Inquietud latent pels Mossos

La d’ahir era una d’aquelles sessions assenyalades amb fosforescent en el calendari de la comissió que va constituir el Parlament per debatre i reflexionar sobre el model policial a Catalunya. D’entrada, perquè hi estaven citats a comparèixer representants de la fiscalia i de l’estructura de comandament dels Mossos d’Esquadra, començant pel seu major, Josep Lluís Trapero, en la que era la seva primera aparició pública des que va ser defenestrat. Aquest ordre del dia coincidia, a més, amb un context en què la policia catalana és objecte d’una controvèrsia palmària i vivaç sobre els continus canvis al capdavant de la seva cúpula uniformada, així com una discussió no més asserenada sobre la politització, o no, del cos. Una suma d’elements que es van anar encavalcant amb major o menor intensitat, o vehemència, en les diferents intervencions dels compareixents, començant per la primera en ordre cronològic, la del tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche. D’entrada, va voler expressar la seva “perplexitat” per l’allau de relleus que s’han produït al capdavant de la direcció dels Mossos –ha tingut sis caps diferents des de l’aplicació del 155 el 2017– i que, segons ell, provoca múltiples disfuncions, ja que cada canvi obliga a definir de nou protocols, el model organitzatiu o, en general, la interlocució i la coordinació entre ambdues institucions. Per tot això, Ariche va demanar més estabilitat i que es potenciï “sense complexos” la constitució d’unitats de policia judicial dels Mossos que estiguin adscrites a les fiscalies provincials com les que ja té, per exemple, la Policía Nacional. Sobre això, el responsable del ministeri públic va admetre que el comissari en cap, Eduard Sallent, que és qui porta de manera provisional les regnes de la policia catalana i amb qui ja s’ha vist, ha mostrat predisposició a estudiar-ho.

El de les suposades ingerències, polítiques o internes, que pateix la policia catalana quan toca investigar afers sensibles, com ara casos de corrupció, va ser un altre dels motius de reflexió pel tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya. Atenent el seu relat, aquestes pressions o interferències no són només una sospita, sinó que existeixen –en un moment fins i tot va arribar a dir que n’hi havia de departaments “aliens” a Interior– i les va qualificar d’“inadmissibles”.

Després d’Ariche, va venir el moment de Josep Lluís Trapero. El seu testimoni davant la comissió va començar amb una explicació, densa, sobre la tasca que desenvolupa com a cap de la divisió d’avaluació de serveis (DAS). Ja entrant en matèria, va defensar de manera aferrissada l’estructura i el funcionament jeràrquic del cos ja que, segons el seu raonament, això és la millor garantia per a un funcionament idoni i per evitar les interferències de fora. “El que hauria de preocupar és el poder que poden atorgar-se algunes persones que poden actuar com a cabdills i que per no formar part d’aquesta jerarquia no han de retre comptes de res”, va denunciar el major, que tampoc va voler anar més enllà i posar, per exemple, noms i cognoms a les ingerències. Tampoc es va estar d’etzibar-les contra els gestors polítics, tampoc sense concretar, d’Interior –“durant massa anys la gestió policial s’ha fet des de plantejaments que tenen poc de democràtics i que són oportunistes i clientelars”–; va defensar la transparència del cos –“quan diem que els Mossos no són transparents és just que es digui que són ells o hauríem de dir els interessos polítics?”–, i es va mostrar crític amb la possibilitat de crear un organisme de control extern per analitzar les actuacions dels Mossos, una de les principals qüestions que haurà de tractar la comissió del Parlament quan toqui fer unes conclusions. “No aportaria absolutament res”, va assenyalar el major, recordant que aquest ens hauria de treballar amb unes limitacions operatives, per accedir a informació policial sensible, per exemple, i no acabaria servint per a gaire res.

Com en els bons guions, Trapero es va guardar munició per al final, concretament per al torn de rèplica amb els grups, en què va exposar que, després de la destitució com a cap del cos, la conselleria d’Interior dirigida per Joan Ignasi Elena li va oferir un càrrec d’anàlisi de riscos, però va rebutjar la proposta i va demanar mantenir-se en l’estructura de comandament i vinculat al dia a dia. “Se’m posava en un lloc per fer informes, com una espècie de vividor. Això en altres àmbits pot funcionar, però amb la meva persona no”, va reblar.