El canceller Olaf Scholz té previst realitzar aquesta setmana un viatge de dos dies a la Xina, principal soci comercial d’Alemanya, acompanyat d’una delegació d’empresaris del seu país, una llista que inclou representants de Volkswagen, Siemens, Deutsche Bank, Adidas i el fabricant de vacunes BioNTech, entre d’altres firmes prominents. El desplaçament arriba després que el govern de coalició alemany autoritzés l’entrada –limitada– de capital xinès en una de les terminals de contenidors del port comercial d’Hamburg, una altra mostra d’obertura al gegant asiàtic que desperta recels entre els socis comunitaris, en un moment en què la Unió Europea (UE) endureix la seva doctrina sobre la Xina.

Des de l’ascens al poder de Xi Jinping, confirmat recentment per a un inèdit tercer mandat, la relació amb la gran potència oriental s’ha anat deteriorant. A les disputes comercials s’hi han afegit les crítiques per la repressió interna –en especial sobre la minoria uigur– i una diplomàcia agressiva enfocada principalment a liquidar l’autonomia de Hong Kong i amenaçar Taiwan de sotmetre-la al control directe de la Xina, recorrent a la força si cal. Però el distanciament més gran ha arribat amb l’aliança estratègica segellada entre Pequín i Moscou just en el moment en què Putin porta la guerra en territori europeu i intenta canviar les fronteres de l’est continental a cop de míssil.

La UE revisa la seva relació amb el drac asiàtic pressionada per Washington, que veu en la Xina el seu “desafiament geopolític més important” i un actor amb capacitat per “redefinir l’ordre internacional” vigent des del 1945, un marc que Pequín intenta reajustar als propis interessos per assegurar la seva emergència com a potència hegemònica global. En un document intern que va servir de base de discussió dels ministres d’Afers Estrangers aquesta setmana, la UE afirma que les actuacions i els posicionaments de la Xina en les organitzacions multilaterals “són un exemple de la seva determinació de promoure, de manera sistemàtica, una visió alternativa de l’ordre mundial en què els drets humans dels individus estan subordinats a la sobirania nacional, i en què el desenvolupament econòmic i social s’anteposa als drets polítics i civils”. La UE continua considerant Pequín com a soci i competidor econòmic i com un rival sistèmic, tot admetent que hi ha de continuar cooperant per afrontar reptes com ara el canvi climàtic o les pandèmies. Alerta, però, del perill que suposa la seva dependència de la Xina quant a tecnologia i primeres matèries (certs metalls i terres rares) clau per avançar en la transició energètica i la digitalització de l’economia. Es tracta d’una “vulnerabilitat estratègica” que la UE ja ha experimentat amb Rússia i el seu gas i que ara no vol veure repetida i augmentada amb l’ambiciosa Xina de Xi.