Cohesionant barris
nou barris · A l'extrem més oriental de Barcelona, Nou Barris treballa fa anys en la cohesió urbana dels seus barris i per la cohesió social dels seus habitants, assotats per l'atur i la crisi, a través dels serveis, l'educació pública i l'ocupació
En l'extrem més oriental de Barcelona, el districte de Nou Barris fa anys que treballa per la connexió dels seus barris, separats per carreteres, vies ràpides, vies del tren, desnivells i altres accidents geogràfics i demogràfics, alguns tan insalvables com els polígons de blocs de pisos aixecats durant el desarrollismo. En comparació amb altres districtes, la feina que s'ha fet en aquests 30 anys ha estat colossal, però també ho han estat les necessitats d'uns barris amb els carrers per fer, sense connexions amb el centre de Barcelona, sense trames de transport públic ni serveis per a la gent, amb deficiències en els seus habitatges i problemes d'envelliment i mobilitat de la seva població.
En aquest mandat que deixem enrere, la inversió en obra executada ha estat de 169,5 milions d'euros, i per la regidora del districte, la socialista Carmen Andrés, aquest ha estat el mandat de la “cohesió social”. Andrés es mostrava satisfeta de l'etapa que està a punt de cloure, tot i haver patit una “crisi imprevisible” i tot i que el districte tenia “una previsió d'ingressos que no s'ha complert”. “No s'han fet caure projectes però sí que s'han periodificat algunes actuacions, que començaran més tard, algunes fins i tot fora de mandat”, es justificava Andrés. Entre aquestes actuacions, hi ha la segona fase de l'equipament infantil i juvenil de Can Peguera, conegut com a Cosa Nostra (el projecte de la qual està pràcticament acabat), el poliesportiu de Via Favència-Molí (molt avançat) i la Masia de Can Carreres, que s'ha ajornat per redefinir-ne els usos. Així, el districte xifra en un 88% el nivell d'assoliment del pla d'actuació de districte (PAD, amb 374 mesures) a dia 1 de març i diu que arribarà al 90% en acabar la legislatura.
L'oposició, en canvi, és molt més crítica i assumeix que si el grau de compliment del PAD és tan alt és perquè s'hi incloïen moltes “bones voluntats” i “poques obres”. En aquest sentit s'expressa Eduard Ràmia, portaveu de CiU, que veu moltes mancances a Nou Barris. En primer lloc, les que fan referència a les places d'aparcament, de les quals diu que hi ha un dèficit important després que un alt percentatge d'edificis del districte es van fer en els anys 60, 70 i 80 i no disposen d'aparcament subterrani. El districte reconeix aquesta mancança però assegura que la crisi els ha fet desistir de construir alguns dels aparcaments previstos per falta d'interès dels veïns de comprar-los o llogar-los. Amb tot, Carmen Andrés explicava que en els darrers quatre anys s'han construït 639 places d'aparcament subterrànies i n'hi ha 805 més en construcció, 460 són a les Cotxeres de Borbó i 285 més a l'antic camp de futbol de Ciutat Meridiana.
CiU també nota una pèrdua de pes polític important en un districte que ha estat sota la direcció de José Cuervo i Antoni Santiburcio.
El PP, per la seva banda, denuncia “greus incompliments” del govern municipal, segons expressa María Luisa Ibáñez, regidora adscrita al districte pel PP. Ibáñez es refereix a la transformació del barri de Vallbona, del qual diu que “no necessita un projecte faraònic, sinó un projecte que arregli els problemes de desconnexió de la ciutat”. Ibáñez és crítica amb l'actuació de l'Ajuntament i diu que “en aquest mandat no ha fet cap inversió en escoles bressol, ni en l'escola Comtal ni al CAP”, afegeix que “no ha solucionat el problema de la droga a Torre Llobeta-Vilapicina i Porta” i que “no ha complert els terminis de desenvolupament del pla d'ascensors”.
En contraposició, Carmen Andrés assegura que se sent satisfeta sobretot pels equipaments de proximitat que s'han fet en aquest mandat, 15 de nous, entre els quals hi ha dos casals de gent gran, un casal de barri, un centre cívic, tres equipaments infantils, un espai urbà de relació, tres punts verds i quatre escoles bressol; així com 10 nous equipaments de districte, entre els quals hi ha tres centres de serveis socials, tres biblioteques, apartaments per a gent gran i ludoteques. En curs hi ha les obres a la caserna de la Guàrdia Urbana, la fàbrica de creació de l'Ateneu Popular i la reforma del mercat de la Guineueta.
Un districte sense escoles privades
En aquest mandat, la inversió en rehabilitacions i millores dels centres escolars públics del districte han arribat als 37,5 milions d'euros. A Nou Barris, on no hi ha ni una sola escola privada (sí que en té de concertades), en els últims quatre anys s'han fet s quatre escoles bressol i 6 centre educatius públics han estat rehabilitats a fons. En total, s'han creat 324 places en escoles bressol. De fet, l'oferta escolar és un dels aspectes més ben valorats pels veïns de Nou Barris, que lamenten sobretot l'incivisme i la falta de seguretat al barri, preocupacions que són extensibles també al conjunt de la ciutat. La falta d'aparcament és també una altra de les crítiques en els barris més densos i alguns projectes s'han desestimat per falta de pressupost.
El que lamenta l'oposició és la falta d'ambició del districte i “que digui si vol continuar sent el córner de Barcelona o vol ser el cor de l'àrea metropolitana”, segons Eduard Ràmia (CiU).
