Política

GEMMA CARIM GIRONÈS

PRESIDENTA DEL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE (ERC)

“La Ribera d’Ebre té una oportunitat amb els fons de transició nuclear”

Aposta per fer arribar a la Ribera d’Ebre noves activitats empresarials que generin llocs de treball i que siguin compatibles amb la resta de sectors productius

Reconeix que l’incendi del 2019 va ser un cop molt dur per a la comarca del qual, a poc a poc, se n’han anat refent

Hem vist que la nuclear és una empresa finita i es comença a donar valor a altres sectors
S’ha de pensar que el que moltes vegades no és viable econòmicament ho és socialment

Gemma Carim tancarà aquest estiu gairebé tota una vida dedicada a la política i al servei de la Ribera d’Ebre. Des del 2007 és alcaldessa de Vinebre i des del 2015 presideix el Consell Comarcal.

En una comarca com la Ribera d’Ebre, fins a quin punt són importants les polítiques que s’impulsen des del Consell Comarcal?
La majoria tenen molt de calat perquè afecten tots els municipis i l’EMD que tenim. Treballar conjuntament ens fa molt més forts i crec que ho hem pogut demostrar, que aquest treball conjunt ens ajuda a tots.
Un dels eixos del Consell Comarcal és el programa Ribera d’Ebre Viva.
Ja ha complert deu anys i ha sigut vital per a la Ribera d’Ebre i l’eix de moltes de les polítiques que fem. Podem incidir en sectors com l’agroalimentari, el comerç, el turisme o l’industrial i, d’una altra banda, tenim la branca de la inserció laboral i de la prospecció a les empreses. És un programa que genera molt de dinamisme socioeconòmic a la comarca.
La comarca afronta el repte del tancament dels reactors nuclears d’Ascó.
La Ribera d’Ebre va arribar a ser una comarca capdavantera amb l’electroquímica d’Ercros i amb la central nuclear. Durant anys hem tingut un PIB molt alt, hem sigut un referent en producció d’energia elèctrica; de fet, encara ho som, però tot això amagava que a la comarca hi ha altra gent que viu i treballa d’altres coses. Val a dir, però, que tenir dos empreses tan potents com la química i la nuclear ha fet més passives les iniciatives industrials d’un altre ordre. Va arribar un moment que era més còmode anar a treballar a la central nuclear, amb un bon sou, que no lluitar cada dia per obrir el teu negoci. Això va ofegar moltes empreses que no van poder competir amb els sous de la nuclear. En els últims anys s’ha començat a veure, però, que la nuclear és una empresa finita i molta gent jove comença a emprendre pel seu compte i es torna a donar valor a tot el sector agroalimentari. Ara tenim una oportunitat amb el fons de transició nuclear.
Al desembre es van modificar el reglament i les regles de joc del fons de transició nuclear. En quina situació queda ara la Ribera d’Ebre?
Des del 2014 hem lluitat per fer possible estos fons derivats de l’impost nuclear i, malgrat que s’ha tombat diverses vegades, per fi ara són una realitat. I és això el que ens hem de quedar, perquè hi ha moltes centrals a Espanya que han tancat, s’estan tancant o estan a punt de tancar, i que no tenen les mateixes oportunitats que aquí s’han aconseguit amb estos fons. Ara cal mirar endavant i amb esta oportunitat que se’ns presenta hem de ser capaços de créixer en la direcció que entre tots considerem que s’ha de créixer.
Malgrat tots els canvis en el reglament, els fons segueixen sent una oportunitat per a la comarca?
Sí, a ningú li pot passar per alt el fet que s’hagin més que doblat els fons. Hem passat d’un 20 a un 50 per cent de dotació, i això és molt important. És cert que al principi el radi de 30 quilòmetres que s’havia d’aplicar agafava poblacions molt grans –Reus o Tortosa– que ens feien menys competitius a la Ribera d’Ebre; al final, però, es va limitar i els municipis més grans de 12.000 habitants no hi estan compresos i tampoc els d’Aragó. La política ho té, això, aquest estira-i-arronsa, i aquí tothom té el seu mèrit: els que van aconseguir els primers fons i els que han aconseguit el segon. Ara el que és clar és que hem de treballar tots, els uns, els altres i els de més enllà, pel que hi ha damunt la taula.
Quin tipus de projectes creu que s’han de finançar amb aquests fons?
En l’anterior òrgan de governança, els alcaldes que hi érem representats teníem molt clar que estos fons havien de servir per generar dinamització econòmica. Els municipis nuclears han rebut molts diners tots estos anys, però quan no es diu quina finalitat han de tenir estos diners es poden destinar a moltes coses que no acaben generant riquesa. Estos diners han de servir sobretot per crear llocs de treball i que tothom qui vulgui quedar-se a viure i treballar a la comarca tingui l’oportunitat de fer-ho i amb un sou digne. Si este sou digne ha d’estar a cinc o deu quilòmetres del nostre poble, no ens ha d’importar, el que és bo per a uns pobles és bo per als altres. Hi haurà un sistema de baremació i de ponderació en què caldrà tindre en compte moltes coses: s’haurà de valorar que estos projectes siguin compatibles amb la resta de sectors que estan treballant a la comarca; la generació de llocs de treball; també s’ha d’ajudar i encoratjar les empreses que ja tenim implantades i amb estos fons ajudar-les a créixer. I, finalment, hem de ser capaços de fer-nos atractius, perquè si el que volem és persuadir i atraure noves empreses, cal que siguem molt atractius.
Parla d’empreses compatibles amb els sectors implantats a la comarca. Més enllà de la indústria, la Ribera d’Ebre també té un sector agroalimentari potent.
Ho ha de ser. A Vinebre, que potser és el nucli més proper a la nuclear, hi ha la iniciativa de fins a tres cellers, que estan fent un bon vi, una bona cervesa i un bon oli. Són projectes empresos per dones i amb una gran qualitat. A la Ribera d’Ebre si parlem de vi estem envoltats de la DO Terra Alta, la DOQ Priorat i la DO Montsant i s’estan fent uns vins que tenen mercat. Això s’ha de valorar i estes activitats, la industrial i l’agrícola, han de ser compatibles tant al nord com al sud. Tenim cirerers a Vinebre, la Torre, Miravet i Tivissa, que conjuntament són socis d’una empresa potent del sector. Hem de jugar a tot a cada racó de la comarca. És evident que si s’hi ha d’instal·lar una empresa del sector químic, no tindria sentit que no anés a Flix. I tant de bo el Molló esdevingués un polígon tecnològic, ja que hi hem posat el laboratori 5G Rural.
El turisme pot ser també una de les oportunitats de futur?
Ho estem treballant. Tenim el Castell de Miravet, que rep 60.000 visitants a l’any. Es troba entre els més visitats de Catalunya i hem de ser capaços que este turisme que ve a Miravet s’escampi per la Ribera d’Ebre, perquè ara va al castell i després el perdem. Amb aquest pol d’atracció tan potent hem de ser capaços de créixer. S’està treballant moltíssim des del Consell Comarcal amb els productors locals a través de la marca Degusta, i també amb la restauració. Crec que tenim un gran potencial.
La Ribera d’Ebre ha estat pionera en engegar el 5G rural.
Sí. És un projecte que naix de l’equip de tècnics del Consell Comarcal i en què el govern comarcal hi ha apostat. És un projecte que és el resultat d’un treball que feia temps que s’estava fent. Vam començar sent pioners amb un telecentre, amb un coworking rural, un model que s’ha exportat a altres països europeus. Hem posat també la tecnologia al servei de totes les polítiques del Consell i tot això ens ha valgut ser seu de la Mobile Week. En el passat mandat va nàixer Ebrelumen, un punt de digitalització a la natura, un projecte que va implicar diferents pobles i que vam finançar amb un fons Feder. Com a resultat de tot això ens hem anat projectant i posicionant, i ens vam trobar el procés d’implantació de la tecnologia 5G rural, en què la Generalitat buscava un territori on testar esta tecnologia en un àmbit rural. Així va nàixer el CoEbreLab 5G Rural, que a més serveix de laboratori on s’estan testant projectes molt importants que utilitzen la tecnologia 5G. Més que un projecte, és una estratègia que apliquem a tots els eixos que des del Consell Comarcal es treballen.
El gran incendi de la Ribera d’Ebre del 2019 va deixar una gran ferida a la comarca.
Sí. Va ser molt dur i va posar a prova la capacitat de treballar conjuntament i de solidaritat de la comarca. La nit de l’incendi es van haver de prendre decisions molt dures per evitar mals majors. Vam sacrificar part del terme de Flix i de Vinebre per evitar que el foc entrés al Parc Natural del Montsant. Són moments i decisions molt dures que vam haver d’afrontar els alcaldes afectats. Allò va ser un infern, el foc saltava quilòmetres i només de pensar-ho encara ara se’m posa la pell de gallina.
Com s’ha refet la comarca, de l’incendi?
Hem après tots molt. El Marc Castellnou –expert en grans incendis– ens va dir que la natura es refaria a partir dels arbres resilients al que havia passat, ja que amb el foc i el canvi climàtic hi hauria arbres que ja no viurien, i això és el que està passant. La natura va passar de negra a menys negra, després va passar a tonalitats ocres... Una de les imatges que més em van impactar de l’incendi va ser el negre del paisatge, l’olor de cremat... Ha sigut dur, però vas veient com aquell lema de Rebrotem és així.
La pèrdua de serveis ha estat una de les lluites del Consell Comarcal.
Deixarem moltes carpetes a molts despatxos. Estic pensant per exemple en l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre –tancada durant la pandèmia–. S’ha de pensar i tenir en compte que el que moltes vegades no és econòmicament viable, ho és socialment. Sabem que a les zones rurals mai serà viable un hospital o altres serveis, però com a ciutadans paguem igual els nostres impostos i tenim els mateixos drets que una persona que viu al passeig de Gràcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

politica

Guanyem Badalona denuncia la pancarta d’Albiol a la plaça de la Vila per incomplir l’Ordenança de Publicitat

Barcelona
estat francès

L’esquerra càrrega contra Macron per negar-los el govern

barcelona
política

L’IMV, l’ajut contra la pobresa extrema que cobren prop de 200.000 persones a Catalunya

barcelona
europa

Grècia celebra 50 anys des de la restauració de la democràcia al país

barcelona
estats units

L'equip de Trump denuncia Harris per usar els diners recaptats per Biden

barcelona
judicial

El Suprem porta l’amnistia al Constitucional

barcelona

El PSC alerta que el Nou Campus de Salut "no reuneix totes les garanties d’èxit"

girona
política

El Consell de Garanties avala la reforma del reglament del Parlament

barcelona
política

Els governs s’esforcen a desvincular la reunió de presidents de les negociacions per Illa

barcelona