Més pressió sobre Sánchez
Aragonès adverteix que el suport a Madrid perilla si no es depuren responsabilitats pel ‘Catalangate’
Podem vol una investigació a fons i tem que els hagin espiat
Borràs exigeix que plegui el president espanyol
El final de legislatura se li pot complicar, al president espanyol, Pedro Sánchez, si no compleix amb les exigències que ahir va expressar de manera més vehement el president català, Pere Aragonès, per impulsar una “investigació interna amb supervisió independent” per esclarir qui va ordenar l’espionatge utilitzant el programari Pegasus de l’empresa israeliana NSO a la seixantena de polítics independentistes, advocats, familiars i membres d’entitats. Aragonès, que va ser un dels espiats rebent missatges d’enllaços a notícies reals per SMS –el darrer quan el consell nacional d’ERC va ratificar l’acord amb el PSOE el gener del 2020–, va assegurar en una entrevista a RAC1 que “serà molt difícil que continuï l’estabilitat parlamentària” si l’executiu espanyol no impulsa aquest exercici de transparència i no assumeix responsabilitats.
El president català va reclamar tenir respostes amb “fets” que concretin “la voluntat de reconduir la situació“ que li havia transmès el mateix Sánchez en conversa telefònica. Per això va exigir saber quin organisme havia contractat el programari, quins responsables polítics n’estaven assabentats abans i després, i que posteriorment s’assumeixin responsabilitats. Si tot això no es produeix, ell és partidari que les relacions amb els socialistes “no continuïn igual”, però en qualsevol cas va defugir de fer especulacions perquè és una decisió que haurà de debatre el consell nacional d’ERC.
El republicà va reiterar la necessitat d’una reunió “cara a cara” amb Sánchez i mantenir les mínimes “regles de confiança” i “joc net” per complir el compromís de la negociació política a la taula de diàleg, ara més aturada que mai, però va deslligar el Catalangate de les trobades tècniques entre governs o dels acords pels Jocs Olímpics d’hivern. Avui té previst reunir-se a Madrid amb els càrrecs electes d’ERC, Junts, la CUP i Bildu espiats amb Pegasus per establir una estratègia conjunta.
Apunta al CNI i Defensa
Amb la frase “no cal ser Sherlock Holmes”, el president de la Generalitat va apuntar directament com a responsables del ciberespionatge el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el Ministeri de Defensa, de qui depèn, tenint en compte la informació publicada ahir per El País afirmant que a mitjan passada dècada va adquirir el programari Pegasus per utilitzar-lo a l’estranger amb un cost de 6 milions. Per Aragonès aquesta era “una evidència palmària” que hi està al darrere, recordant que Defensa és l’únic Ministeri que no ho ha negat. La seva ministra, Margarita Robles, va evitar confirmar a TVE si el CNI tenia Pegasus perquè “estaria incomplint la llei” de secrets oficials, va posar en dubte l’informe del grup de ciberseguretat canadenc de la Universitat de Toronto, Citizen Labs, destapant el Catalangate qualificant-la d’“una ONG” i va retreure a Aragonès les acusacions sense proves. L’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán (2009-2019) també va evitar pronunciar-s’hi amb el mateix argument legalista: “El CNI no pot parlar ni dels seus mitjans, ni dels seus procediments ni de les relacions amb tercers.”
Robles va explicar que confia que aviat es constitueixi la comissió de despeses reservades per parlar de secrets oficials i en què es fa el control del CNI després de tres anys bloquejada pel PP, Vox i Cs, que no hi volen representació de formacions independentistes. ERC té previst fer la petició perquè es creï aquesta comissió en breu i és previsible que d’entrada tingui el suport del PSOE, Podem, Bildu i el PNB.
Podem també pressiona
Sánchez també veu com els socis de la coalició de govern, Podem, ja demanen obertament la creació de la comissió d’investigació. Ho va fer la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que no va descartar “depurar responsabilitats”, deixant ja entreveure que no n’hi haurà prou amb la compareixença de Robles per donar explicacions al Congrés. Pablo Echenique i Jaume Asens ja ho havien advertit el dia abans i ahir el portaveu de Podem va reiterar la necessitat de la comissió davant la possibilitat que membres de la seva formació també hagin estat espiats. I a aquesta demanda de Podem es va agafar el president d’ERC, Oriol Junqueras, per recomanar a l’executiu espanyol en declaracions a La Ser que li convenia “esclarir-ho” si “algú actua d’amagat i en contra, almenys, d’un dels socis de govern”, i afegir-hi que “sembla que una part del partit socialista tampoc en sabia res”.
I les veus catalanes del socialisme també hi van dir la seva. El ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, va qualificar d’“inacceptable” qualsevol intervenció de comunicacions privades, i va recordar que algunes ja s’estan investigant judicialment, i el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va qualificar qualsevol espionatge polític “d’intolerable”. Els dos van garantir una “màxima col·laboració” de La Moncloa “per arribar fins al fons d’aquesta qüestió” i van reiterar l’aposta pel diàleg amb el govern català.
Borràs vol dimissions
Una aposta pel diàleg que continua dividint els socis del govern, ERC i JxCat. Els primers hi continuen apostant si ara es compleixen els requisits pel Catalangate, però la posició contrària de Junts encara s’ha endurit més amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, asseverant a Catalunya Ràdio que la taula de diàleg “va néixer morta” i ara “està enterrada” i demanant la dimissió del president Sánchez, de la ministra Robles i el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Borràs, per acord de la mesa del Parlament, ha encarregat un informe als serveis jurídics per plantejar una “denúncia legal conjunta” representant els diputats afectats.
I el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va explicar que la investigació dels Mossos sobre el Catalangate s’obrirà a mesura que la policia vagi rebent les denúncies dels afectats.
