Les obres a la central del Molí, més enllà del 2022
Aturades des del juny del 2019, l’equip de govern revisa el projecte i el traurà a licitació l’últim trimestre d’any
El ple dona suport al projecte GiroNat i hi destinarà més de mig milió en tres anys
L’empresa que feia les obres del Molí va incomplir el contracte, resol un jutjat
Les obres de l’antiga central hidroelèctrica del Molí, al carrer Santa Clara, aturades des del juny del 2019, es podrien reprendre a finals d’any en el millor dels casos. L’equip de govern està revisant el projecte i preveu treure’l a concurs l’últim trimestre d’aquest any, afirma el regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts).
Una de les claus de la lentitud dels treballs és el fet que l’empresa adjudicatària (Comsa Service Facility Management) va incomplir el contracte firmat amb el consistori, segons va resoldre la sentència del jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona del 9 de febrer. Ahir el ple municipal en va donar compte.
La resolució judicial exposa que el contracte es va modificar en un 9,21%, però que l’empresa, adjudicatària dels treballs des del 22 d’agost del 2017, només va fer el 27% de l’obra després de 25 mesos, incloent-hi la coberta i l’estructura, entre d’altres. La societat havia presentat un recurs contra la resolució municipal del contracte del 17 de gener del 2020 (per acord de la junta de govern).
Comsa pretenia invalidar la resolució del contracte per “existència d’indefinicions o deficiències en el projecte”, cosa que el jutge ha desestimat.
Abans de Comsa, per les obres de la central del Molí hi havia passat una altra empresa, Actia Iniciativas, que només hi va estar un mes i es va retirar per problemes econòmics. Els treballs van començar el 2016 i es podrien acabar, si tot va bé, el 2023.
En el ple d’ahir, el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, es va queixar de la lentitud de les obres i ho va comparar amb el projecte de la Casa Pastors, que serà la seu del futur Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona a partir del 2026.
Suport per al GiroNat
D’altra banda, l’Ajuntament de Girona va aprovar ahir una modificació de pressupost per aspirar a rebre més de dos milions de la Fundació Biodiversitat en el marc dels fons europeus Next Generation. El projecte per a la renaturalització i resiliència de Girona (GiroNat) té un import total de 4,1 milions d’euros, però el consistori podria rebre la subvenció del 95% de la part que hi aportaria, és a dir, 2.271.590,78 euros del total (2.377.990,79). La modificació preveu “una obligació plurianual de despesa” de 507.200,25 euros repartits de la manera següent: 128.825,46 (2023), 191.231,06 (2024) i 187.143,73 (2025).
El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts), va explicar que la part que hauria de pagar l’Ajuntament és el 21% d’IVA i el 5% del projecte, que inclou que hi hagi 100 hectàrees de parcs naturals, un pla pilot de jardins Fora Muralla i la renaturalització de cinc patis d’escoles, entre d’altres. El regidor de Sostenibilitat va explicar que en la proposta hi han treballat, entre altres, la Universitat de Girona, la Xarxa de Custòdia, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) i les entitats La Sorellona i SEO Birdlife.
“Falta de consens”
Sílvia Paneque (PSC) es va queixar de “la falta d’informació i de consens” amb què havia treballat l’equip de govern, de Junts i ERC, sobre el projecte, cosa que va subscriure Laia Pèlach (Guanyem). Tot i les crítiques per la manera de fer, el PSC, Guanyem i el regidor no adscrit Daniel Pamplona van donar suport a la modificació del pressupost. L’edil no adscrita Míriam Pujola es va abstenir.
En eficiència energètica, l’Ajuntament treballa perquè la instal·lació de plaques fotovoltaiques pugui generar “un excedent d’energia” que pugui ser aprofitat per col·lectius vulnerables, va dir el regidor d’Urbanisme, Lluís Martí, després d’una pregunta de Cristina Andreu (Guanyem). Andreu feia referència a crear “microcomunitats energètiques” a Girona Est aprofitant la instal·lació de plaques al pavelló municipal de Vila-roja (80 kW) i a l’escola Font de la Pólvora (60 kW).
Un estudi encarregat pel consistori gironí –i que va fer Bureau Veritas– va revelar el mes passat que el 45% dels punts de subministrament elèctric del barri de la Font de la Pólvora no tenen contracte en vigor.
LA DATA
LA XIFRA
Una empleada municipal acomiadada anirà al TSJC
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs de l’empleada de l’Ajuntament que va ser acomiadada el 31 de desembre de 2020. L’any passat, el jutjat social número 3 de Girona havia rebutjat l’11 de març i el 2 de juny que hagués d’atendre el cas ja que considerava que era per al contenciós-administratiu. L’empleada del Servei Municipal d’Ocupació (SMO) havia encadenat – ja fos amb un contracte laboral temporal o bé com a funcionària interina– 7 contractes per un període total de 72 mesos. L’empleada demana que el seu acomiadament sigui considerat improcedent.
Més espais per als vianants, sense la plaça Catalunya
Els grups van aprovar una moció de l’edil no adscrita Míriam Pujola per definir un calendari per a futurs espais per a vianants. El text va excloure que la plaça Catalunya sigui per a vianants abans de Temps de Flors. Al febrer del 2020 els grups van aprovar un text d’ERC perquè no hi passin cotxes per la plaça.
Banc “des del 2006” per a discapacitats
En col·laboració amb Mifas i Creu Roja, l’Ajuntament disposa d’un banc de productes de suport per a persones amb discapacitat “des del 2006”, va dir l’edil de Drets Socials, Núria Pi, en una moció del PSC en què demanava que es creï un banc de materials “permanents o temporals” i que va ser aprovada.
L’exinterventor no podia treballar “fins al 70”
Una sentència del contenciós administratiu n. 1 de Girona, del 7 de febrer, avala que el consistori no allargués la vinculació de l’interventor Carlos Merino més enllà dels 65 anys. Un decret d’alcaldia, del 7 de maig del 2021, va desestimar “la prolongació del servei actiu fins als 70 anys”, que sol·licitava Merino.
