Paco, l'inaccessible
El president blinda encara més el seu aïllament durant la campanya electoral que ha conclós
Representava un gran repte però el candidat Camps ho ha aconseguit: ha tancat la campanya sense concedir cap entrevista ni respondre cap pregunta. Aquesta inèdita manera de presentar-se en societat ha convertit la festa de la democràcia en un guateque menor amb l'estrella convidada dins d'una urna de vidre col·locada en l'últim prestatge, perquè ningú no la toque.
Precisament quan els candidats rastregen noves fórmules d'accés als votants, Camps ha reforçat en aquestes dues setmanes el blindatge que l'acompanya des de fa més de dos anys, coincidint amb l'esclat del cas Gürtel. El president ha optat per transformar-se en un dogma, d'aquells que es creuen i no es discuteixen.
La no campanya del PP ha permés la resta de partits, almenys, mantindre el guió de les seues, a penes alterat amb les escasses rèpliques que arribaven des de les files de la dreta.
El socialista Alarte ha confiat en l'apel·lació a la dignitat del votant l'esperança que el miracle del canvi s'obrira pas en les consciències dels desencisats ciutadans d'esquerres i, per què no, de certa dreta amb escrúpols.
I és que en aquesta campanya els uns s'han atrevit a profanar sense complexos el territori dels altres. Ho ha fet el PP, demanant el vot o tort i dret per derrocar Zapatero; el PSPV, per establir el seu concepte de decència política; Compromís, per arrossegar el substrat valencianista dels que fins ara havien confiat en el PSPV-PSOE; i Esquerra Unida, conscient dels vasos comunicants que condueixen els vots progressistes en una o altra direcció, en funció de les circumstàncies.
Però si algun protagonista inesperat ha tingut aquesta campanya ha sigut la irrupció del moviment Democràcia Real, la repercussió del qual a les urnes és a hores d'ara una gran incògnita.
