regne unit
Tornada a la normalitat
El funeral d’estat d’Elisabet II, el més gran del segle XXI, aplega més de 2.000 convidats a l’abadia de Westminster
El país aterra a la realitat de la inflació disparada i la crisi del cost de la vida després d’onze dies de dol
-
Tornada a la normalitat. -
Tornada a la normalitat. -
Tornada a la normalitat. -
Membres de la Royal Navy porten el carruatge amb el fèretre d’Elisabet II. Al costat, Carles III i el príncep Guillem. A dalt, l’abadia de Westminster i, a baix, a la segona fila, Sofia, Joan Carles de Borbó, Letícia i Felip VI EFE.
Recullen firmes contra el títol de príncep de Gal·les en aquesta nació
El Regne Unit torna avui a la realitat després d’onze dies de dol per la mort d’Elisabet II. Torna avui a la realitat de la inflació pels núvols, dels rebuts de l’energia que els ciutadans no poden pagar, dels preus desorbitats dels productes bàsics als supermercats. I torna a la incertesa política, amb una primera ministra, Liz Truss, que té dos anys per posar remei a la crisi econòmica i social en què es troba immers el país abans de les properes eleccions, el desembre del 2024.
El país recupera avui el pols després de viure l’esdeveniment històric de la mort de la reina als 96 anys. Ahir es va celebrar la cerimònia del funeral a l’abadia de Westminster, el viatge final de la reina després de ser vetllada a Edimburg i a Londres durant dies, amb la presència de mig milió de persones a la capella ardent després de fer cues de fins a 30 hores.
Ahir el fèretre va ser traslladat a l’abadia, amb més de 2.000 convidats, entre els quals hi havia 500 caps d’estat i de govern, prínceps i reis europeus. Hi eren el president dels Estats Units, Joe Biden, i el president francès, Emmanuel Macron, així com els reis d’Espanya i els emèrits.
La missa, que va ser dissenyada fa 30 anys, va durar uns 55 minuts. Va ser el primer funeral d’estat al país des del de Winston Churchill el 1962 i el funeral d’estat més gran del segle XXI. El protocol era tan estricte i la coreografia, tan precisa, que fins i tot Biden es va haver de sotmetre a les normes. El president nord-americà i la seva dona, Jill, van arribar tard al funeral i es van haver d’esperar uns minuts. Després de discutir una estona amb els responsables a la porta, els van deixar entrar al darrere del portador de la Creu de Sant Jordi, que caminava cap al centre de l’església, i van seure a la fila catorze, al darrere del president polonès. La majoria dels convidats van ser portats a l’abadia en autocar. Biden va ser de les poques excepcions, ja que li van permetre arribar-hi amb la seva limusina blindada, anomenada La Bèstia.
Després del servei religiós, es va iniciar el seguici fúnebre amb una desfilada militar pels carrers centrals de Londres, amb un milió de persones congregades. El fèretre de la reina va ser transportat amb un carruatge d’armes. Al darrere caminaven el rei Carles III, els prínceps Andreu i Eduard i la princesa Anna, els quatre fills de la reina, i Guillem i Enric, dos dels vuit nets. Tots vestien uniformes militars menys Enric i Andreu, que ja no tenen funcions reials.
A la tarda, va ser traslladat a Windsor, també amb una desfilada militar multitudinària retransmesa per tot el món fins al castell de Windsor. Elisabet II va ser enterrada en una cerimònia íntima i privada a la cripta de la capella de Sant Jordi, al costat del seu marit, el príncep Felip, que va morir l’any passat.
Excolònies
La mort d’Elisabet II posa fi a un regnat històric de 70 anys d’una de les reines més estimades i respectades no només pels britànics sinó per tot el món, com es va poder apreciar amb el desplegament mediàtic internacional sense precedents. Comença ara l’era de Carles III, una era molt més incerta en què el nou monarca s’enfrontarà al repte de mantenir la unió de les quatre nacions que integren el Regne Unit i la unitat de la Commonwealth, la mancomunitat d’excolònies britàniques, països, nacions i territoris d’ultramar. Antigua i Barbuda i Austràlia ja han anunciat un referèndum sobre la monarquia. Són dos dels catorze països que mantenen Carles III com a cap d’estat.
Carles III també haurà de fer front a les mostres antimonàrquiques que hi ha a Escòcia, que vol celebrar un referèndum sobiranista l’any vinent; a Irlanda del Nord, on al juny els republicans van arribar al poder, i al País de Gal·les, on s’ha posat en marxa una petició popular en contra de continuar amb el títol de príncep de Gal·les, que Carles III va entregar al seu fill, el príncep hereu Guillem, segons va anunciar en el seu primer discurs com a monarca. La petició ja ha arribat a les 30.000 firmes en només una setmana.
El document recorda que el títol ha estat exclusivament en mans d’anglesos com a símbol de domini sobre el País de Gal·les. “El títol continua sent un insult a Gal·les i és un símbol d’opressió històrica, i també implica que Gal·les continua sent un principat, cosa que soscava l’estatus de Gal·les com a nació i país”, diu el text de la petició. Durant les visites de la setmana passada de Carles III a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, es van produir diverses protestes minoritàries que van ser silenciades.
Felip VI no pot evitar la foto amb Joan Carles de Borbó
Felip VI i Joan Carles de Borbó, junts públicament per primera vegada en dos anys, i Letícia, mirant malament el seu sogre, el rei emèrit, per haver rigut durant el funeral d’estat d’Elisabet II. És una de les imatges que va deixar l’ofici a l’abadia de Westminster. La casa reial espanyola no va poder evitar ahir la foto que fa dos anys que feia mans i mànigues per esquivar: la de Felip VI amb el seu pare. Els reis espanyols, Felip VI i Letícia, van seure al costat dels seus predecessors, Joan Carles de Borbó i Sofia, durant el funeral d’Elisabet II. Els quatre reis espanyols estaven situats a la segona fila d’una zona reservada a membres d’altres cases reials. Tots quatre ja van coincidir diumenge, durant la recepció que Carles III va oferir al Palau de Buckingham als dignitaris convidats al funeral d’Elisabet II, si bé no se’ls va veure junts. Ahir, però, el rigorós protocol els va fer seure plegats i no van poder evitar la fotografia. El govern espanyol no parava d’insistir que el cap d’estat era Felip VI i no el seu pare, mentre que Podem va criticar la presència de Joan Carles de Borbó en el funeral: “És clar que el rei emèrit és una vergonya i que taca la imatge d’Espanya.”
La fotografia d’ahir de pare i fill junts és la primera des que Joan Carles de Borbó va fugir als Emirats Àrabs Units pels escàndols de corrupció i la pressió judicial, l’agost del 2020. Fins que la fiscalia no va arxivar totes les investigacions, el març passat, el pare de Felip VI no va tornar a l’Estat espanyol. Va ser al maig, quan l’emèrit va anar a Galícia. I abans de tornar als Emirats –on ha fixat la residència oficial–, el 23 de maig passat va anar a La Zarzuela, on es va veure amb el seu fill. Era el primer retrobament familiar, però no hi va haver imatges. De fet, la reunió va anar precedida de polèmica, ja que, quan una periodista li va preguntar si donaria explicacions per les circumstàncies que el van dur a marxar, va respondre “explicacions de què?” i va riure. Des d’aleshores no s’ha sabut gaire res de l’emèrit.
Tot i que a l’Estat espanyol li han arxivat les investigacions, al Regne Unit, no. A Londres té pendent una demanda per assetjament que va presentar la seva examant Corinna Larsen. La justícia no li va reconèixer la immunitat, però l’emèrit hi va recórrer. Ara, la justícia anglesa ha de decidir si encara gaudeix de privilegis. El fet que amb motiu del funeral hagi estat inclòs en l’agenda oficial de la casa reial espanyola podria jugar a favor seu.
