Política

La lluita per l’estabilitat

Les sis llistes que es presenten als comicis del maig són un reflex del creixement, la fragmentació i la pluralitat de Sils

La seguretat, l’habitatge i la construcció del futur institut són els eixos centrals de la majoria de les propostes

Els ciutadans i ciutadanes de Sils podran optar entre sis candidatures a l’hora d’escollir la seva papereta en les eleccions municipals del proper 28 de maig, dues menys que en els comicis del 2019. Independents de la Selva, Sils en Comú Podem, Fem+Sils-Acord Municipal, Junts per Sils i el PSC, continuen lluitant per aportar estabilitat a la població, i aquesta vegada no pugen al carro Tot Som Sils, Ciutadans i el PP, però arriba Valents. El partit que lidera Eva Parera es presenta per primera cop al municipi. El candidat és Benet Asensio i s’estrena contundent afirmant que “el principal problema que té el municipi és el de la seguretat ciutadana, causada, bàsicament, per les plantacions de marihuana”. “O tallem aquest problema d’arrel o en breu serà impossible de gestionar.” La seguretat és un dels temes que més preocupen a la ciutadana i un dels punts pendents que tenen tots els candidats: la necessitat de vetllar pel benestar i la seguretat dels veïns i veïnes del municipi. De fet, a finals del 2021 ja es va incorporar un nou inspector en cap a la Policia Local per liderar i consolidar el cos d’agents. L’altre gran tema que preocupa a la majoria dels partits és la construcció del futur institut. “Cal agilitzar la construcció d’un projecte que deixi els barracons en el passat”, tal com afirma Cristina Simó, candidata de Sils En Comú. Precisament, fa pocs dies Independents de Sils, liderats per Martí Nogué, es queixava de l’equip de govern “per haver tirat pel dret i iniciat l’ocupació directa de 7.500 metres quadrats de terreny sense cap previsió de construcció del Departament d’Educació” per edificar l’institut. Segons ells, el departament encara no té data prevista per fer-lo. Aquest, doncs, serà un dels grans temes pendents del pròxim mandat. L’habitatge social també serà un altre dels punts clau, i la preocupació de la majoria dels candidats. “Hem de posar al davant de tot les persones, hi ha una gran manca d’infraestructures i d’habitatge social, a més de condicionar el municipi a nivell arquitectònic. Hi ha moltes barreres”, exposa el candidat del PSC Francesc Jurado. Al seu torn, Mei Puig, de Fem+Sils, posa sobre la taula un altre tema important que s’ha introduït, el porta a porta: “L’hem fet realitat i hem pogut capgirar un pèssim resultat en reciclatge del 23% per un notable 80%.”

Es presenten, per tant, unes eleccions municipals difícils de predir. Fa quatre anys ja hi va haver un sufragi intens i amb molta competència i tot augura que aquest any passarà el mateix. Són diverses les candidatures que es presenten i es preveu un vot molt fraccionat. Segurament és el reflex del creixement del poble, que ha arribat als 6.700 habitants i, per tant, és lògic que cada vegada hi hagi més visions, opinions i ideologies. Una fragmentació que mostra la pluralitat de la vila i que segurament haurà estat més incòmoda i dificultosa per als polítics però positiva per a la ciutadania, ja que durant aquest temps les propostes hauran estat molt més discutides.

Canvi de govern el 2019

Vuit candidatures es van presentar a les eleccions a Sils el 2019, i sis van obtenir representació. L’acord entre Junts i ERC tot i governar en minoria va posar fi a 12 anys d’alcaldia de Martí Nogué (IdSelva). Al cap d’un any es va afegir a la coalició Tots Som Sils. El setembre del 2021, però, i coincidint amb l’entrada en la segona meitat del mandat, aquesta formació va fer marxa enrere i va tornar a deixar el govern de Sils amb sis regidors contra set de l’oposició. D’aquesta manera, l’equip de govern liderat per l’alcalde Eduard Colomé (Junts, 4 regidors), amb el suport de Fem+Sils-AM (vinculats a ERC, 2), es va quedar en minoria.

No ha estat, doncs, un mandat estable, amb canvis de composició i recomposició de l’equip de govern. Després de molts anys sense canvis, el 2019 va entrar un equip de govern jove i totalment nou per donar un aire fresc a l’Ajuntament. Eduard Colomé va prometre un govern “molt àgil i més proper”, donar respostes immediates i directes, intentant salvar una mica “el fre que implica la pròpia burocràcia”, a més de ser un govern “valent” i atrevir-se a fer canvis en coses que feia molt de temps que no es qüestionaven. Durant aquests quatre anys s’ha intentat apropar més el consistori als ciutadans, obrint portes per escoltar-los i donar-los més veu. S’han impulsat, per exemple, els consells de barris, s’ha donat veu al jovent i es pot intervenir directament en el ple. La introducció de la festa major d’estiu n’és un exemple: es va aprovar després d’una consulta. En el terreny econòmic també s’ha hagut de fer front a un ajuntament infrafinançat que, a més, ha patit la pèrdua dels ingressos provinents de l’IBI de les autopistes, entre altres dificultats. I la gran gestió d’aquest mandat: la pandèmia, el punt en què la majoria dels regidors que han estat a l’Ajuntament coincideixen a l’hora d’afirmar que ha estat la tasca més difícil de liderar. També s’han trobat altres dificultats, com l’onada de calor, el temporal Glòria, el sistema de recollida porta a porta, els talls de llum a la zona de Vallcanera i les Comes o en temes encara pendents de resoldre com el manteniment de l’Estany, el futur institut o la construcció de la rotonda de Mallorquines.

I és que no ha estat un mandat fàcil per a Eduard Colomé. Un mandat que, en paraules seves, ha estat “complicadíssim”, amb una pandèmia que ho ha canviat i aturat tot i que “ens ha obligat a adaptar-nos a gestionar una sèrie de crisis que ens ha posat a prova com a govern i que ens ha donat l’oportunitat d’ajudar la nostra gent en els moments més complicats que havíem imaginat”. Malgrat les dificultats, però, es mostra satisfet del compliment del programa electoral tot i que li queda l’espina de saber què hauria passat si haguessin estat quatre anys “normals”. Per això Colomé es presenta novament, amb la voluntat de seguir treballant per la cura de l’espai públic, la seguretat, la gestió de residus i, en educació, acabar de culminar la construcció del futur institut, a més de vetllar per la dinamització del municipi.

Sis partits.
Independents de la Selva, Sils en Comú Podem, Fem+Sils-Acord Municipal, Junts i el PSC repeteixen candidatura. En canvi, Tots Som Sils, Ciutadans i el PP no faran llista aquest 2023. Arriba però Valents, que es presenta per primera vegada a Sils, amb Benet Asensio al capdavant.
Eduard Colomé Junts per Sils És per segon cop el cap de llista, amb l’objectiu de revalidar l’alcaldia que va obtenir el 2019 i poder culminar els projectes que “aquest convuls mandat s’han vist perjudicats i consolidar els canvis en positiu que ja s’han implantat”. Vol seguir treballant per la cura de l’espai públic, la seguretat, la gestió dels residus i acabar de construir el futur institut.
Mei Puig Fem+Sils-AM És la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament i regidora de les àrees d’Educació, Governació, Comerç, Indústria i Promoció Econòmica. Vol seguir treballant per Sils i la seva gent. “Ens il·lusiona poder millorar el benestar dels nostres veïns i veïnes i donar resposta eficaç a les seves necessitats. Ens tornem a presentar per seguir vetllant per fer avançar Sils, els seus barris i veïnats.”
Cristina Simó Sils En Comú Podem Ha tornat a ser reelegida per encapçalar la candidatura. Reconeguda activista feminista. Vol governar per dur a terme un programa “més social, més inclusiu, més feminista, més ecologista i més animalista”. Un programa pensat per millorar la vida de les persones, la natura i els animals. “I demostrar que una altra manera de governar és possible.”
Martí Nogué
Independents de la Selva
Alcalde de Sils del 2007 fins al 2019. Es torna a presentar per intentar reconquerir l’alcaldia. Vol aconseguir principalment “la construcció del parc lúdic municipal, desencallar com es gestionarà la càrrega econòmica dels terrenys de l’institut, construir la rotonda de Mallorquines i recuperar l’essència dels Estanys per la deixadesa d’aquests quatre anys”.
Francesc Jurado
PSC
És el segon cop que encapçala la llista. Jubilat recentment. Ha treballat en temes socials, un punt clau del seu programa. Vol aconseguir l’alcaldia per “governar sense deixar ningú enrere, per fer polítiques d’habitatge, polítiques que tinguin en compte el creixement sostenible i fer una política urbanística que inclogui l’accessibilitat, que és fonamental”.

LES CLAUS

L’institut.
La construcció del futur centre, el lloc on es farà i com es finançarà, centren un gruix important de les propostes.
L’Estany.
El manteniment de l’Estany, la neteja de la vegetació i la recuperació de la seva essència.
Seguretat.
Aconseguir que Sils sigui un poble més segur per a la ciutadania.
Habitatge.
Més habitatge social i polítiques urbanístiques més accessibles. Molts candidats inclouen propostes en els seus programes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Hamàs, Fatah i dotze grups més acorden fer un govern d’unitat nacional

barcelona
política

Pedro Sánchez i Aragonès es reuniran demà a Barcelona

barcelona
estats units

Harris ja té el suport de prou delegats per garantir-se la nominació presidencial

barcelona
política

Sánchez olora la derrota en estrangeria en un ple dens i en mans de Junts

madrid
europa

Alemanya i les lliçons del futbol

Berlín
Eduard Àngel Sànchez
Cap de l’oposició Amerencs pel Canvi

“Si el govern i l’oposició van a l’una, tot és molt més fàcil”

Amer
estats units

Kamala Harris guanya punts per ser la candidata demòcrata a la Casa Blanca

barcelona
regne unit

El ‘pla Ruanda’ dels conservadors va costar 830 milions d’euros

barcelona
política

Maragall deixa ERC per prendre “distància crítica” de l’afer dels cartells

barcelona