El Polisario reclama al PSOE i al govern espanyol una “posició ferma i clara” respecte al Marroc

El ministre d'Afers Estrangers de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i membre del secretariat nacional del Front Polisario, Mohammad Salem Ould-Salek, ha reclamat al PSOE i al govern espanyol que adoptin una “posició ferma i clara” respecte a l'”assalt brutal que ha perpetrat l'exèrcit marroquí contra la població civil sahrauí”.

En un comunicat difós aquest dimarts, i signat a Bir Lehlu (al nord-est del Sàhara Occidental, en els anomenats 'territoris alliberats' sota control del Front Polisario), el dirigent sahrauí ha afirmat que la seva organització “lamenta que ni el PSOE ni el seu govern hagin adoptat una posició ferma i clara davant de l'agressió marroquina contra el poble sahrauí”.

Per aquesta raó, el Front Polisario “sol·licita del PSOE i del govern espanyol una declaració denunciant explícitament l'assalt brutal que ha perpetrat l'exèrcit marroquí contra la població civil sahrauí en el campament d'Agdem Izik i la repressió ferotge que segueix aplicant fins a aquests moments a la ciutat d'Al-Aaiún i a la resta del territori del Sàhara Occidental”, ha prosseguit.

“Sol·licitem amb urgència la intervenció de l'Estat espanyol per protegir als ciutadans sahrauís, fer respectar els drets humans al Sàhara Occidental i donar suport de manera resolta a la celebració del referèndum d'autodeterminació per a la solució definitiva d'aquest conflicte de descolonització del qual Espanya és el primer responsable”, ha manifestat.

A més, el Polisario “insta el govern espanyol a què exigeixi el cessament immediat del bloqueig marroquí imposat sobre el Sàhara Occidental i el lliure accés al territori dels observadors i periodistes internacionals per tal d'informar de la greu situació regnant”, ha conclòs.

La petició del Front Polisario té lloc hores abans que tant el Senat espanyol com el Consell de Seguretat de l'ONU debati la situació al Sàhara Occidental.

L'òrgan de les Nacions Unides encarregat de la pau i la seguretat en el món havia programat una sessió per al pròxim 23 de novembre amb l'objectiu que l'enviat personal del secretari general de l'ONU per al Sàhara, Christopher Ross, informés els seus membres de l'última ronda de negociacions mantingudes entre el Marroc i el Front Polisario.

El desmantellament del campament en què en les últimes setmanes s'havien reunit unes 20.000 persones en més de 4.000 khaimes per protestar per les condicions de vida que pateix la població sahrauí en el territori ocupat pel Marroc el 1975 va portar el Consell de Seguretat, a instàncies de Mèxic, a avançar la compareixença de Ross a demà, han explicat fonts diplomàtiques acreditades davant de l'ONU.

El Consell de Seguretat intentarà recollir informació sobre els últims esdeveniments al Sàhara Occidental, pel qual és previsible que escolti les últimes dades que hagi pogut recollir sobre el terreny la missió de l'ONU a la zona, Minurso, encarregada des de 1991 de vigilar l'alto el foc entre les parts i d'organitzar un referèndum en què els sahrauís tinguessin l'oportunitat de decidir el futur estatus del territori.

Després del debat, el president del Consell de Seguretat de l'ONU, l'ambaixador britànic Mark Lyall Grant, podria fer declaracions a la premsa.

D'altra banda, la Lliga Espanyola pro Drets Humans ha presentat a l'Audiencia Nacional una querella contra 3 ministres marroquins i el governador d'Al-Aaiún per “l'assassinat” d'un ciutadà espanyol en els disturbis de la setmana passada i ha demanat que la ministra d'Afers Estrangers, Trinitat Jiménez, declari com a testimoni.

El president d'aquesta associació, Francisco José Alonso Rodríguez, ha anat aquest matí a la seu de l'Audiencia Nacional per presentar la querella pels delictes de lesa humanitat, genocidi, assassinat, lesions i tortures contra el governador d'Al-Aaiún i els ministres de Defensa, Interior i Afers Estrangers del Marroc, als quals acusa de la mort de Baby Hamday Buyema i d'altres ciutadans espanyols descendents d'espanyols.

Segons el text dels querellants, que assenyala que fins al moment podria haver més de cent morts sense identificar i 600 persones desaparegudes, “conductes tan odioses -que a més romanen en la humanitat- transcendeixen a les víctimes, ofenen a tota la humanitat i posen en perill els principis generals de civilització consagrats per les normes protectores dels Drets Humans fonamentals”.