Xavier Trias ha jugat a casa. O dit al revés, Ada Colau ha debutat avui en un debat amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona jugant en un terreny més propici a altres. Trias ha estat aplaudit, però Colau no n’ha sortit perdedora defensant el seu model i aportant dades per demostrar que l’aposta funciona.

Ha estat la PIMEC, patronal de la mitjana i petita empresa, la que aquest matí ha aconseguit reunir cinc caps de llista en el primer enfrontament múltiple de la pre campanya barcelonina. Amb Colau i Trias han debatut Ernest Maragall, Jaume Collboni i Daniel Sirera, mentre que les candidates de Ciutadans i Valents no hi han estat convidades, tot i tenir representació al consistori. El criteri de selecció, segons l’organització, ha estat el de les enquestes.

Agafant-se a aquestes enquestes que li donen opcions de triomf, Xavier Trias s’ha expressat amb to d’alcalde conciliador, proposant diàleg i consens en els grans temes i punxant, sempre que ha estat possible, la seva gran rival en aquests comicis, Ada Colau. L’ha acustada de fer “teatre” i en un moment on li ha retret fer un us abusiu de la paraula, Trias ha aixecat aplaudiments del públic que ha omplert la sala del recinte del Born on s’ha fet l’acte. No ha estat l’única mostra de simpatia cap al candidat d’un auditori que ha fet evident que tenia ganes d’escoltar-lo.

Trias ha burxat Colau quan li ha retret haver posat ahir una carpa electoral del seu partit al xamfrà de Consell de Cent amb Rambla Catalunya, on els úlitms dies s’hi han enelletit els treballs de la superilla. Al seu torn, l’alcaldessa ha defensat la seva política a l’Eixample assegurant que s’està aconseguint l’objectiu de reduir el trànsit i que des que el carrer Consell de cent està en obres han deixat de passar pel districte central de la ciutat 65.000 vehicles.

El duel Trias-Colau que la resta de candidats treballen per trencar s’ha reproduït en el debat gràcies, també, al format que ha triat l’organització i que preveia que cada candidat fes, per sorteig, una pregunta a un altre. L’atzar ha volgut que aquest torn, i quasi també el debat, l’hagi tancat una pregunta que Colau ha fet a Trias sobre quin serà el seu capteniment amb la nova llei d’habitatges que preveu fórmules per frenar l’increment del lloguer. Colau l’ha defensada com una llei molt necessària, mentre que Trias li ha respost que la norma anunciada recentment respon a “oportunisme electoral”, ha proposat un “gran consens” sobre la qüestió i ha tornat a retreure l’alcaldessa que “vostè és molt teatral”.

Davant els petits empresaris, Ada Colau ha defensat que la seva opció política és l’única que té un model de ciutat. “El nostre és el model del futur i no el del passat”, ha dit. Colau ha insistit en el propòsit de frenar el creuerisme o de no ampliar l’aeroport i, finalment, ha agraït als “socis de govern” el suport donat durant tot el mandat, fent al·lusió directa a ERC i PSC.

Tot i l’evident col·laboració entre Collboni i Colau, el candidat socialista es presenta a les eleccions com una opció nova, marcant distància entre l’alcaldessa actual i l’ex alcalde, Xavier Trias, i reclamant per ell l’oportunitat de ser l’alcalde que encara no ha pogut ser. El candidat socialista ha marcat una clara ratlla amb Colau renegant del model de superilla o apostant per projectes com l’ampliació de l’aeroport. A Trias li ha retret el vincle del seu partit amb l’independentisme per insistir en una de les idees mare de Collboni que el procés ha estat nociu per Barcelona.

Ernest Maragall ha abanderat una de les seves idees mare, la de “governar bé” i fer-ho amb complicitat amb la Generalitat. En aquest sentit ha apostat per “governar el turisme i deixar de ser una ciutat law cost”. En el terreny de les mesures concretes, ha apostat per un salari mínim de ciutat que hauria d’arribar als “1.500 euros”. Margall no ha deixat perdre l’ocasió d’atacar Colau i Trias i s’ha hagut de defensar de la crítica de Collboni sobre la política d’habitatge del govern.

Des d’una posició més còmoda, el candidat del PP, Daniel Sirera, s’ha dedicat a repartir crítica a tots els costats, a defensar la política liberal del seu partit i a posar Madrid com exemple del què ha de ser la gestió d’una ciutat.