“Quina influència té a Europa, senyor Albares?” Amb aquesta pregunta, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va interpel·lar el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, l’endemà que l’oficialitat del català ensopegués en el Consell d’Afers Generals de la UE, tot i que en aquesta ocasió no es tracta d’una retirada de la votació sinó d’un mer aplaçament a la recerca de la unanimitat exigida. En un moment en què ni Junts ataca Albares com a deferència pels esforços que fa i per les garanties d’èxit final que trasllada als socis en privat, el ministre va aprofitar el dard del portaveu republicà i el púlpit de la sessió de control al Congrés per prometre solemnement que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE és “irrenunciable” i “irreversible”. “Tard o d’hora serà oficial. I no ajuda que s’hi sembrin dubtes”, va advertir Albares.

En una sessió de control descafeïnada per l’absència del president Pedro Sánchez –de viatge a Brussel·les– i de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero –de viatge a Breslau (Polònia) per acompanyar el Betis en la final de la Conference League davant el Chelsea–, el ministre Albares va posar veu al minut i resultat de la negociació en què Espanya té el sí de 20 estats i dirimeix asprors amb els set restants. “Estem enmig d’una negociació que arriba amb 40 anys de retard”, va admetre. “És un tema d’identitat nacional espanyola, que és plurilingüe. I, de la mateixa manera que Espanya és solidària amb la identitat nacional de la resta dels estats, ells han de ser també solidaris amb nosaltres”, va advertir Albares. Tot i l’absència al Congrés de Sánchez, Alberto Núñez Feijóo (PP) hi va voler acudir a pesar de quedar-se sense duel i això va regalar a Albares, que és madrileny nascut al barri d’Usera, l’oportunitat per al retret directe. “És escandalós que un gallec vagi en contra del gallec, en contra del seu propi idioma, sobretot perquè és la realitat que viuen 20 milions d’espanyols que resideixen en un territori amb llengua cooficial”, va etzibar el cap de la diplomàcia al líder del PP.

Abans del duel, Rufián no es va mossegar la llengua: “El ministre Albares pesa molt poc a Europa, com jo.” Ja a l’hemicicle, era taxatiu: “Senyor Albares, posi’s les piles.” El duel amb Albares servia a Rufián per enviar un dard a Junts. “Senyors de Junts, estem davant un incompliment, també amb vostès. I es pot fer una pregunta sense dir-nos «traïdors» ni «botiflers». Apuntin: es diu patriotisme”, va etzibar Rufián tot buscant amb la mirada els diputats de Junts. Rufián va ridiculitzar que el PP “es vanti de petar-se les llengües a Europa”, tot i que Feijóo parli gallec, Borja Sémper parli basc i “Dolors Montserrat tingués dificultats per parlar castellà quan intervenia al Congrés”.