“He passat per un infern que mai hauríem imaginat”

El gest de Yovched Lifshitz, una de les dues ostatges alliberades dilluns per Hamàs, ha sorprès tothom. Quan era lliurada al personal de la Creu Roja, es va girar per donar la mà a un dels milicians i li va desitjar “shalom”, pau, en hebreu.

Lifshitz, de 85 anys, va ser segrestada al quibuts de Nir Oz, a tocar de la Franja de Gaza, durant l’atac del passat 7 d’octubre, quan la milícia islamista palestina va matar unes 1.400 persones i en va raptar més de 200. Divuit dies després, ja a Tel Aviv, ha relatat el seu malson als mitjans, en una compareixença on no ha estalviat retrets a les autoritats israelianes per no haver sabut evitar la tragèdia.

“Vaig passar per un infern que mai a hauríem imaginat”, ha assegurat en declaracions a les portes de l’hospital on ha estat atesa. La dona ha relatat que el dia de la captura va ser traslladada en moto,com un sac, del quibuts cap a la Franja i pel camí va rebre cops de bastó, que si bé no li van trencar res, li van provocar “ferides greus” i li van fer “difícil respirar”. A més, li van robar el rellotge i les joies.

Un cop a Gaza, la van fer caminar unes dues o tres hores a través d’una “teranyina” de túnels humits fins a una sala on hi havia vint-i-cinc ostatges més. Allà els segrestadors els van dir que eren creients i que “no ens farien mal”, i que tindrien les mateixes condicions que ells als túnels. Després els van separar en grups de cinc i va ser conduïda amb quatre captius més a una habitació.

“[Allà] Ens van tractar bé”, ha afirmat Lifshitz, que ha detallat que cada dos dies els visitava un metge i portava medicines. Els segrestadors els hi netejaven els lavabos i garantien les condicions sanitàries perquè, a parer seu, “tenien por dels contagis”. “Van tenir cura de totes les nostre necessitats, això s’ha de dir en favor seu”, ha concedit. Segons ella, els homes que els custodiaven van ser “amigables” i van parlar amb ells, excepte de “política”. Pel que fa al menjar, els hi donaven un àpat al dia de pita, formatge i cogombre.

En la seva opinió, Hamàs ho tenia tot preparat per retenir ostatges. Ha posat d’exemple que hi havia xampú i suavitzant per a ells. És per això que ha retrès a l’Exèrcit i al Shin Bet (intel·ligència interior) que no fos capaç de copsar què preparava la milícia, malgrat els senyals d’alerta: “En algun punt, no s’ho van prendre seriosament”. “Ens va perjudicar greument. Vam ser els bocs expiatoris del lideratge”, ha lamentat.

També ha criticat que la tanca de seguretat que va costar més de 400 milions d’euros no servís de res per aturar l’“eixam” de terroristes que el 7 d’octubre va trencar el silenci d’un matí de sàbat per bombardejar les poblacions del sud d’Israel i irrompre al seu quibuts. “Va ser molt desagradable, molt difícil”, ha recordat.

El marit de Yovched, Oded Lifshitz, de 83 anys, és un dels habitants de Nir Oz que continua segrestat. La família confia que estigui bé perquè parla àrab i coneix gent a Gaza, ja que tots dos eren activistes per la pau que ajudaven palestins a rebre tractament mèdic a Israel.

Les declaracions de Lifshitz han irritat la premsa conservadora israeliana, que sense criticar-la directament, ha considerat un “error” haver-li donat cobertura, perquè suposa una “victòria propagandista per Hamàs”.