La PDD, en la plataforma de reunificació

"L'espurna la van donar la Mònica Sabata i d'altres, però per propagar el foc els partits van jugar un partit important." Jordi Pujol recorda així la manifestació de l'1 de desembre de 2007 organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), que va treure al carrer centenars de milers de catalans en plena crisi de Rodalies.

L'expresident va pronunciar aquesta frase tres dies després de la protesta, en un cara a cara amb l'expresident del Parlament Heribert Barrera. Per Pujol, aquella marxa, amb la societat civil al davant i alguns partits –ERC, CiU, ICV, la CUP– afegits a la convocatòria era un motiu per a l'optimisme. Però per a la PDD, precisament pel paper dels partits en la preparació de la protesta, va ser l'entrada en un túnel del qual tot just ara se'n veu el final.

Després d'haver estat a punt de l'escissió i havent passat un llarg procés de mediació, aquest dimarts dos representants de cada sector de la plataforma es trobaran en una reunió clau per a la reunificació. Ningú vol parlar de dates, però uns i altres mostren optimisme, lluny del clima de ruptura d'aquest estiu que va arribar al boicot mutu i a la celebració d'actes per separat.

El que semblava una ruptura anunciada –complint la maledicció de l'escissionisme crònic del catalanisme–, s'ha revertit en un procés que "no ha estat fàcil", supervisat per mediadors de la conselleria de Justícia. "S'hi està treballant, i ens hem compromès a mantenir el silenci mentre duri el procés", diu per tota resposta Mònica Sabata, portaveu del sector oficial com a membre de la junta escollida en la crispada assemblea el 15 de juny.

Els crítics –ells es consideren els autèntics, com a continuadors de la junta inicial, perquè no reconeixen la del 15 de juny– són més explícits. "Ara ja hi ha molts documents sobre la taula. Ells han aportat la seva versió, nosaltres hi hem fet retocs i els hem aprovat. Esperem la seva resposta i resoldre alguns serrells", anuncia Elisenda Romeu, presidenta interina segons els crítics.

Per Romeu, ja ha quedat del tot clar que la PDD "no pot deixar que els partits marquin la seva agenda", com creu que va passar l'1-D: la protesta tan lloada per Pujol havia perdut, des del punt de vista dels crítics de la plataforma, "l'espontaneïtat" de la primera, organitzada el 18 de febrer de 2006 quan encara no s'havien constituït en entitat, ni tenien estatuts ni junta.

Des del 15 de juny, sis mesos enfrontats
A principi de juny, el primer president de la plataforma, Pep Ribas, va dimitir pels desacords interns. Es va convocar una assemblea del 15 de juny, s'hi van votar els nous estatuts –els primers eren un model estàndard no ajustat a l'especificitat de la PDD– i es va elegir la junta presidida per Jaume López, amb Sabata com a portaveu. La discussió sobre si els socis havien de tenir una antiguitat de tres mesos o de sis va fer esclatar tots els desacords, i els crítics van abandonar la reunió. Des d'aleshores, els budells han pogut en més d'una ocasió, i els crítics han arribat a amenaçar d'anar als jutjats. De moment, els estatuts i la junta del 15 de juny estan registrats al departament de Justícia, però no tindran el certificat definitiu fins que es posi fi al conflicte.

Entendre's o morir
Superada l'ira inicial, crítics i oficialistes han arribat a la conclusió que, si deixen el cas en mans de la Generalitat perquè hi busqui una sortida administrativa i jurídica, serà la fi de la PDD. Per això, asseguren que han fet un esforç i admeten que ja és hora que cristal·litzi, abans no sigui massa tard.

Romeu insta a "deixar de banda els personalismes" per posar-se a treballar per preparar una resposta a la imminent sentència del Tribunal Constitucional, que és "un dels afers urgents del país". Tanmateix, el comunicat difós la setmana passada per l'equip de Romeu anunciava la reunificació però llançava dards enverinats. Segons el text, els crítics esperen que els oficialistes "resolguin les seves contradiccions internes". El mateix paràgraf atacava directament Sabata per haver comentat públicament possibles respostes a la sentència del TC.

Els histrionismes públics, tanmateix, es compensen amb una relació més fluïda en privat. Romeu i Jaume López mantenen un contacte permanent i tots dos han renunciat a assistir a la reunió de demà per evitar la personalització del procés. Sigui com sigui, tot indica que en el primer trimestre de l'any que hi haurà una nova assemblea i es triarà una nova junta: per als crítics és una reivindicació i serà una fita, i per als oficialistes seria la normal aplicació dels estatuts del 15 de juny, que estableixen que la direcció s'ha de renovar cada any entre el gener i el març.

Si s'arriba aquest acord definitivament, el camí haurà estat llarg i amb molts revolts però haurà portat a una resurrecció de la PDD que semblava impossible fa uns mesos.