Política

El rei del 3 d’octubre

El 19 de juny del 2014, fa 10 anys, es va produir l’acte de proclamació de Felip VI com a rei d’Espanya

Des del 3 d’octubre del 2017, la relació de Felip VI amb Catalunya ha estat marcada per la tensió constant

Quim Torra va establir unes “regles del joc” sobre les relacions de la Generalitat amb la Corona
Pere Aragonès va intentar evitar, sense èxit, una fotografia o una encaixada de mans amb Felip VI

3 d’octubre del 2017. Són les nou del vespre. Algunes hores abans, els mitjans han estat alertats que el monarca, Felip VI, es dirigirà als seus súbdits. El discurs és retransmès a totes les ràdios i totes les televisions, talment com si es tractés del missatge nadalenc o d’una píndola del No-Do, però, a diferència d’aquests, l’expectació és considerable i assolirà una quota de pantalla del 76,7%. El monarca comença la seva intervenció amb una valoració sobre la situació i diu que “estem vivint moments molt greus per a la nostra vida democràtica”. Tot seguit, es refereix als “fets que s’han anat produint a Catalunya, amb la pretensió final de la Generalitat que sigui proclamada, il·legalment, la independència de Catalunya”. Felip VI no fa cap al·lusió als incidents de l’1 d’octubre, ni als ferits per la repressió violenta de la policia espanyola, talment com si els 2.286.217 persones que van anar a votar ja haguessin deixat de ser, de manera automàtica, els seus súbdits.

En el seu discurs, Felip VI insta “els poders de l’Estat” perquè posin fi a “la deslleialtat inadmissible” de la Generalitat. A efectes pràctics, doncs, el missatge del monarca beneeix la línia dura del govern de Mariano Rajoy i assegura que les autoritats espanyoles prendran totes les mesures possibles per restaurar allò que anomena “l’ordre constitucional”. Representa, per tant, el tret de sortida de l’engranatge repressiu de l’Estat, que ja fa setmanes que funciona, però que, a partir d’aquell instant, es posarà a actuar amb tota la seva virulència i mitjans, des del darrer dels uixers del Museu del Prado fins al primer dels jutges del Tribunal Suprem. Per al sobiranisme, el monarca, que fins aleshores ha maldat per distanciar-se volgudament de la imatge decadent del seu pare i s’ha presentat com “el preparat”, esdevé la punta de llança de la repressió de l’Estat. L’endemà, bona part dels partits polítics espanyols i dels mitjans de comunicació enaltiran la figura i el missatge del monarca, que, talment com va passar amb el seu pare el 23-F, es convertirà en “el salvador de la pàtria”.

Les normes de Torra

D’ençà que va pronunciar aquell discurs, la relació de la Casa del Rei amb Catalunya ha estat tensa, i cada visita ha estat observada amb lupa. De fet, es tracta de la segona “autonomia” que més ha visitat, després de la capital del regne. Fa pocs dies va transcendir que des de la primera vegada que ens va visitar, el 26 de juny del 2014 (just una setmana després d’haver estat proclamat monarca), la família reial ha participat en més de 150 actes a Catalunya. Més enllà de les xifres, han estat visites extremament fredes i amb un perfil polític molt baix, ben diferents de les que es produïen quan el seu pare, Joan Carles I, visitava Catalunya en temps de Jordi Pujol, o quan la germana, Cristina de Borbó, vivia i “treballava” a la ciutat de Barcelona, escenari del seu casament amb Iñaki Urdangarin. Eren temps d’una aparent “lluna de mel”. La intervenció del 3 d’octubre, però, ho va capgirar tot.

La primera vegada que el monarca va coincidir amb un president de la Generalitat després de l’1-O va ser amb motiu de la inauguració dels Jocs del Mediterrani, el 22 de juny del 2018. Durant dies es va especular sobre l’actitud de Quim Torra. Al final, hi va anar tot proclamant que “no foragitaran el president i el govern del país de casa nostra, mai més”. Torra, que acabava d’arribar de visitar Carles Puigdemont a Berlín, hi va afegir: “La presència del rei d’Espanya no condicionarà les nostres decisions; a Catalunya manen els catalans.” Els dies previs, el president de la Generalitat havia intentat aconseguir una reunió amb el monarca per parlar de la situació política generada a Catalunya, però no li van ni contestar i aquell dia es va esplaiar afirmant que trobava “incomprensible” que el rei no hagués volgut obrir cap espai de diàleg i continués avalant la repressió. “Volem dignitat i no fotografies; volem dignitat i no menyspreu a la institució de la presidència de la Generalitat”, va declarar en aquell moment.

En teoria, Torra volia evitar fer-se una fotografia amb el monarca, però, a l’hora de la veritat, la va acabar propiciant ell mateix amb l’excusa de lliurar-li un exemplar del llibre de fotografies de l’1-O Dies que duraran anys, amb textos de diversos autors i imatges de Jordi Borràs, que fins i tot li va dedicar. Torra també va entregar al monarca els informes del Síndic de Greuges sobre la violència policial de l’1-O i la persecució judicial posterior. De fet, aquell dia Torra va mostrar la seva ambivalència i va acabar visitant els dos costats de la trinxera: una estona abans de trobar-se amb el monarca, va assistir a la mobilització convocada per Òmnium i l’ANC i, davant d’unes 500 persones, va reiterar la petició que Felip VI demanés perdó.

El president també va aprofitar l’avinentesa per anunciar algunes “regles del joc” que, a partir d’aleshores, regirien les relacions de la Generalitat amb la Casa del Rei. D’una banda, que ni ell com a president ni cap membre de l’executiu convidarien el rei a cap acte que organitzés la Generalitat. De l’altra, que tampoc ningú del govern acceptaria la invitació a cap acte que organitzés la Casa del Rei. El president va predicar amb l’exemple i aquella mateixa tarda va signar la renúncia al càrrec d’honor que tenia com a vicepresident de la Fundació Princesa de Girona.

Quim Torra i Felip VI van tornar a coincidir el febrer del 2019, en l’edició del Mobile, un escenari habitual de les trobades indesitjades entre el monarca i els diferents presidents de la Generalitat. En aquella ocasió, Torra no es va afegir a la recepció oficial al monarca en el sopar d’inauguració del congrés, i, en la seva intervenció, va aprofitar per retreure públicament que ni l’expresident Puigdemont ni els consellers poguessin “donar-li la benvinguda” com en edicions anteriors i ser presents en el sopar, en al·lusió als represaliats i presos polítics arran de la causa judicial de l’1-O.

L’actitud d’Aragonès

El 9 d’octubre del 2020, el monarca va tornar a Catalunya; en aquest cas, per participar en l’acte de lliurament de premis de la Barcelona New Economy Week (Bnew), organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona. El context era especialment convuls. Pocs dies abans, el Tribunal Suprem havia inhabilitat el president Quim Torra, i l’anunci d’aquella visita va provocar una nova polèmica. El president en funcions, Pere Aragonès, va anunciar que no hi aniria. I la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va declarar que el rei “no és benvingut” i que el que ha de fer Felip VI és “demanar perdó” per haver avalat “que es pegués als catalans que volien votar l’1-O”.

Pere Aragonès ha mantingut una actitud igualment distant amb la Corona, intentant evitar una fotografia conjunta o una encaixada de mans. Poques setmanes després de ser investit president, el 16 de juny del 2021, ja va participar en les jornades del Cercle d’Economia, on va coincidir amb el rei Felip VI. A partir de llavors, el president de la Generalitat també ha compartit altres esdeveniments amb el monarca, com el Mobile World Congress. En tots, la seva actuació ha estat exactament la mateixa: no participa en el besamans ni en la rebuda a Felip VI, però sí que després coincideixen en la visita de les instal·lacions i en el sopar inaugural. En aquest cas, per exemple, el president Aragonès i l’alcaldessa Colau van compartir taula amb Felip VI, Sánchez, Granryd i el president de Fira, Pau Relat. Precisament el president Sánchez es va referir en la seva intervenció a la “cooperació” de les institucions que compartien taula per avançar pel “bé de tots” en la recuperació de la pandèmia i que “predominin els valors de la cohesió i la unió”.

Les paraules que el monarca ha pronunciat durant les seves visites a Catalunya també han estat resseguides amb lupa. Aquell dia, Felip VI es va limitar a parlar de la seva “estimada” Barcelona i a descriure Catalunya com a exemple de “flexibilitat i visió de futur”. En el lliurament dels premis Princesa de Girona tampoc va ser gaire agosarat. Es va limitar a destacar la importància de “treballar junts, col·laborar i cooperar” per “poder construir un món millor”. I va assegurar que la Fundació Princesa de Girona “s’estén avui per tot Espanya” i estarà “sempre compromesa amb la terra que la va veure néixer”. La resta del seu discurs el va dedicar a lloar els premiats i a lamentar la duresa de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, que “amenaça la convivència a escala mundial i l’economia global”. La seva filla Elionor ha estat igualment continguda i en cap moment ha entrat en cap terreny polític.

Les protestes ciutadanes

Més enllà de la incomoditat institucional, les visites del monarca han anat acompanyades de protestes ciutadanes. Durant la primera visita, quan només havien passat cinc mesos del polèmic discurs del 3 d’octubre, milers de manifestants van encerclar el Palau de la Música, on se celebrava el sopar d’inauguració del Mobile, i ni un miler d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra ni un centenar d’agents del Cuerpo Nacional de Policía no van poder perimetrar permanentment les quinze manifestacions que esperaven l’arribada del monarca a la Via Laietana. El rebuig al monarca es va continuar manifestant a l’abril, quan va viatjar novament a Barcelona per l’entrega oficial dels despatxos als nous jutges a l’Auditori. Mentre els CDR es concentraven a la cruïlla amb l’avinguda Meridiana, estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya feien un acte de protesta al vestíbul de l’Auditori. Des d’aleshores, totes les visites han anat acompanyades de protestes, tot i que cada vegada amb menys intensitat i menys assistència. Al clima de protestes, s’hi afegeix la resolució del Parlament, que va ser tombada pel Constitucional, i també les mocions contra el monarca aprovades per un centenar de municipis catalans, una part dels quals han estat denunciats per l’Advocacia General de l’Estat.

El camí de Girona
Poques setmanes després del 3 d’octubre del 2017, l’Ajuntament de Girona, aleshores presidit per Marta Madrenas, va trencar tota relació institucional amb la Casa del Rei, negant-se a acudir a actes en què participessin. El discurs del rei va motivar que en el ple del 24 d’octubre se’l declarés ‘persona non grata’. Tres anys abans, el ple ja havia aprovat una moció que afirmava que la ciutat no se sentia representada pel títol de príncep (o princesa) de Girona. A més, el discurs del rei del 3 d’octubre va provocar que deixessin la Fundació Princesa de Girona dos dels seus artífexs, la Cambra de Comerç de Girona i l’empresari i mecenes Josep Lagares.
Reprovació
L’11 d’octubre del 2018, Junts, ERC i Catalunya en Comú van aprovar una proposta de resolució en què es condemnava “la posició de Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català” i apostava per “l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Janina Cornellà
Cap de l’oposició a Castellfollit de la roca (Junts)

“Castellfollit de la Roca no té cap model de poble”

Castellfollit de la Roca
Ahmed Alnaouq
Periodista palestí

“No ens esperàvem aquest genocidi d’Israel a Gaza”

Beirut
política

La Moncloa s’imposa esgotar la legislatura tot i el cop de Junts

madrid
estats units

Netanyahu irromp a la campanya per demanar més armes a Washington

barcelona
Política

L’adeu de Manel Alcalà Bagué, batlle de Flaçà de 1991 a 1998

rússia

Detingut a Turquia el presumpte autor de l’atemptat a Moscou

barcelona
politica

Guanyem Badalona denuncia la pancarta d’Albiol a la plaça de la Vila per incomplir l’Ordenança de Publicitat

Barcelona
estat francès

L’esquerra càrrega contra Macron per negar-los el govern

barcelona
política

L’IMV, l’ajut contra la pobresa extrema que cobren prop de 200.000 persones a Catalunya

barcelona