Política

Estat francès

La participació a les presidencials franceses baixa més de 4 punts a mitja tarda (65%)

Als comicis de fa cinc anys es va situar en el 69,42% a la mateixa hora

És l'índex més baix des del rècord de 2002

La participació en la primera volta de les eleccions presidencials franceses és del 65% fins a les cinc de la tarda, l’índex més baix des dels comicis de 2002, segons l’última actualització del ministeri d’Interior.

En els anteriors comicis, el 2017, a la mateixa hora havia votat el 69,42%. La participació es va elevar fins al 70,59% el 2012 i al 73,87% el 2007.

El rècord de baixa participació en una primera volta a la Cinquena República és el 58,45% del 2002, en la qual el candidat del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, va aconseguir un sorprenent segon perquè la va permetre aconseguir la segona volta.

Al migdia la participació era del 25,48%, també el nivell més baix des del 2002 i tres punts per sota que fa cinc anys, segons les dades publicades pel ministeri d’Interior. A les dotze del migdia dels comicis del 2017 havien votat el 28,54% i la participació al final de la jornada es va situar en el 77,8%. El 2012 la taxa de participació fins al migdia va ser del 28,29% i el 2007 va arribar al 31,21%. La participació més baixa al migdia en la primera volta d’unes presidencials va ser als comicis del 2002, del 21,4%.

Els sondejos d’intenció de vot pronostiquen una baixa participació en les votacions d’aquest diumenge, en les que estan cridats a votar 48,8 milions de ciutadans. L’alta abstenció, que pot arribar a nivells de rècord, serà una de les claus dels comicis.

Els col·legis electorals estan oberts fins a les sis de la tarda als nuclis petits i fins a les vuit del vespre a les grans ciutats. A partir d’aquesta hora es podran difondre sondejos a peu d’urna, que acostumen a encertar el resultat de la primera volta.

L’actual president de la República, Emmanuel Macron, i la candidata ultradretana Marine Le Pen surten com a favorits en aquesta primera votació i disputar-se la presidència a la segona, segons els sondejos.

El primer dels candidats en acudir a les urnes ha estat la socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de París, que ha dipositat el seu vot en una escola del districte 15 de la capital.

Després ho han fet l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, Valérie Pécresse (dreta conservadora), els ultradretans Éric Zemmour i Marine Le Pen, i l’ecologista Yannic Jadot.

El candidat a la reelecció, Emmanuel Macron, ha estat l’últim en fer-ho, en un col·legi electoral de la localitat de Touquet, al nord de França, on està censat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Vergés reivindica un Govern que doni les mateixes oportunitats a totes les comarques

ripoll
Àsia-Pacífic

La Xina i els EUA es retreuen el respectiu suport a Rússia i Taiwan

Barcelona
estat francès

Universitaris francesos se sumen a les protestes propalestines

barcelona
guerra a europa

Els aliats anuncien l’enviament a Ucraïna de míssils i artilleria

barcelona
escòcia

La crisi al govern escocès deixa en l'aire el futur del primer ministre

barcelona
Carib

Pren possessió el Consell Presidencial de Transició d'Haití

Barcelona
guerra a gaza

Israel es prepara per envair Rafah

barcelona
Portugal

L'auge de la ultradreta marca el 50 aniversari de la Revolució dels Clavells

Barcelona
política

Aragonès “celebra” que Puigdemont posi “ara” en valor una taula entre governs

barcelona