Política

Síndics territorials de l’1-O, “decebuts”

Arrenca el judici als síndics electorals del referèndum, que declaren avui

Els de les demarcacions admeten frustració perquè no se’ls va encarregar res per la suspensió de la llei

La fiscal insisteix en la desobediència

L’advocat defensor recalca que el judici és un “doble càstig”

La magistrada del jutjat penal 11 de Barcelona, Ana Aurora Cuadra, va començar ahir el judici contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral Central de l’1-O, als quals la fiscal demana dos anys i 9 mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions, i alternativament dotze mesos d’inhabilitació per a càrrec electoral i públic. Jordi Matas, president de la sindicatura de l’1-O; Marta Alsina, vicepresidenta, i els vocals Tània Verge i Josep Pagès van rebre l’escalf de professionals de l’advocacia, del món acadèmic i de la classe política independentista a les portes de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Marc Marsal, el secretari de la sindicatura, segueix el judici per videoconferència, en estar confinat per haver estat en contacte amb un positiu de la Covid-19, i ell donar negatiu. Tots cinc declararan avui, en el segon i inicialment últim dia del judici, en haver-ho sol·licitat el seu advocat, Ramon Setó, per garantir millor el seu dret de defensa.

Ahir van declarar la meitat dels testimonis citats: vuit síndics territorials de l’1-O, que van confessar la seva “decepció” perquè no se’ls va fer cap encàrrec per engegar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, ja que en una reunió al Parlament, el 12 de setembre de 2017, se’ls va dir que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès la llei del referèndum, la qual recull la creació de la sindicatura electoral. “No vam fer res de res”, va ser la resposta general de síndics de Tarragona, Lleida, Barcelona, Girona i l’Aran.

Tots els síndics territorials també van mostrar la seva sorpresa perquè el Tribunal Constitucional (TC) els advertís de no fer res i després els comuniqués amb una providència que els multaria amb 6.000 euros diaris si no renunciaven al càrrec. Tots van renunciar-hi i se’ls va retirar la sanció. “Deixar de fer què?”, es preguntava ahir Jordi Casadevall, escollit sense encàrrecs a la sindicatura de la demarcació de Girona i hi va afegir: “La petició de renúncia que ens va fer el TC semblava un acte de contrició: si no ho fas, a la foguera. Era absurd”, va declarar amb ironia.

La inacció dels síndics territorials podria beneficiar la defensa dels síndics centrals, malgrat que la fiscal va insistir ahir que el judici se centra en la “desobediència a l’ordre d’una autoritat” per part dels cinc acusats, comparable “a no fer cas a una sanció de trànsit”. En aquest cas, segons la fiscal, els síndics van desoir les providències del (TC) de no actuar i d’“impedir” cap acció que impulsés el referèndum d’autodeterminació, aprovat pel Parlament en una llei el 7 de setembre del 2017 i suspesa pel tribunal de garanties el mateix dia, en atendre el recurs del govern espanyol. Aquesta desobediència al TC, segons la fiscal, va ser per haver fet diverses resolucions, com ara la que nomenava els síndics electorals territorials.

Reclamació d’absolució

A l’inici del judici, en les qüestiones prèvies, el lletrat dels síndics centrals va insistir que se’ls havien vulnerat drets fonamentals, i va citar resolucions i jurisprudència europea. La principal indefensió, per Ramon Setó, és que el judici implica per als cinc acadèmics “un doble càstig” pels mateixos fets, proscrit i principi jurídic conegut com a Non bis in idem. Setó va sostenir que la multa de 12.000 euros diària que els va imposar el TC –estrenant les seves funcions coercitives creades per aturar la causa catalana– si no renunciaven al càrrec, en una resolució del 20 de setembre del 2017, ja és un càstig penal pel seu elevat volum, i van renunciar-hi el dia 26.

L’advocat hi va afegir que així ho va entendre el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la demanda presentada per Montserrat Aumatell, síndica de Tarragona, per les multes del TC als síndics territorials, les quals –segons Setó–, per la seva elevada quantitat, el tribunal entén que és un càstig penal, tot i que va desestimar l’empara perquè no va arribar a pagar la multa en renunciar al càrrec. Per contra, la fiscal va assegurar que el TC ja havia resolt que són dues causes distintes, i la magistrada va compartir aquest criteri i no va acceptar suspendre el judici. Va acceptar, això sí, dos nous testimonis de la defensa, un d’ells l’advocada Eva Labarta, suplent en la sindicatura electoral central de l’1-O.

Setó va anunciar altres drets vulnerats, com ara el principi de legalitat i la llibertat acadèmica. També va exposar que, en el cas de Marc Marsal, ha estat vocal de la junta electoral de Barcelona en diferents conteses electorals, per tant no se li pot aplicar el delicte d’usurpació de funcions, que també nega per als altres quatre membres de la Sindicatura de l’1-O, ja que aquesta –precisa– es va crear només per a la votació del referèndum de Catalunya.

L’advocat del síndics centrals també va aportar les mostres de suport rebudes de col·legis d’advocats catalans, universitats i institucions internacional, que la magistrada va desestimar en assegurar que no aportaven cap valor en el judici. Precisament, el Síndic de Greuges va fer ahir un comunicat, en el qual “reclama l’absolució” dels cinc síndics electorals, tot assegurant que haver passat més de tres anys amb “acusacions gravíssimes constitueix un atac a drets i llibertats que no hauria de tenir cabuda en un estat democràtic i de dret”. Hi afegeix que van renunciar als càrrecs arran de la multa coercitiva del TC, que al final el mateix tribunal va aixecar i no els va fer abonar. I ho comunicarà a la comissió europea de drets humans.

El judici es reprèn avui; primer declararan els altres vuit testimonis citats i, finalment, els cinc síndics processats.

M’oferia de suplent. Pensava que l’1-O seria com el 9-N i vaig renunciar-hi
Carmen Vilanova
Síndica Aran 1-O
Va ser una decepció. Ens van dir que la llei s’havia suspès i que no féssim res. Era una acció feta amb el cor
Xavier Faura
sindicatura de tarragona 1-O
Em vaig oferir per al càrrec, com de voluntari per al 9-N. Però no vam prendre possessió
Jordi Díaz
sindicatura de Girona 1-O
Quan el TC ens va demanar la renúncia semblava un acte de contrició; si no, a la foguera
Jordi Casadevall
sindicatura girona 1-O
No ens van encarregar res de l’1-O. I la multa del TC la vaig denunciar al TEDH
Montserrat Aumatell
sindicatura de tarragona 1-O
El 12 de setembre ens van convocar al Parlament. Va ser una reunió curta. No vam rebre cap instrucció
Marta Cassany
sindicatura tarragona 1-O
Va ser un desencís. Ens van fer anar a la reunió per a res. Em va sorprendre la multa del TC, sense fer res
Roc Fuentes
sindicatura de barcelona 1-O
Em va saber greu. Esperava instruccions i no en vam rebre cap de la sindicatura
Simeó Miquel
sindicatura de lleida 1-O

Cap retribució econòmica

L’advocat Ramon Setó va denunciar “precipitació” de la fiscalia en presentar la querella contra els síndics de l’1-O, amb “fets no detallats individualment”, als quals inicialment s’acusava de malversació de fons públics. Sobre aquest extrem va preguntar al síndic de Tarragona, Xavier Faura, el qual va recordar ahir: “La jutgessa d’instrucció em va dir que no es creia que no cobraria res”, i li va respondre: “L’acceptació del càrrec em sortia del cor, no esperava res econòmic”, com sabia que tampoc seria remunerat anar al jutjat de Barcelona a declarar davant sa senyoria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.