Acarnissament contra Jové i Salvadó
La fiscalia demana 7 i 6 anys de presó i entre 32 i 27 d’inhabilitació per als dos dirigents d’ERC, a qui acusa de malversació agreujada, prevaricació i desobediència
Bolaños considera confirmat que l’1-O va ser delicte
ERC defensa continuar negociant amb el govern espanyol
Repressió sense treva. Després de l’actualització de les condemnes als líders independentistes arran de la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC, la fiscalia demana ara presó per a la segona línia de dirigents polítics que van organitzar el referèndum d’independència del 2017. En concret, exigeix set anys d’internament i 32 d’inhabilitació per a l’actual president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové; sis anys i tres mesos de presó i 27 d’inhabilitació per al president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i un any d’inhabilitació per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. A Jové i Salvadó els acusa dels delictes de malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre que a Garriga li atribueix solament desobediència. Igualment, els reclama multes que van des dels 18.000 euros de Garriga fins als 24.000 de Salvadó i als 30.000 de Jové.
“Coneixem la voluntat de venjança d’una part de la judicatura espanyola, no hi ha sorpresa, però constatem que l’evolució que s’està fent a nivell democràtic i social, avui encara ha d’arribar a la judicatura”, va denunciar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va recordar que l’1-O no va ser delicte perquè votar mai no pot ser-ho. “Continuarem dempeus davant la voluntat repressiva d’un Estat que considera que la democràcia és delicte”, va reblar. També el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, va reaccionar: “És una pura persecució ideològica, i ho saben fins i tot els qui s’ho miren de perfil o ho justifiquen. La repressió continua desfermada contra l’independentisme.”
En canvi, des de Madrid, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va recollir el guant de la fiscalia, que en un altre temps Pedro Sánchez es vantava que depenia del seu govern, i va assegurar que la petició de presó contra Jové i Salvadó “és una prova més del que sempre s’ha dit des del govern” espanyol: “Que els fets que van ocórrer el 2017 a Catalunya eren delicte el 2017 i continuen sent delicte el 2023.” Així respon La Moncloa als seus socis de legislatura al Congrés quan reclamen penes de presó als seus dirigents. “Potser la pregunta avui seria per a aquells que van dir que amb la reforma del Codi Penal es despenalitzaven aquests fets”, va remarcar el ministre.
Entre els objectius d’ERC amb aquella reforma hi havia aconseguir que els alts càrrecs del govern de 2017 processats pels jutjats 13 i 18 de Barcelona es poguessin estalviar la presó, però la fiscalia, igual que el jutges del Tribunal Suprem Manuel Marchena o Pablo Llarena, s’agafa a la modalitat més punitiva del delicte de malversació, l’agreujat, per demanar el màxim d’anys al presidi per a Jové i Salvadó.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va apel·lar les forces independentistes a recompondre la “unitat” urgentment per fer front a la repressió: “La petició d’avui és una prova més que l’única resposta que té l’Estat per a Catalunya és la repressió. Amb aquest Estat no hi ha res a fer, ho ha provat tothom de totes maneres.”
No sembla, però, que hi hagi d’haver cap acostament entre els dos principals partits independentistes. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va apostar per “continuar transitant” el camí de la “desjudicialització” negociant amb La Moncloa: “Això no invalida la feina i la via estratègica que continuem defensant.” Per la seva part, la CUP va denunciar que l’Estat busca venjança per l’1-O: “Té la fiscalia perseguint sistemàticament l’independentisme.”
“Miserables, males persones i... (sobretot) molta covardia! Sempre de cara davant la repressió! Perquè el que vam fer, fem i farem, ho vam fer per principis democràtics i de llibertat”, va escriure Jové a Twitter. Ell era secretari general del Departament d’Economia liderat per Oriol Junqueras –president d’ERC– el 2017, i d’ell depenien Salvadó com a secretari d’Hisenda i Garriga com a directora de Serveis.
La consellera va piular que l’escrit de la fiscalia reafirma que “estem davant d’una causa general contra l’independentisme”. “Malauradament, fa anys que veiem que el sistema judicial espanyol no fa justícia, fa política. No reculem, continuem treballant”, hi va afegir.
La Moleskine
En concret, la fiscalia considera que Jové va ser una peça clau en els acords amb la CUP que van permetre mantenir la continuïtat del govern i aprovar el pressupost del 2017 i l’acusa d’haver redactat el document EnfoCATs sobre els passos a seguir de l’independentisme. Les seves reunions amb la CUP constarien en la famosa agenda Moleskine intervinguda a Jové per la policia espanyola el 20 de setembre del 2017. L’escrit del ministeri públic recull que allà es parlava de “referèndum o referèndum” –frase de Puigdemont pronunciada al Parlament.
Malgrat que el ministre d’Hisenda del moment, Cristóbal Montoro, va assegurar que la Generalitat no va gastar “ni un euro” públic en el referèndum, la fiscalia subratlla que al pressupost de 2017 hi havia partides per a processos electorals i participatius i per a estructures d’Estat, com els 57,4 milions d’euros per desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), unes partides que van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. La fiscalia destaca el paper de Salvadó en el desenvolupament de l’ATC.
Sempre segons el ministeri públic, entre Garriga i Jové van coordinar l’elecció del lloc on s’havia d’instal·lar el centre de premsa per recollir dades de participació i el resultat del referèndum. Garriga hauria adjudicat diversos contractes menors dirigits a l’execució d’obres d’adequació en una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i hauria fet d’enllaç per aconseguir la cessió d’unes naus a Bigues i Riells.