Política

El director de Citizen Lab defensa la investigació del ‘Catalangate’ davant les crítiques de Cs

El professor Ronald Deibert respon per carta a les qüestions de l’eurodiputat Jordi Cañas

El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, ha reivindicat la seva investigació sobre el Catalangate i ha negat que l’independentisme influenciés la recerca. “Cap partit polític català o organització independentista va estar implicat en la redacció de l’informe o en l’anàlisi tècnic”, assegura Deibert en una carta dirigida a l’eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas per respondre a les seves preguntes sobre la investigació. El director de Citizen Lab defensa que són una organització “independent” i “lliure de directrius externes de governs o empreses”. “La nostra recerca segueix un protocol ètic aprovat per la junta d’ètica de la Universitat de Toronto”, diu. A més, afirma que no hi havia cap “conflicte d’interès” en el rol d’Elies Campo.

La investigació i el contacte amb els potencials afectats va començar la tardor del 2019 i es va allargar “fins al moment de la publicació”, explica Deibert, que no revela on es va fer l’anàlisi dels telèfons mòbils ni el nombre total d’aparells analitzats per “protegir la privacitat dels participants de la investigació”. En aquest sentit, insisteix que no poden dir si van examinar mòbils de polítics o activistes no independentistes.

Deibert detalla que Citizen Lab, com és pràctica habitual a l’organització, va decidir revelar tota la investigació perquè coincidís amb la publicació del ’New Yorker’, que els va informar primer de la seva data de publicació. Així, subratlla que l’estratègia de comunicació la va decidir únicament el Citizen Lab.

També va ser Deibert qui va decidir utilitzar el terme “Catalangate després de saber que “les víctimes l’estaven fent servir per referir-se al cas”. En tot cas, nega que rebés cap pressió o indicació per fer servir aquest terme.

Validació d’Amnistia

A part de defensar la integritat de la investigació, Citizen Lab afegeix que Amnistia Internacional va “validar els mètodes tècnics” usats per identificar infeccions amb Pegasus i que, a més, van corroborar les infeccions amb la seva pròpia metodologia en una mostra dels casos. La tria d’aquesta mostra es va fer tenint en compte diversos indicadors, com el nombre d’intents d’infecció, i que fossin casos relacionats amb “la societat civil”, ja que així ho marca el mandat d’investigació d’Amnistia Internacional.

Preguntat per l’accés a les dades, Deibert replica a Cañas que no poden compartir les dades de l’anàlisi forense sense l’autorització dels afectats, tal com marca el seu protocol ètic.

Credibilitat

Qüestionat sobre credibilitat de l’organització, el director de Citizen Lab assegura que “fins ara cap anàlisi tècnica de bona reputació ha contradit” les seves investigacions “ni s’ha demostrat cap preocupació específica” sobre la seva metodologia per identificar Pegasus.

Per exemple, recorda que en un judici al Regne Unit sobre l’ús de Pegasus es va acceptar com a testimoni un investigador del Citizen Lab, sobre el qual un expert independent va dir el següent: “Va ser un testimoni impressionant que va presentar un relat detallat i lògic, amb el suport de les dades bàsiques que havia trobat, la qual cosa va portar a la conclusió que hi havia proves sòlides que els tres telèfons principals [en qüestió en el litigi ] havien estat piratejat per Pegasus”.

Deibert recorda que fa dues dècades que fan recerca en l’àmbit dels drets humans i les tecnologies digitals i adjunta en la carta una llarga llista d’investigacions. També referma l’habilitat de Citizen Lab per distingir entre Pegasus i altres tipus de ciberatacs.

El rol de Campo

El director de Pegasus defensa que la feina de l’enginyer català Elies Campo no va suposar cap “conflicte d’interès” i remarca que el seu rol era “assistir en la coordinació” amb els afectats a Catalunya, però que en cap cas era l’únic implicat en la investigació. De fet, Deibert subratlla que ell mateix va coordinar juntament Scott-Railton la investigació del Catalangate.

En concret, Bill Marczak, John Scott-Railton i Bahr AbdulRazzak van liderar l’anàlisi tècnica de l’informe. Campo va assistir a l’hora d’identificar “casos potencials” i va ajudar en la coordinació amb les “víctimes potencials”. Deibert va treballar en l’anàlisi contextual amb Siena Anstis amb l’ajuda de Salvatori Solimano i Gözde Böcü.

“Si bé Campo va col·laborar en la coordinació d’activitats de divulgació a Catalunya, és incorrecte donar a entendre que era l’únic coordinador d’aquestes activitats. Totes les activitats van tenir lloc sota la meva direcció, així com la de Scott-Railton”, reitera el director de Citizen Lab.

Citizen Lab diu que no va tenir constància que Campo estigui sent investigat a l’Audiència Nacional pel Tsunami Democràtic fins després de la publicació del ’Catalangate’.

Neguen finançament extern

Davant les insistents preguntes sobre el finançament de l’organització Deibert nega que Citizen Lab hagi rebut diners d’Apple, WatsApp o Facebook ni de cap organització a l’estat espanyol. “La participació de les víctimes del Pegasus i d’organitzacions de la societat civil és voluntària i no remunerada”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cs maniobra per treure les credencials a Puigdemont

barcelona

Puigdemont i Aragonès volen segellar el front comú davant el Catalangate

Brussel·les

Rússia guanya més presoners

KÍIV / MOSCOU

El govern ultima un decret que rebutja percentatges a l’escola

Barcelona

Tot esperant data per Aragonès

madrid
Bernat Lavaquiol
Portaveu de la plataforma Stop Jocs Olímpics

“Els Jocs són una demostració que la Generalitat s’ha rendit”

Puigcerdà

Ankara insisteix a tancar l’OTAN a Finlàndia i Suècia el dia que demanen entrar-hi

BRUSSEL·LES
Estat espanyol
Els escàndols de la monarquia

El retorn del rei fugit

madrid
política

La fiscalia demana que s’arxivi la causa a Marín pels ajuts