Política

ELECCIONS EUROPEES

Rumb incert per a una UE sota l’amenaça ultra

Últim dia de les eleccions al Parlament Europeu, en què l’extrema dreta podria reforçar la seva influència

Les guerres a Ucraïna i Gaza i la polarització marquen la cita

Les eleccions europees culminen avui amb l’obertura de col·legis a la majoria dels 27 estats membres. N’hi ha que ja han celebrat la votació –els Països Baixos, Irlanda, la República Txeca, Letònia i Eslovàquia– i d’altres que l’han iniciat durant la setmana l’allarguen fins avui, com ara Itàlia, Estònia i Malta. En total, 350 milions de ciutadans hauran estat cridats a les urnes per renovar el Parlament Europeu i decidir el rumb polític que ha d’emprendre durant els pròxims cinc anys.

Si una cosa singularitza aquests comicis tradicionalment poc atractius per als votants –la participació no ha superat el 50% en les cinc darreres convocatòries, llevat de la del 2019– és el context en què es desenvolupen: l’existència en paral·lel de dues guerres a tocar de la Unió Europea (Ucraïna i Gaza), les denúncies de maniobres de Rússia i la Xina per influir en els resultats i una polarització política creixent al Vell Continent, amb episodis de violència durant la campanya com ara els atacs a candidats a Alemanya, el tiroteig contra el primer ministre d’Eslovàquia, Robert Fico, i l’agressió de divendres a la líder danesa, Mette Feredriksen, de la qual encara s’estudia la motivació.

Són elements que afegeixen tensió a unes eleccions en què els sondejos atorguen als partits d’extrema dreta fins a un 20% dels 705 escons de la cambra d’Estrasburg. El que està en joc en aquests comicis és la possibilitat que, per primera vegada, el grup del Partit Popular Europeu (conservadors), que les enquestes vaticinen que continuarà sent el més nombrós, pugui buscar aliats a la seva dreta amb què formar una majoria alternativa a la que tradicionalment ha forjat amb el grup socialdemòcrata, ampliada els últims anys als liberals. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (PPE), que aspira a renovar mandat, ha obert la porta a pactar amb un dels dos grups d’extrema dreta presents a la cambra –el dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), capitanejat pel partit Germans d’Itàlia, de la primera ministra Giorgia Meloni– i trencar així el cordó sanitari que hi mantenia fins ara la “gran coalició” d’Estrasburg.

Per defensar-se de les crítiques de socialdemòcrates, d’Els Verds i de l’esquerra, Von der Leyen assegura que el PPE només pactarà amb els grups declaradament favorables a l’OTAN, la UE, Ucraïna i l’estat de dret. Al marge de si aquesta nova majoria s’acabarà materialitzant o no, el fet és que el poder de les forces de la dreta populista i radical europees ja s’ha fet notar en aquesta legislatura. Una influència reforçada al Parlament Europeu després del 9-J posaria en perill el Pacte Verd, el full de ruta per a la transició energètica que la Comissió de Von der Leyen ja va rebaixar per apaivagar la revolta del camp; enduriria encara més el control de la immigració i les condicions per a l’acollida de refugiats i demandants d’asil; posaria en qüestió el reconeixement de drets fonamentals a col·lectius com l’LGBTI i frenaria l’ampliació de la UE, amb governs menys disposats a assumir-ne el cost econòmic. Per damunt de tot, un Parlament Europeu dominat per forces ultradretanes amenaçaria el fràgil projecte d’integració europea frenant noves cessions de sobirania a Brussel·les i, fins i tot, impulsant la renacionalització de competències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Retrets d’ERC i Junts a Sánchez per oferir regeneració tard i malament

madrid
Jordi Cordon Pulido
Portaveu de Compromís amb Torroella i l’Estartit (CambTE), a l’oposició

“No veiem clar el projecte de la Fundació Cousteau”

Torroella de Montgrí
ERC denuncia Tolo Moya

ERC denuncia Tolo Moya

estats units

Biden demana la prohibició de l’arma amb què van disparar contra Trump

barcelona
Guerra a Europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 95 presoners de guerra

Barcelona
regne Unit

Carles III presenta l’agenda reformista del nou govern laborista

barcelona
Tailàndia

Troben sis estrangers enverinats en un hotel de luxe de Bangkok

Barcelona
Política

Mor Alfons Llorenç, periodista i polític que va participar en la reconstrucció del País Valencià

judicial

El jutge del cas Pegasus no preveu amnistiar, per ara, l’exdirectora del CNI

barcelona