Política

Biden acosta els EUA al Vaticà

La trobada amb el papa escenifica un canvi en la relació bilateral després de la nefasta era de Trump

El líder demòcrata lloa amb Draghi la “solidesa” del pacte transatlàntic i es reconcilia amb Macron

En una Roma blindada pel G20 que començarà avui, el president dels EUA, Joe Biden, es va reunir ahir amb el papa, va defensar la “solidesa” del pacte transatlàntic amb el primer ministre italià, Mario Draghi, i va segellar la reconciliació amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, arran de la “crisi dels submarins”.

Va ser la primera etapa d’una atapeïda agenda que continuarà a Glasgow per la COP26. La trobada amb Francesc és la que va despertar més expectació. Biden és el primer president estatunidenc catòlic des de John F. Kennedy, que va ser rebut en audiència al Vaticà per Pau VI el 1963. A diferència de Kennedy, però, Biden és un catòlic practicant que va a missa de manera regular i que mostra públicament com d’important és per a ell la seva fe. “Ets el lluitador per la pau més gran que he conegut mai”, va dir el president dels EUA ahir al Sant Pare.

Biden i Francesc ja s’havien trobat altres vegades, però aquesta era la primera com a president dels EUA, i Francesc li va concedir una audiència rècord: 75 minuts a porta tancada en què, segons fonts de l’entorn de Biden, hi va haver “riures i bona entesa”. El 2014, l’aleshores president Obama va estar a soles amb Francesc 50 minuts, mentre que el 2017, amb Donald Trump, el pontífex hi va estar mitja hora. En total, la visita de Biden al Vaticà va durar tres hores. Després de conversar amb Francesc de manera cordial –s’agafaven les mans mentre parlaven–, Biden es va reunir amb el cap de la diplomàcia vaticana, Pietro Parolin. Biden i Bergoglio van parlar del “compromís comú amb la protecció del planeta”, de la situació sanitària i de la lluita contra la pandèmia. Francesc va recordar a Biden la importància de no deixar desemparats els refugiats en “l’assistència als migrants”. La reunió, però, va servir sobretot per escenificar la nova etapa de les relacions entre la Santa Seu i Washington.

Absent a Glasgow

Una etapa molt més harmoniosa després de la turbulenta era Trump. El magnat nord-americà i el seu entorn havien fet servir la crítica constant a la figura de Bergoglio per fer propaganda. L’octubre de l’any passat, l’aleshores secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va ser a Roma i va demanar audiència al papa. Volia parlar de la falta de llibertat religiosa a la Xina. “L’Església ens ha d’ajudar a vèncer els comunistes”, va deixar anar Pompeo. Bergoglio, però, no va voler ni rebre’l. “El Sant Pare no es fa instrumentalitzar en una campanya electoral”, van dir des del Vaticà.

El papa Francesc ha trobat entre importants bisbes i cardenals dels EUA els seus més ferms detractors en el si de l’Església. L’administració de Trump va donar ple suport a aquella facció catòlica ultraconservadora, que, al seu torn, li havia donat finançament. Són els mateixos que a través de mitjans afins difonen notícies falses per perjudicar el pontífex, i que li havien exigit que negués la comunió a Biden perquè no s’oposava al fet que l’avortament sigui legal als EUA. El pontífex va esquivar donar una resposta aleshores. Ahir, Biden va dir que no havien tocat el tema, però que el pontífex li havia assegurat que podia continuar rebent la comunió. Francesc, malgrat ser progressista en qüestions socials i econòmiques, és conservador en les doctrinals, com ara els drets de les dones. Fa servir sempre un to molt dur contra el dret a l’avortament. “És més que un problema, és un homicidi. Científicament és una vida humana, per tant, és just contractar un sicari per matar una vida humana?”, ha arribat a dir. El Vaticà també ha pressionat molt fort –amb èxit– perquè el Senat bloquegés aquesta setmana l’aprovació de la que havia de ser la primera llei contra l’homofòbia, que els bisbes italians consideraven que coartava la llibertat d’expressió. Per la pressió vaticana, Itàlia ja va ser l’últim país de la UE a legalitzar les unions civils entre persones del mateix sexe (2016).

En el terreny internacional, el papa Francesc està parant atenció sobretot a les qüestions mediambientals. Bisbes escocesos havien difós que assistiria a la COP26, però ahir fonts vaticanes ho van desmentir.

LES FRASES

Francesc és el lluitador per la pau més gran que he conegut mai
Joe Biden
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS
Hem aclarit plegats [amb Biden] tot el que havíem d’aclarir
Emmanuel Macron
PRESIDENT DE FRANÇA

“En política, cal mirar-se als ulls”

Alba Sidera Gallart

Aquests dies també s’ha celebrat a Itàlia el XIV Fòrum Econòmic Euroasiàtic de Verona, que pretén enfortir les relacions entre el sector energètic italià i els països de la Unió Euroasiàtica. Els ponents d’ahir eren el president de la Unió d’Industrials i Empresaris de Rússia, Aleksandr Xokhin, i el president de la patronal industrial italiana, l’ex primer ministre Romano Prodi. “El G20 és un esdeveniment magnífic que té lloc en un moment desafortunat”, va dir Prodi, mentre a Roma anaven aterrant els líders mundials que participaran en la cimera del G20. Es referia al fet que Putin i Xi Jinping no hi assisteixin de manera presencial.

Va dir que si els mandataris rus i xinès haguessin pogut venir a Roma, “s’haurien pogut fer més passos endavant”. I és que, per l’ex primer ministre italià, en les trobades internacionals “la presència física és vital”, ja que “dos terços de les coses succeeixen als passadissos; la política està feta d’aquestes coses, de mirar-se als ulls”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.