El poble de Serinyà, al Pla de l’Estany, limita al nord amb Sant Ferriol i Maià de Montcal, a l’est amb Esponellà, al sud amb Porqueres i a l’oest amb Sant Miquel de Campmajor. Si comptes les unitats de població del mateix nucli urbà del poble, els veïnats de Casals, Bosquerós, Baió, la Cellera d’Amont i Maixella i les urbanitzacions de la Costa d’en Solanes, el Mas Carreres i el Reclau. Enclavat entre Banyoles i Besalú, el municipi està situat a 25,6 quilòmetres de la ciutat de Girona, a 30 quilòmetres de Figueres i a 33 d’Olot. La carretera C-66 travessa el terme municipal de nord a sud i és la principal via de comunicació que el connecta a tots aquests nuclis urbans i també li dona accés directe amb l’AP-7. Aquesta ubicació suposa que és tan a la vora de les pistes d’esquí de Vall Ter com de les platges de la Costa Brava. I a una hora de Barcelona.

Aquesta ubicació es combina amb un nucli històric on s’agrupen diversos edificis patrimonials i, alhora, diferents serveis municipals. De fet, els principals projectes urbanístics i inversions s’estan concentrant precisament en el nucli antic, on estan a punt de ser realitat un nou dispensari mèdic, que anirà a l’antiga rectoria, la futura construcció de la nova escola i també un replantejament urbanístic de tot el barri vell per facilitar més el pas de vianants.

L’actual consistori de Serinyà ha optat per no tendir a fer grans promocions d’habitatge, a excepció d’alguns projectes en alguns sectors, i, per tant, el creixement del poble s’està fent de manera progressiva. Com en molts altres casos, això és necessari per tal que els equipaments que existeixen puguin assumir les necessitats de la població. “Els serveis són els que són i, per tant, si hem de créixer ho hem de fer de manera controlada”, explica l’alcalde, Sergi Planagumà. “Però sí que és cert –afegeix– que ens interessa aquest creixement sostingut perquè en el dia d’avui no tenim habitatge i tampoc tenim parcel·les on construir.”

Tot i això, el poble rep molta demanda per trobar habitatge, ja que ofereix una sèrie de condicions que conviden les famílies a estar-hi interessades. I més si ja són del municipi- “Tenim un moviment social molt actiu”, explica Planagumà. “El Centre Cívic ha sigut una punta de llança en això. Nosaltres estem intentant saber canalitzar aquest teixit, és dir, a nivell urbanístic, donar-li un acompanyament. Això vol dir també poder fer una plaça nova, fer les millores que toquin en els edificis, i poder tenir una escola. I jo crec que això farà que Serinyà, en el futur, pugui avançar en un creixement progressiu, i que sigui un lloc on ens adonem que cada vegada hi ha més gent que té ganes de venir a viure-hi. Crec, honestament, que és un poble que és bo per viure i que el futur d’aquest poble passa per poder tenir un creixement sostingut, però on les famílies ho puguin veure amb bons ulls.”

El municipi no disposa actualment d’un POUM perquè el que s’havia aprovat va ser suspès judicialment. De moment, el consistori, opta per anar modificant les normes urbanístiques subsidiàries de finals dels anys 90. Per exemple, per poder ubicar el dispensari a la rectoria, s’ha hagut de fer una modificació de normes. Per poder fer l’escola i complir amb els criteris marcats, també. “No renunciem al POUM, sinó que s’està redactant i esperem tenir-lo com més aviat millor”, explica Planagumà, que afegeix que la tramitació és llarga i que podria parar el poble durant uns anys.

Quan el nou planejament estigui finalitzat permetrà fer grans projectes i desenvolupar grans accions com ara fer noves rutes per accelerar la retirada dels camions de la fàbrica que ara creuen pel centre del poble. Un altre dels grans projectes que dependran d’aquesta futura normativa serà la via verda del Serinyadell. Una vegada analitzats els tràmits que caldria fer, el consistori opta per esperar perquè una modificació de normes urbanístiques podria ser tombada.

Serinyà es diferencia d’altres municipis de les comarques gironines pel fet d’haver tingut la sort, si es vol dir així, de no haver estat escenari de grans promocions industrials quan altres pobles sí que patien aquest tipus d’invasió. Això el situa actualment en una posició en què cal decidir si aquest és un camí a explorar o si al contrari accepta aquesta peculiaritat i busca altres vies per a finançar projectes municipals.

Entre aquestes vies, queda pendent encara saber si el municipi està disposat a acollir una planta de biogàs que havia estat projectada i que els promotors han hagut d’aturar després de rebre un informe de la Generalitat que desaconsella que es construeixi en els terrenys agrícoles on estava projectada. Arran d’aquest informe els responsables van comunicar a l’Ajuntament de Serinyà que aturaven el projecte, fet que no representa que hi hagin renunciat definitivament. En cas que aquesta iniciativa es reactivi i tingui el vistiplau de la Generalitat, Planagumà ha explicat que tenen previst fer una consulta entre els veïns del poble per saber la seva opinió.