Política

política

El TSJC denega aplicar l’amnistia als condemnats pel 9-N

Justifica que Mas, Ortega i Rigau ja van complir les penes d’inhabilitació

També recorda que els seus antecedents van quedar cancel·lats el juliol del 2020

El tribunal planteja presentar qüestions d’inconstitucionalitat abans d’aplicar la llei en els casos de Torra, Juvillà i Solé

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat aplicar la llei d’amnistia a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, a l’exvicepresidenta Joana Ortega i a l’exconsellera d’Educació Irene Rigau, els tres dirigents que van ser condemnats per la preparació de la consulta independentista del 9-N del 2014. El tribunal considera que no es pot amnistiar una pena que ja s’ha complert, com és el seu cas, i els antecedents penals de la qual, a més, ja han quedat cancel·lats pel pas del temps abans de la nova llei. En la seva breu interlocutòria, de fet, els magistrats diuen que tenen dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, però abans d’això ja consideren que no es pot aplicar en aquest cas concret perquè les penes ja s’han complert i els antecedents han quedat cancel·lats des del juliol del 2020. Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació; Ortega, a nou mesos, i Rigau, a sis mesos, per desobediència al Tribunal Constitucional. Fiscalia i defenses havien reclamat l’amnistia.

Tres causes més

D’altra banda, el mateix TSJC ha donat deu dies a les parts d’unes altres tres causes perquè es pronunciïn sobre la idoneïtat de presentar qüestions d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC) abans d’aplicar la llei d’amnistia a l’expresident de la Generalitat Quim Torra, a l’exdiputat i exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà i a l’exalcalde d’Agramunt, exdipiutat i exconseller d’Exteriors Bernat Solé. En el cas de Torra, a més, el TSJC obre la porta a presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Els magistrats tenen dubtes sobre la constitucionalitat de la llei, i per això de moment no els apliquen l’amnistia.

El tribunal diu que tots els fets són susceptibles d’entrar en la llei d’amnistia, però té dubtes sobre si aquesta vulnera preceptes constitucionals com la seguretat jurídica, la prohibició d’arbitrarietat dels poders públics, la igualtat dels ciutadans davant la llei o l’exclusivitat dels jutjats de la potestat jurisdiccional, així com amb els principis europeus de separació de poders.

Torra va ser condemnat el desembre del 2019 a un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per no despenjar a temps una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat en període electoral. Fa uns dies la fiscalia en va demanar l’amnistia, Torra no es va pronunciar i Vox, acusació popular, va demanar presentar qüestions prejudicials al TJUE.

Pel seu cantó, Juvillà va ser inhabilitat de manera ferma durant sis mesos per no despenjar uns llaços grocs del seu despatx a la Paeria de Lleida en època electoral d’uns comicis a què la CUP no concorria, pena que es va considerar extingida el maig passat. La fiscalia també es va mostrar favorable a aplicar-li l’amnistia, però Juvillà s’hi va oposar perquè ja té complerta la pena.

Per últim, Solé va ser inhabilitat per un any el 2021 per col·laborar com a alcalde d’Agramunt en el referèndum de l’1-O, pena que es va declarar extingida el gener passat. Tant la fiscalia com la defensa també en van demanar l’amnistia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estats Units

L’equip de Biden ignora la pressió i assegura que continua en campanya

Barcelona
política

L’ANC potencia les estructures de país i “l’agenda per la independència”

barcelona
Xipre

El govern xipriota acusa Turquia de violar els drets humans a l’illa

Barcelona
Bangladesh

Més d’un centenar de morts en l’onada protestes estudiantils

Barcelona
Guerra a Gaza

Gairebé 39.000 palestins han mort des de l’inici de l’ofensiva a la Franja

Barcelona
política

Rovira tanca el cercle de retrobades amb la JERC abans dels dies decisius

barcelona
política

El Consell de la República, a punt per al retorn de Puigdemont

barcelona

El PSC es conjura perquè Paneque sigui alcaldessa de la ciutat

girona
política

El 57% dels votants d’ERC veurien bé investir Illa

barcelona