Per explicar millor la personalitat de Girona, per reforçar i estendre el valor del sentiment d’identitat gironí, el seu relat històric, la ciutat ha de recuperar moments oblidats, integrar els museus en l’ordre quotidià de les persones i recuperar el valor del patrimoni; la programació cultural ha d’estar més ben coordinada, s’han de trencar motlles i cal assumir que el Consell de les Arts –creat l’any 2000 amb la voluntat de promoure el debat i generar consens a l’entorn de les polítiques culturals– compleixi el propòsit inicial de ser un espai de lideratge municipal i una plataforma que faci servei en el disseny d’estratègies per assegurar, per exemple, suport als creadors i als agents culturals gironins.

Tot això ja ho hem dit, i en aquesta tesi hem anat trobant adhesions, algunes velades i d’altres de més explícites. El pas següent és establir aquests eixos com a fonament de la projecció cultural de Girona i situar la ciutat en l’escenari de protagonisme que mereix a Catalunya, a Espanya i a Europa. Hem d’enfortir tot allò que és cultura i afirmació, voluntat de ser i de fer. A Girona li toca mostrar el seu esperit, explicar-lo i fer-lo entendre a tothom.

La cultura ha anat vestint Girona però encara hi ha projectes per fer que aportaran musculatura al cos de la ciutat, com ara la construcció del nou Arxiu Provincial i la creació del Museu d’Art Contemporani. Girona som tots i tots hi hem de cabre. I tots hem de tenir consciència de pertànyer a la ciutat. Una visió parcial d’aquest projecte vulnera el sentit primer de la cultura, que és un dret que ha d’estar a l’abast de tothom i que ens allunya del propòsit de complir un servei per a cada ciutadà o ciutadana. La ciutat s’ha de construir en el respecte de tots els membres de la comunitat sobre la base de les nostres arrels. Aquest és l’objectiu i no pas el de recrear una Girona nostàlgica.

La identitat d’una comunitat va lligada al seu patrimoni cultural, material i immaterial; també als espais que han creat la ciutat i en els quals les relacions socials han determinat el caràcter col·lectiu i han construït els records particulars. En aquest context, el clima general pot respondre a una consciència i a una identitat gironina. Hem d’impulsar tot el que reforci el sentit d’identitat gironí i es pot fer a partir de la cultura. Girona és, per una banda, el patrimoni que s’ha anat construint al llarg dels segles i que constitueix l’herència de tots plegats i, per una altra, és el projecte sobre el qual volem construir el futur.