Els interrogants de l’operació Bumerang
El nou intent fallit per extradir el president Puigdemont, rere el qual ell hi veu una altra operació d’estat, deixa moltes preguntes i aixeca sospites d’una col·laboració que vol esquivar els governs
La defensa denuncia que dos policies espanyols ja eren en el vol des de Brussel·les i van avisar els italians
“Han estat unes hores difícils, però no impensables coneixent el recorregut que Espanya està fent els darrers quatre anys per intentar impedir la nostra llibertat de moviments, de paraula, d’acció i de compromís polític.” 48 hores després que comencés tot, el president a l’exili, Carles Puigdemont, resumia així dissabte al vespre el nou intent del jutge Pablo Llarena per capturar-lo, que tot fa pensar que acabarà, com els anteriors, en foc d’encenalls. El seu advocat, Gonzalo Boye, batejava la nova operació d’estat fallida com a “operació Bumerang” per motius obvis: ha acabat posant en evidència els mateixos que l’han perpetrat. “Que és una operació inspirada per Espanya no admet dubte”, concloïa Puigdemont dissabte. Aquestes són les principals preguntes, i les respostes que els protagonistes hi han donat, que ens deixen uns dies de vertigen.
Temien que passés?
El president a l’exili ja havia agafat l’avió per volar per dins la UE, i no havia passat res, des que el 30 de juliol el TGUE li va retirar les cautelaríssimes que inicialment havia concedit, i per tant el tornava a deixar sense immunitat per moure’s. Just feia una setmana, fins i tot havia estat a l’Assemblée Nationale francesa, i no va saltar cap alarma en els controls. Per això el seu equip no temia que hagués de passar res a l’Alguer. L’expresident, però, mai se’n va refiar. “Prevèiem que Espanya podia intentar que jo passés una mala nit, però ja sabia quin seria el resultat. I, una vegada més, el dany reputacional que rep això no ho compensa”, reflexionava dissabte.
Com s’endega l’operació?
Puigdemont i un escorta han de partir de Brussel·les dijous a quarts de set, si bé l’avió es retarda mitja hora. Segons publicava el digital El Español divendres, la Policía Nacional –la cúpula de la qual és en un acte a Valladolid– és alertada i s’activa cap a dos quarts de vuit, quan reben un avís de la xarxa de localització de fugitius –l’oficina Sirene, que opera com a òrgan bilateral de comunicació i d’intercanvi d’informació policial– procedent d’Itàlia per dir que aterrarà una hora i mitja després a l’Alguer. Sempre segons el digital, és llavors quan la policia espanyola comprova que l’euroordre continua vigent, per la qual cosa dona “llum verd” a la italiana perquè detingui l’expresident quan l’avió aterri. En tot moment supervisa i monitora l’operació, tot i que fonts del Ministeri de l’Interior citades ahir per La Vanguardia ho negaven, i asseguraven que la cúpula del cos i el mateix ministre Fernando Grande-Marlaska no se’n van assabentar fins després d’haver-se produït la detenció. Segons aquestes fonts, que negaven l’avís de Sirene (o, almenys, que fos notificat als superiors), l’alerta hauria saltat automàticament des de Bèlgica quan l’avió ja s’havia enlairat, en encreuar-se les dades del Registre de Noms de Passatgers i el Sistema d’Informació Schengen, en què figurava com a activa l’euroordre del Suprem.
“Qui és la policia espanyola per autoritzar una detenció a Itàlia? No cal!”, responia ahir a El Punt Avui l’advocat Gonzalo Boye, que recordava que Puigdemont mai va passar cap control de passaports a Brussel·les, per la qual cosa denunciava: “Estan construint un relat per exonerar el Suprem i traslladar les culpes al govern espanyol.” Encara més: Boye denuncia que és algú altre qui alerta la policia italiana. “El que no expliquen és que, a l’avió des de Bèlgica, hi anaven dos policies espanyols de paisà”, dispara, que creu que són els que donen l’avís. Marlaska, que diu que va tenir una “sorpresa” quan li van comunicar l’operació des d’Itàlia, ha negat que cap efectiu policial ni cap autoritat espanyola participessin en l’operació, però El Español admetia que segons altres fonts la policia italiana sí que havia estat posada en alerta abans.
Però el govern espanyol n’estava al corrent o no?
L’equip de Puigdemont es creu la versió que el govern espanyol i l’italià probablement se’n van assabentar en el moment de l’operació, però també creu que ja l’havia orquestrat abans el Suprem en una acció conjunta “que va per sota dels nivells de cooperació d’estat a estat”, segons Boye. “Les autoritats italianes estan molt compungides i indignades per la situació”, exposava ahir. “Un desplegament com el que vam veure no s’improvisa en cinc minuts quan de sobte salta un sistema”, afirmava Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Puigdemont, dissabte a la nit a TV3. “L’operació ha d’estar preparada per lògica amb un cert marge de temps, des d’Espanya i molt probablement encapçalada pel Suprem”, concloïa, si bé admetia no tenir-ne proves materials.
Com és la detenció? I per què l’alliberen tan ràpid?
Alay, que hi ha anat abans i espera l’expresident a l’aeroport, ja detecta dos policies a la porta de la terminal d’arribades, i sospita d’altres que podrien anar de paisà. Per això truca al president tot just aterrar, a les nou de la nit, i el posa en alerta mentre camina per la pista, tot i que no poden parlar gaire. A la porta de la terminal ja l’aturen els policies. Li demanen que s’abaixi la mascareta per fer-li una foto i l’envien a algú que no és allà –Boye interpreta que a algú de la policia espanyola– per comprovar que és ell. L’emmanillen, com marca el protocol, i el retenen en una sala a la terminal, on al cap d’una estona ja es presenta el seu advocat sard, Agostinangelo Marras, arran de l’alerta d’Alay. Sempre amb una exquisida correcció, a quarts de dotze de la nit s’enduen el detingut cap a la presó d’alta seguretat de Bancali, pendent que la jutgessa de Sàsser li prengui declaració l’endemà al migdia, per videoconferència. La fiscalia italiana i la defensa també presentaran, verbalment, els seus al·legats, que sorprenentment seran coincidents, en el sentit que ningú demana mesures cautelars. A primera hora de la tarda, la jutgessa en decreta la llibertat total i que torni a declarar el 4 d’octubre. Tot i que si no hi anés el cas decauria sol, Puigdemont ho farà, perquè vol explicar-se i que la jutgessa doni el “certificat de defunció” al cas italià, diu Boye.
Hi havia policies espanyols a l’aeroport?
Per què el van detenir a Itàlia i no a França?
A l’Alguer, hi va anar com a eurodiputat?
Però l’euroordre no estava suspesa?
Caldrà aturar els viatges?