Política

Kosova celebra 15 anys d’independència

L’objectiu continua sent normalitzar la relació institucional amb Belgrad i evitar un xoc que desestabilitzi els Balcans Occidentals

Pristina aspira a entrar a la UE, malgrat que cinc estats no reconeixen la seva sobirania, entre aquests, l’espanyol

El 17 de febrer no és un dia qualsevol a Kosova. El país celebra avui 15 anys d’independència en un aniversari que es torna a produir lluny de la normalització de la relació amb Sèrbia. El diàleg entre Belgrad i Pristina no passa pel seu millor moment després que en l’últim any s’hagin viscut alguns dels episodis més tensos entre els dos països. Quinze anys després, el 17 de febrer continua sent un dia de celebració per als albanokosovars, però no per a la minoria sèrbia.

Kosova es va declarar independent de Sèrbia el 17 de febrer del 2008, nou anys després d’una guerra que va causar 13.000 morts i que va acabar amb una intervenció de l’OTAN que va obligar Sèrbia a retirar-se de la seva antiga província. Des d’aleshores, albanokosovars i serbokosovars viuen en dues societats paral·leles. Mitrovica, on les tensions són freqüents, és segurament l’exemple més clar del distanciament. La ciutat del nord de la província sèrbia de Kosova està dividida: els albanokosovars al sud i la minoria sèrbia al nord.

Desconfiança i acusacions mútues són la principal característica de la relació actual entre Kosova i Sèrbia. Segurament, l’operació que l’OTAN manté a Kosova per al manteniment de la pau és una de les principals evidències de la falta d’acceptació sèrbia de la independència kosovar. En el terreny diplomàtic, la UE també fa més d’una dècada que impulsa el diàleg entre les dues capitals sense cap èxit.

Amb fins i tot un enviat especial –l’eslovac Miroslav Lajcák– per impulsar el diàleg entre els dos països veïns, les autoritats comunitàries admeten que s’han fet pocs progressos i els últims episodis de tensió han estat la constatació d’aquest fracàs. “Amb els reptes als quals estem fent front com a europeus, Europa no necessita més tensions. Necessitem solucions, també als Balcans Occidentals”, manifestava l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell. Ara bé, Sèrbia no és l’únic país que continua sense reconèixer la independència de Kosova. Sí que té el reconeixement de 117 països, entre els quals hi ha els EUA, el Regne Unit i la majoria dels països de la UE.

Dins del bloc comunitari, són cinc els països que no reconeixen la independència del país: l’Estat espanyol, Xipre, Romania, Grècia i Eslovàquia. La decisió dels tres primers s’explica per tensions territorials internes, amb la qüestió catalana com a principal motiu per a l’Estat espanyol, mentre en el cas de Grècia i Eslovàquia l’argument són els forts vincles amb Sèrbia.

Entre les grans potències, la Xina i Rússia també es neguen a reconèixer la independència de Kosova. Aquesta posició és especialment rellevant perquè tots dos països tenen capacitat de vetar l’ingrés de Pristina a les Nacions Unides.

La falta de reconeixement per part d’alguns països de la UE té implicacions més enllà de l’acceptació internacional de la plena sobirania: fa gairebé impossible l’adhesió a la UE. Kosova va demanar formalment al desembre l’entrada al club comunitari, però el camí està barrat des del principi. És previsible que alguns dels estats que no reconeixen la seva independència vetin l’adhesió, una decisió que han de prendre els Vint-i-set per unanimitat.

Un nou capítol en la UE

Amb la petició de Pristina s’obre un nou capítol en la UE. Cap país sense reconeixement d’alguns dels estats membres ha trucat abans a la porta del bloc. Diversos experts del Centre de Política Europea indiquen en un informe que el problema no seria tant legal com polític, precisament pel vet d’algun d’aquests cinc països. “Per superar els obstacles polítics, Kosova hauria de fer tot el que pugui en els pròxims dos anys per assolir les reformes a les quals es comprometi. Hauria de fer servir tots els canals diplomàtics per emfasitzar que l’estatus de candidat no implica el reconeixement”, assenyalen els experts Corina Stratulat, Zephyr Dessus, Albana Merja i Albana Rexha.

Si bé Kosova es vesteix avui de gala per celebrar a tots els nivells els quinze anys d’independència, el país encara afronta reptes, tant a nivell internacional com social. Com en la majoria de conflictes, el factor determinant és la pressió internacional. Els últims episodis de tensió han fet que la pressió, principalment de la UE i els Estats Units, augmenti en els darrers mesos.

L’objectiu continua sent normalitzar la relació institucional entre Belgrad i Pristina i, en conseqüència, també evitar un nou conflicte que desestabilitzi altre cop els Balcans Occidentals. Després de més d’una dècada de fracàs en el diàleg i amb tensions sempre latents, les esperances se centren ara en el nou pla de normalització impulsat per l’Estat francès i Alemanya, amb el suport de Brussel·les i Washington.

LA XIFRA

117
països
, entre aquests els EUA, el Regne Unit i la majoria dels estats de la UE, reconeixen la independència de Kosova.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia