25 anys de Parlament Europeu a Barcelona
La capital catalana va ser el marc de la primera seu regional que va obrir la cambra legislativa europea en alguns dels seus estats membres
Serveix de punt de contacte per a mitjans de comunicació, institucions i societat civil
L’actual cap de l’oficina, Sergi Barrera, defensa la necessitat d’acostar el debat europeu a tot el territori
L’oficina potencia la relació amb centres educatius a través de les Escoles Ambaixadores
Fa 25 anys, l’Oficina del Parlament Europeu engegava màquines a Barcelona. Era la primera antena regional de l’Eurocambra, és a dir, la primera seu de l’organisme que s’instal·lava en una ciutat que no és capital d’un estat membre, tot i que la inauguració oficial va tenir lloc l’any següent, el 1999. D’aquella època són també les oficines de Marsella, Milà i Múnic, a les quals es van afegir més tard les d’Edimburg –tancada després del Brexit– i Breslau (Polònia).
L’emplaçament inicial va ser a l’antiga torre del Banco Atlántico (Diagonal/Balmes), on la Comissió Europea ja havia obert, uns anys abans, la seva oficina de representació a Barcelona. El 2002, les dues oficines es van traslladar al passeig de Gràcia, davant de la Pedrera, el seu emplaçament actual.
Des de llavors, l’Oficina del Parlament Europeu s’ha convertit en un punt de contacte per als mitjans de comunicació, institucions i societat civil, segons explica el seu cap des del 2018, Sergi Barrera. Al principi, l’oficina ajudava especialment els mitjans que no tenien corresponsalia a Brussel·les, “però al llarg dels anys hem anat veient que la política europea és molt permeable en tots els àmbits i sovint des de Brussel·les es tracten el que serien els grans temes europeus –les cimeres, les reformes de tractats, els grans debats–, mentre que els temes sectorials sovint es porten més des de les diferents seccions dels mitjans de comunicació; i des d’aquí, es facilita aquest tipus de cobertura, amb sessions informatives, trobades, visites, etc.”.
Després, hi ha també la funció de fomentar el contacte amb les institucions –el Parlament, el govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona– i “donar visibilitat a l’activitat dels eurodiputats, sobretot els que tenen un rol institucional o que són ponents d’alguna legislació d’especial interès per a la ciutadania catalana, als quals es convida a venir a explicar com afectarà aquesta legislació que s’està tramitant a Brussel·les, i fer reunions amb premsa especialitzada en aquest sector”.
En els últims anys, l’oficina potencia les trobades amb societat civil, amb actors com ara universitats i escoles. En aquest sentit, Barrera destaca el programa Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu per a centres de secundària i de batxillerat, al qual hi haurà adscrits catorze centres en el curs 2023/2024. “Som conscients de la importància de territorialitzar el debat europeu, de poder tenir aquestes escoles ambaixadores a Salt, Celrà, Girona, Lleida, Cambrils, etc.”
Actualment el Parlament Europeu busca un nou local a Barcelona per situar-hi una versió reduïda del centre de visites Experiència Europa, que funciona amb èxit a diverses capitals. Es tracta d’un espai que inclou una part pedagògica i interactiva en què el gran públic pot conèixer la història i el funcionament de les institucions comunitàries. La idea és implantar un centre semblant a totes les capitals de la UE i, posteriorment, obrir-ne a les seus regionals. Entre aquestes últimes, les primeres on s’està treballant són Múnic i Barcelona.
Amb l’experiència acumulada en l’univers europeista, Barrera destaca l’interès creixent que Europa i les relacions internacionals en general desperten en la gent jove. “Això és molt important”, afirma, i posa també com a exemple la presència de joves en el curs d’estiu sobre la UE Sofia Corradi, que l’Oficina del Parlament, la Representació de la Comissió Europea i el Cidob organitzen anualment a Barcelona. “Penso que iniciatives com aquesta o el programa de les Escoles Ambaixadores són vitals, perquè si ens centrem només –i és molt important– en mitjans, institucions i Barcelona no anem enlloc.” “Crec que el valor diferencial de tenir una oficina a Barcelona és no quedar-se a Barcelona, és trepitjar territori. I d’això, els companys que són de Porqueres, de Badalona o de Reus, com és el cas, en som molt conscients.”
En aquest sentit, l’Oficina de Barcelona va proposar portar fora de la capital la commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, el 27 de gener. En una acció conjunta amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, s’ha desplaçat enguany a Lleida per seguir la ruta de les Stolpersteine, les llambordes de memòria. També va organitzar un acte intens a Girona.