Per a l’alcaldessa és l’oportunitat d’explicar un dels projectes de mandat, la remodelació de la Pista Jardí. S’iniciarà aquesta tardor a través del primer procés participatiu que es farà al municipi i és una doble aposta: garantir el manteniment d’un patrimoni municipal (es coneixen només sis pistes jardí a Catalunya, i aquesta està protegida com a bé cultural d’interès local) i, a més, potenciar tenir més activitats al centre del poble en benefici del comerç i l’economia local. “Dona molt de joc”, diu l’alcaldessa. A la Pista Jardí també hi ha porteries per a la pràctica de l’hoquei, i és que aquí també va començar la història del Shum (Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca).

Però per ressaltar la importància d’aquest club local que celebra 70 anys d’història, ens aproparem a peu al pavelló municipal del Shum. El protagonisme de l’esport, i més concretament de l’esport sobre rodes, és un tret diferencial del municipi, indica Figueras. “Aquest club ha fet de locomotora per a la practica esportiva, és una institució”, afegeix. Entre partits i entrenaments, els dos pavellons que hi ha avui al municipi estan sempre ocupats (a més de la Pista Jardí, on també s’hi fan entrenaments). Hi ha més activitats i disciplines esportives, patinatge, bàsquet..., i s’està planificant la construcció d’un tercer pavelló a la zona d’equipaments propera a aquest. Al pavelló del Shum saluda Simon Serra, “una institució, també”, diu Figueras. Serra es cuida dels joves del club. D’aquí n’han sortit jugadors importants d’hoquei que han anat al Barça i a les seleccions catalana i estatal. Per ressaltar la importància de l’esport a Maçanet, l’alcaldessa també avança que estan treballant en un projecte d’escola esportiva, per potenciar cicles formatius que vinculin estudis i esport.

Per la quarta parada ens desplaçarem en cotxe fins al castell de Torcafello. És de propietat privada, però d’accés obert, i el gestiona l’entitat Taller d’Història que n’ha impulsat la recuperació. “Curiosament en aquest municipi l’Ajuntament no ha invertit en patrimoni, ho ha fet aquesta entitat que ha recuperat diversos elements patrimonials com aquest castell, Puig Marí, el pou de glaç, estem mirant de fer un conveni per Torre Marata.. Tenim coses molt maques que hem de potenciar, i la pandèmia ha demostrat que aquests paratges atrauen el visitant de proximitat”, diu l’alcaldessa.

Torcafello entra en la ruta del vescomtat de Cabrera, però l’alcaldessa no ens ha portat aquí només per parlar de patrimoni històric. També és un bon lloc per situar els reptes del municipi: un terme extens i disgregat entre el nucli i urbanitzacions. Des d’aquí dalt, el nucli de Maçanet es veu petit. Dels 7.500 habitants del municipi, uns 3.000 viuen al poble i la resta estan en tres urbanitzacions: Residencial Park (amb 54 km de carrers), Montbarbat i Mas Altaba, també molt extenses. Unes urbanitzacions lluny del nucli (alguna al límit ja amb Lloret) i a vegades més connectades amb pobles veïns que no pas amb Maçanet. La panoràmica des de Torcafello permet veure les dues cares del municipi.

“La nostra bona ubicació té avantatges i desavantatges. Estem a una hora de Barcelona, a 20 minuts de Girona, de Lloret, de Platja d’Aro. Això permet ser ràpidament a tot arreu i explica que tinguem un bon polígon, és un poble on s’hi pot venir a viure i on es genera feina. La part negativa és que aquesta connectivitat combinada amb el fet que tenim un terme municipal gran i dispers en urbanitzacions, atrau una problemàtica de certes activitats delictives, plantacions, ocupacions de pisos i habitatges... Els Mossos d’Esquadra no arriben a tot arreu, en caldrien més”, reclama.

L’arribada a l’alcaldia de Natàlia Figueras amb les eleccions del 2019 va suposar un canvi generacional i polític que s’ha plasmat en un govern ampli amb tres forces polítiques: Som Maçanet (vinculat a Junts i liderat per l’alcaldessa amb 6 regidors), ERC (3) i PSC (1); a l’oposició hi ha tres grups més amb un regidor cada un (Acord per Maçanet, Tots Som Poble i DIM). Quin balanç fa l’alcaldessa a mig mandat? “Hem ordenat l’Ajuntament internament, i comencem a veure canvis. Tot l’equip és bastant jove, i això té una part positiva, que és la il·lusió i les ganes, i l’altra part és que ens poden retreure que no tenim experiència; s’ha d’escoltar molt, demanar opinions, valorar, contrastar...”, diu Figueras.

La problemàtica de la inseguretat i de revertir la desconnexió de les urbanitzacions és un dels principals reptes (que també existeix als municipis veïns d’aquesta àrea de la Selva interior). Fins l’any passat a Maçanet no hi ha havia Policia Municipal, s’ha hagut de fer aquesta inversió sobretot de cara a les urbanitzacions, i dedicar-hi mig milió d’euros del pressupost. Els serveis municipals tenen un cost més elevat a les urbanitzacions, tant per les escombraries, franges perimetrals o l’enllumenat. “Hem creat un servei de neteja específic d’urbanitzacions, no es pot tractar tot el municipi igual. No és el mateix netejar la plaça de l’església i una urbanització; treballem també per tenir un servei de recollida d’escombraries diferenciat del nucli. És un dels temes més costosos, cal anar a reciclar, i fer pedagogia perquè tothom es faci responsable de la seva parcel·la, sigui edificada o no. L’Ajuntament no ho pot fer tot. Fins i tot pel que fa a seguretat, s’han posat càmeres, però és important que els veïns ens traslladin les seves inquietuds. Desenvolupem un servei de transport per connectar aquestes diferents àrees, tenim projectes per millorar els accessos, vies verdes... No es pot canviar tot en un dia, però es van veient canvis”, diu l’alcaldessa.

Acabem el recorregut pel terme municipal de Maçanet de la Selva parlant d’economia al polígon Puigtió. Aquí s’hi generen uns 2.000 llocs de treball directes i s’hi mouen diàriament uns 500 tràilers. Empreses del polígon com ara Frit Ravich, Selvafil o Darnés són alguns dels referents. Frit Ravich en concret és gairebé la segona institució de Maçanet, creada per una família d’aquí i amb productes que difonen als seus envasos el nom del poble arreu. “Estem orgullosos de tenir-los aquí”, diu l’alcaldessa. Puigtió és un pulmó econòmic per a Maçanet; està totalment ocupat, i l’Ajuntament vol crear un altre polígon, el de Fontanilles, que si tot va bé en 18 mesos es podria executar. “Ens venen empreses a picar a la porta i no tenim terreny. L’atractiu pel nostre municipi hi és, hi ha futur, i més encara ara que l’autopista gratuïta atrau empreses del cinturó de Barcelona. Puigtió està ple, ha quedat petit; ara cal invertir-hi per posar-lo al dia en col·laboració amb les empreses instal·lades, i en paral·lel crear aquest segon polígon que necessitem”, conclou l’alcaldessa de Maçanet de la Selva.

Reivindicar els ajuntaments

Natàlia Figueras (Som Maçanet, vinculat a JxCat) va accedir a l’alcaldia de Maçanet de la Selva el 2019. Abans havia estat regidora i també va tenir una etapa com a diputada al Parlament (una legislatura i mitja), fins al 2017. “La política municipal dona una altra perspectiva, els ajuntaments som a les trinxeres, gestionem serveis que fins i tot no són de competència municipal, som al peu del canó. Durant la pandèmia a Maçanet l’Ajuntament no va tancar mai, a diferència del que van fer altres administracions”, assegura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE busca promoure salaris mínims adequats

Brussel·les

El Consell per la República constitueix cinc comissions amb membres de l’Assemblea de Representants

Barcelona

La junta birmana redueix a dos anys de presó la pena d’Aung San Suu Kyi

Bangkok

Pisarello exigeix “canvis de fons” per permetre una Constitució feminista i verda “a l’altura del segle XXI”

Madrid

González-Trevijano diu que el TC resoldrà “en temps i forma” les recusacions de Puigdemont contra Arnaldo i Espejel

Madrid

Borràs veu en la Constitució una eina inútil per resoldre problemes socials, lingüístics o polítics a Catalunya

Espinelves

Sánchez: “Cal complir del primer a l’últim tots els articles de la Constitució”

Madrid

Aragonès considera “obsoleta” la Constitució Espanyola

La Bisbal d'Empordà

Meritxell Batet crida els polítics a “actualitzar i renovar” l’esperit original de la Constitució “amb nous acords”

Madrid