Picassent és un poble de pacte

No és Picassent un poble de majories absolutes. De fet, en les darreres quatre convocatòries a les urnes, 2007, 2003, 1999 i 1995 mai cap formació ha aconseguit els nou regidors que els permeta governar en solitari. Hem d'anar-nos a l'any 1991 quan l'aleshores alcalde Vicent Tarazona del PSPV aconseguia una victòria amb certa folgança.

Des de llavors, les coalicions han sigut les protagonistes en els pactes de govern d'aquesta població de l'Horta Sud. Pactes de grup de dreta com en l'any 95 amb Unió Valenciana i el PP, i enteses de governabilitat d'esquerra entre el PSPV i el BLOC, els quals han dut els designis de govern en les últimes dues legislatures.

Un govern que ha apostat per la millora de les infraestructures locals i per una aposta clara per la dinamització i defensa de les arrels valencianes amb iniciatives agosarades com festivals de teatre irreverents i mancats de censura o l'única mostra de cinema que es fa en la nostra llengua com l'Inquiet.

L'oposició, amb el mateix nombre de regidors que els socialistes picassentins, creu i fins i tot avança la seua victòria en els seus rogles més íntims i més públics. En reunions comarcals pregonen que la victòria a Picassent està quasi feta. La distància és mínima si atenem a les últimes eleccions. No arribà als 200 vots. Ara bé, Conxa García, actual alcaldessa, i el seu equip de govern amb el suport del BLOC, ha fet una política de portes cap afora, molt visible i amb resultats palpables.

Ara caldrà saber si el desgast del poder, i com no, el desgast de les sigles PSOE, passaran factura. Però a Picassent, com en els últims referèndums, fins a l'últim vot no se sabrà si serà de nou el pacte, com sembla, qui marque el full de ruta en els pròxims quatre anys. Pacte de dretes, pacte 'anti natura' o reedició del pacte? Estes preguntes caldrà resoldre-les a partir del 22 de maig.