Política

EL RADAR

En mans dels petits

Alemanya es prepara per a la negociació del seu primer tripartit

Una setmana després de les eleccions, Alemanya engega la maquinària per formar el govern dels pròxims quatre anys, ja sense Merkel al capdavant. Les urnes han dibuixat un panorama obert en què, per primera vegada en les últimes set dècades, la suma dels vots de cristianodemòcrates (CDU-CSU) i socialdemòcrates (SPD) no arriba al 50% i en què els partits més petits –Verds i liberals (FDP)– obtenen el poder de decidir quin dels dos principals candidats –Armin Laschet o Olaf Scholz–s’instal·larà a la cancelleria i, en conseqüència, quin rumb polític emprendrà el futur executiu tripartit.

De fet, observant els resultats, la conclusió és que, tot i els factors desestabilitzadors de la pandèmia i el canvi climàtic, els alemanys han votat pel centre, pels partits amb programes més moderats, i han castigat les opcions situades als dos extrems de l’arc parlamentari, la ultradretana AfD i L’Esquerra. També cal constatar que, tot i baixar en nombre de vots i deixar de ser la primera força de l’oposició, AfD obté bons resultats a l’est del país a costa de L’Esquerra i consolida la seva presència al Bundestag, el Parlament federal, on va irrompre per primer cop el 2017.

Descartada en principi una reedició de la gran coalició (l’aliança entre CDU-CSU i SPD, a la base de tres dels quatre mandats de Merkel), la clau de la governabilitat, doncs, descansa en mans de Verds i liberals, formacions amb potencial si tenim en compte que han estat les més votades entre l’electorat jove. Conscients del seu nou poder de kingmakers, Verds i FDP s’han instat a posar-se d’acord prèviament sobre qui coronar com a nou canceller. Els caldrà determinació per superar diferències notables, especialment en el terreny fiscal. Mentre que els Verds són partidaris de recórrer a l’endeutament per finançar una transició energètica justa i modernitzar infraestructures com ara la digital, els liberals exigeixen contenció fiscal i reduir la despesa social. Scholz, que ha reflotat l’SPD, és el guanyador dels comicis, però Laschet no renuncia a liderar el futur tripartit minimitzant el demèrit d’haver conduït el bloc conservador als pitjors resultats de la seva història. Les negociacions seran observades de prop més enllà del Rin. Tot i reconèixer que els quatre principals partits alemanys defensen reforçar la integració europea, el diari francès Le Monde advertia del risc d’una prolongació excessiva de les converses, fins i tot d’una paràlisi postelectoral a Berlín, en un moment en què la Unió Europea (UE) ha de prendre “decisions crucials” en matèria de sobirania, transició energètica i migracions: “La inestabilitat no convé a ningú, especialment a França, que ha d’assegurar la presidència semestral de la UE a partir de l’1 de gener del 2022, quan es trobarà en plena espiral electoral.” Serà l’hora de revisar l’altra peça del motor europeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE busca promoure salaris mínims adequats

Brussel·les

El Consell per la República constitueix cinc comissions amb membres de l’Assemblea de Representants

Barcelona

La junta birmana redueix a dos anys de presó la pena d’Aung San Suu Kyi

Bangkok

Pisarello exigeix “canvis de fons” per permetre una Constitució feminista i verda “a l’altura del segle XXI”

Madrid

González-Trevijano diu que el TC resoldrà “en temps i forma” les recusacions de Puigdemont contra Arnaldo i Espejel

Madrid

Borràs veu en la Constitució una eina inútil per resoldre problemes socials, lingüístics o polítics a Catalunya

Espinelves

Sánchez: “Cal complir del primer a l’últim tots els articles de la Constitució”

Madrid

Aragonès considera “obsoleta” la Constitució Espanyola

La Bisbal d'Empordà

Meritxell Batet crida els polítics a “actualitzar i renovar” l’esperit original de la Constitució “amb nous acords”

Madrid