Política

Municipals a la vista

Quan falta tot just mig any, els partits ja preparen una cita que serà també una revàlida per al govern en minoria i per als exsocis de Junts

ERC i el PSC, possibles aliats pel pressupost, seran els grans rivals a la conurbació barcelonina

El 28 de maig del 2023, falta mig any i un dia, és la data fixada per a la celebració de les properes municipals, i els partits ja han engegat plenament la maquinària preelectoral, fins al punt que han presentat la majoria dels candidats a les principals ciutats i ja hi treballen per tancar el programa i les llistes. Seran les primeres eleccions que hi haurà a Catalunya, si no passa res abans, des dels comicis al Parlament del febrer del 2021, organitzats encara sota una pila de restriccions per les repercussions de la pandèmia, i obriran un cicle que ha de continuar l’hivern següent amb les estatals i el maig del 2024 amb les europees. Això, si entremig no hi ha uns altres comicis avançats al Parlament, que d’entrada tocarien l’hivern del 2025.

En tot cas, més de dos anys després de l’última convocatòria –que políticament estan sent convulsos en clau interna per les baralles de l’independentisme que han acabat amb el trencament de la coalició de govern–, la cita tornarà a mesurar el suport a les diverses forces en l’únic lloc on de debò es pot mesurar, que és a les urnes. Per això, tot i l’especificitat de les municipals que fa que els seus resultats siguin difícilment extrapolables per treure’n conclusions generals, el 28-M apareix en l’horitzó no tan sols com la votació que toca per renovar la composició dels ajuntaments i el conjunt del món local, sinó també com tota una revàlida per a l’executiu en minoria d’ERC. I, és clar, també per prendre el pols a l’oposició. Aquest cop, doncs, a diferència de les últimes convocatòries, entre els principals arguments de la campanya sembla que perdrà punts el paper que poden tenir per al procés independentista, tot i que evidentment les administracions locals (i els altaveus que donen per arribar a més gent) continuen tenint una gran rellevància en les aspiracions nacionals, i per això possiblement els partits també hi faran al·lusions per atacar-se mútuament. Però la principal lectura col·lateral que els actors faran dels resultats aquest cop possiblement no serà en clau de termòmetre de l’independentisme, sinó de recorregut de la legislatura catalana.

Pressupost i eleccions

De fet, la continuïtat que pugui tenir el govern en minoria dependrà en bona part de les municipals, però també de l’aprovació o no d’un pressupost per al 2023, front en què aquesta setmana ja ha estat immers de ple l’executiu un cop superats els temes que tenia oberts a Madrid. I aquesta altra negociació també vindrà en bona part condicionada per la proximitat del 28-M, ja que tots els grups implicats admeten que qualsevol fotografia d’un acord pressupostari, si arriba, s’ha d’allunyar tant com sigui possible de la propera cita electoral per evitar que la resta de forces ho utilitzin com a munició en campanya.

Aquesta consideració és especialment vàlida per a un eventual pacte entre ERC i el PSC –que, si s’ha de produir, electoralment interessa a tots dos que sigui al més aviat possible–, ja que trencaria blocs en clau de país per primer cop en més d’una dècada de procés, i podria ser impopular entre part de l’electorat. Però és que, a més, els dos partits saben que al maig seran els principals rivals en la majoria de les ciutats més poblades, i de cap manera volen que se’ls percebi com a potencials socis estables. I és que, en el marc de l’estratègia d’ampliar la base i penetrar en feus fins ara hermètics al sobiranisme, ERC s’ha fixat com a gran objectiu millorar resultats a l’àrea metropolitana, on ja va obtenir molt bones xifres el 2019, i mirar de fit a fit un PSC que fins llavors havia estat en general l’amo i senyor del “cinturó roig” –amb l’excepció dels comuns de Colau a Barcelona, del PP de García Albiol a Badalona i, històricament, de CiU a Sant Cugat–, però que ara ja hi veu seriosament amenaçada l’hegemonia, si bé el partit manté una dinàmica favorable en les enquestes. En aquest sentit, l’elecció per part d’ERC d’un personatge mediàtic com Gabriel Rufián com a candidat a Santa Coloma, on és gairebé impossible que discuteixi el triomf al PSC, s’interpreta més com un missatge vàlid per al conjunt de l’àrea metropolitana: que els republicans aposten fort i hi volen fer forat.

Barcelona i Junts

La de Barcelona, en tot cas, serà un cop més la mare de les batalles, amb tres grans opositors a l’alcaldia –Ernest Maragall (ERC), Ada Colau (En Comú) i Jaume Collboni (PSC), en l’ordre del 2019– i el possible retorn d’un quart pretendent que encara no ha fet oficial el pas, l’exalcalde Xavier Trias (Junts), però que si es confirma pot tenir-hi molt a dir i afectar de retruc les expectatives de la resta. Ja es veurà, perquè, en sentit contrari, de fet, també és una incògnita com la ruptura del govern aquesta tardor pot influir en el resultat de les municipals. El sector de Junts que va advocar per quedar-s’hi adduïa com un dels principals arguments que el seu es deixaria de percebre com a partit de govern, i deixaria els alcaldables i càrrecs locals orfes de referents a la Generalitat, on es decideixen qüestions bàsiques per als ajuntaments. Certament això pot passar, però no és menys cert que les dinàmiques de les municipals són tan específiques –n’hi ha tantes com municipis a Catalunya, 947– que no és clar fins a quin punt acabarà afectant els candidats de Junts.

Potser els perjudica més, en aquest sentit, la divisió del món exconvergent, ja que el PDeCAT presentarà una marca blanca pròpia amb què mirarà de sobreviure a les institucions locals –precisament la sortida de Junts del govern ha revifat les seves expectatives– i en molts municipis competirà per primer cop amb candidatures de Junts. Una divisió que, de retruc, podria beneficiar ERC, que en els últims anys ha fet un salt de gegant a les institucions i ja es percep plenament com a partit de govern. Els republicans ja es freguen les mans.

Lluites més enllà de l’àrea metropolitana

Més enllà de l’àrea metropolitana també hi haurà molts duels interessants. A Lleida i Tarragona ja es veurà si ERC consolida les alcaldies arrabassades el 2019 al PSC, que hi tornarà a ser el gran rival després d’haver purgat quatre anys a l’oposició. A Girona, Junts ha elegit Gemma Geis per mantenir el seu gran feu avui, en disputa sembla sobretot amb un conglomerat d’esquerres liderat pel cupaire Lluc Salellas, que veu possibilitats d’alcaldia. En tot cas, a la resta del país la diatriba serà sobretot entre ERC i Junts, com és habitual. Al món rural, així, hi haurà en joc el triomf en nombre d’alcaldies, que els postconvergents, hegemònics històricament, van conservar ja per poc el 2019 (370 a 360). Aquesta batalla, en tot cas, es viurà amb especial intensitat en ciutats mitjanes com ara Manresa, Tortosa, Figueres i Igualada, on els republicans –que en nomenar el sottogoverno han estat molt curosos de no desvestir els seus actius locals– presenten en principi la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés. D’altra banda, l’adeu d’alcaldes de notable trajectòria com el demòcrata Carles Pellicer a Reus, la juntaire Anna Erra a Vic i el socialista Josep Mayoral a Granollers també crea incògnites i fa que el panorama passi a ser molt més obert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona