Sense Arrizabalaga

Montcada té una cita amb les urnes on per primera vegada des del 1995, César Arrizabalaga –primer com a regidor i des del 1999 i fins al juny del 2010 com a alcalde– no estarà a les llistes del PSC. La seva voluntat d'abandonar la primera línia de la vida política va coincidir en el temps amb l'aixecament del secret de sumari del cas Pretòria, en què van sortir a la llum les seves converses amb el cap de la trama, Luis Andrés García, Luigi. El temps ha passat i, com ha sostingut l'exalcalde des d'un principi, no consta com a imputat en el cas. El relleu d'Arrizabalaga el va agafar, el juliol del 2010, Elena María Pérez, una desconeguda en el món polític, ja que es va estrenar com a regidora en el mateix ple en què va ser nomenada alcaldessa. Ara el repte –personal per a Pérez i col·lectiu per al PSC– és saber quina serà la capacitat de lideratge en una ciutat on els socialistes han guanyat tots els comicis locals des del 1999. I també caldrà veure com afectarà el canvi a les files socialistes entre les altres formacions que busquen representació municipal. A diferència de fa quatre anys, en la cursa electoral també hi prendran part dues noves formacions amb la voluntat de modificar l'escenari de la política local: Ciutadans amb Carmen Romero al capdavant, i Plataforma per Catalunya, amb Miquel Vigorós. La resta de formacions (ICV-EUiA, CiU, PP i ERC) repeteixen cap de llista.

Montcada tanca un mandat on han vist la llum projectes de diferents dimensions. En l'apartat d'equipaments, destaquen l'obertura del complex Montcada Aqua i el nou Teatre Kursaal de Can Sant Joan. Pel que fa a la mobilitat, s'ha enllestit el cobriment de la C-17 a l'altura de Mas Rampinyo. Paral·lelament, la llei de barris continua fent el seu camí de transformacions a la Ribera i a la Muntanyeta de Can Sant Joan. Però Montcada també fa temps que arrossega la concreció d'altres projectes que estan a les mans d'altres administracions. Un és la històrica reivindicació per fer subterrània la línia de França de Renfe al seu pas pel centre. L'Ajuntament i la plataforma impulsada per exregidors montcadencs a principi del 2006, han aconseguit que el Ministeri de Foment encarregui els estudis tècnics necessaris per fer realitat el projecte, però la seva inclusió en els pressupostos del 2012 encara no s'ha concretat. Quan s'hagi aconseguit aquest pas, el nou govern municipal haurà de vetllar perquè aquest projecte no s'endarrereixi més i que les obres comencin el 2012, que és l'última promesa de l'Estat. I l'altra gran reivindicació de Montcada –juntament amb Cerdanyola i Ripollet– és la construcció de l'hospital comarcal Ernest Lluch, promesa per la Generalitat aviat farà vuit anys i que s'ha retardat, com a mínim, fins al 2013.

I també caldrà veure quina és l'afectació que tindran les retallades del govern de la Generalitat sobre compromisos ja adquirits amb la ciutat com són la construcció del nou institut Montserrat Miró i la futura residència i centre de dia per a la gent gran de Les Vinyes.