Política

EL RADAR

L’hora de la veritat

Només esclatar, ja vam poder intuir que la de la Covid-19 seria molt més que una crisi sanitària. El temps l’ha convertit en una força descontrolada capaç d’arrossegar governs i institucions, incloent-hi la Unió Europea (UE) i el seu projecte d’integració política, ja molt tocat pel Brexit i altres dissidències internes.

El campi qui pugui inicial a l’hora de donar una resposta immediata a l’emergència i, sobretot, la distància aparentment insalvable que ha cristal·litzat entre els socis del nord i els del sud a propòsit de com finançar la reconstrucció de l’economia desballestada per la pandèmia van ser els primers senyals d’alarma del perill real de trencament que afrontava la Unió.

La fractura s’ha fet més fonda, aquesta setmana, amb la sentència del Tribunal Constitucional alemany que posa en qüestió la legalitat del programa de compra massiva de deute amb què el Banc Central Europeu (BCE) va evitar la implosió de l’euro el 2015. La desautorització de la institució que dirigia llavors Mario Draghi i, de retruc, del Tribunal de Justícia comunitari, que havia avalat aquella política d’adquisició de bons, ha estat interpretada com un atac en tota regla dels jutges alemanys a la línia de flotació de la UE.

El moment és delicat, en vigílies d’una cimera crucial que s’ha de celebrar el mes vinent per definir el pla de reconstrucció postpandèmia i en què els socis ja van delimitant les seves posicions.

El vicepresident espanyol Pablo Iglesias, per exemple, advertia divendres, en declaracions al Financial Times, que la UE no sobreviurà si no mostra solidaritat amb els socis més castigats pel coronavirus, mentre Le Monde lamentava la debilitat de França, llastada per la seva severa caiguda econòmica, per jugar un paper reequilibrador en la gran discussió que ve sobre com repartir el cost de la pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial. El diari francès vaticinava una recuperació continental a dues velocitats, entre un nord menys afectat per la Covid-19 i un sud “endeutat” i “en desavantatge” per afrontar la represa.

Les esquerdes es fan més amples a la UE coincidint, aquesta setmana, amb el 75è aniversari de la capitulació de l’Alemanya nazi a Europa. D’aquell continent en runes en sortiria, en la dècada següent, un projecte d’integració que consolidaria la pau, l’estabilitat i la prosperitat al vell continent. Toca ara als hereus d’aquella generació visió i coratge per afrontar l’escenari post-Covid. Serà una altra hora de la veritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
aliança atlàntica

L’OTAN escull el neerlandès Rutte com a secretari general

barcelona
judicial

L’Audiència Nacional obliga a tancar una investigació sobre el cas del 3%

barcelona
estat espanyol

El CIS redueix la distància entre el PSOE i el PP a només un punt

barcelona

Lloret vol “revertir la decadència” del nucli antic amb un pla director

LLORET DE MAR
política

El fiscal demana a García-Castellón l’amnistia pel cas Tsunami

barcelona
política

Adam Tomàs pren el relleu a la delegació de govern a Terres de l’Ebre

Tortosa
Política

ERC i Som Vilafant reclamen un ple perquè el govern reti comptes

VILAFANT
Estat espanyol

L'executiu inicia els tràmits per il·legalitzar la Fundació Franco

barcelona
àsia

Putin visita el Vietnam per sumar suports i "trencar" l’aïllament

barcelona