Ciutadans fracturats

La candidatura per a les europees genera un gran rebombori en el partit d'Albert Rivera que acaba amb la primera víctima política dels comicis

Tres diputats, tres opcions radicalment distants per encarar les eleccions europees. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) concorrerà als comicis amb Libertas, una coalició de partits nacionalistes, euroescèptics i d'ultradreta d'arreu d'Europa. L'antinacionalisme fundacional de la formació liderada per Albert Rivera, que es declara de centreesquerra, topa ara amb aquesta aposta electoral, aprovada dijous en una votació secreta i després de tres hores de discussió per 36 vots favorables, 24 en contra i dues abstencions.

A causa d'aquesta fractura interna, el diputat José Domingo ha dit «no jugo» i no pensa participar en la campanya, ja que considera que C's no hauria de presentar-se a les eleccions. Domingo diu, però, que no és euroescèptic. El seu company d'escó, Antonio Robles, ha decidit renunciar a l'acta de diputat i tornar a exercir de professor, però després de l'estiu, per enllestir la participació en la llei d'educació. Robles, partidari d'un acostament a Unión del Pueblo y Democracia, de l'anticatalanista Rosa Díez, es converteix així en la primera víctima política de les eleccions, amb permís d'Ignasi Guardans. Per si de cas, ha aclarit que la seva marxa no té res a veure amb Rosa Díez, alhora que ha demanat la dimissió de Rivera.

L'estret marge amb què s'ha imposat la tercera via de Rivera certifica, per a Robles, el creixent desencís dins de C's: «Ha estat la vegada que més vots en contra ha tingut» la direcció. Per l'encara diputat, s'ha «traït» l'esperit de C's, impulsat inicialment per un grup d'intel·lectuals no nacionalistes catalans. «Cap d'aquells intel·lectuals no dóna suport a Rivera», sosté Robles. Almenys un d'ells s'ha pronunciat públicament. El periodista Arcadi Espada vaticina la «destrucció absoluta» del partit pel fet d'anar sota el paraigua de Libertas. «És grotesc que C's aparegui vinculat amb l'excrement del nacionalisme europeu», considera. Rivera es defensa dient que només s'han pactat uns quants punts de coincidència pel que fa a Europa, que s'hi sent còmode i que l'aliança no desplaça C's de l'espectre ideològic.

Fora del partit, el socialista Miquel Iceta, ha burxat la ferida: «Si C's es vol presentar com un partit d'ànima progressista no es pot aliar en cap cas amb la centredreta i la dreta nacionalista i ultranacionalista dels països europeus que volen frenar el procés de construcció europea», afirma.

Durán, cap de llista

En un primer moment, el candidat de C's havia de ser José Manuel Villegas, en una llista amb la Unión del Pueblo Salmantino i altres forces. Per acabar-ho d'adobar, Villegas ha caigut fins a la segona posició amb l'anunci contra pronòstic de concórrer-hi amb el còctel Libertas, que encapçalarà l'exdirector general de l'Once i expresident de Telecinco, Miguel Durán, antic militant d'Unió Democràtica.

Declan Ganley, fervent euroescèptic irlandès, fundador el 2004 de Libertas per protestar contra la Constitució Europea. La plataforma va formar part del bloc que va conduir al «no» del Tractat de Lisboa a Irlanda.
Philippe de Villiers, ultradretà, nacionalista i ultracatòlic del Moviment per França, també contrari a la Constitució.
Lliga de les Famílies Poloneses. Partit ultraconservador, ultracatòlic i homòfob que va formar part del govern dels germans Kaczynski.
Guntars Krasts, eurodiputat i exprimer ministre letó. Exmembre del partit nacionalista Pàtria i Llibertat de Letònia.
Arunas Valinkas, diputat del Parlament lituà i cap del conservador Partit de la Resurrecció Nacional de Lituània.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.