Perquè els sis regidors d’ERC que formen el govern amb la CUP són els mateixos que en el mandat anterior. Però no només és per les persones, sinó perquè els projectes que més o menys s’havien engegat han continuat sent els mateixos. A Arenys de Munt partim d’un moment clau, que va ser del 1999 al 2003, quan es va entomar la canalització i cobertura de la riera, perquè aquesta va ser la darrera del Maresme que es va soterrar, i també perquè es van canviar les normes subsidiàries pel pla general. Durant tots aquests anys, la riera ha estat la gran obra i pràcticament el govern no havia de pensar en altres, perquè aquesta s’ho enduia tot. El 2023 es va acabar l’última zona de tot el tram i sembla que hàgim quedat orfes de projectes transformadors del poble. Al mateix temps, però, sembla que aquí costa molt que les coses s’acabin. Si iniciatives petites com la instal·lació de carregadors elèctrics fa dos anys que s’arrosseguen, imagina’t propostes més grans!

No m’agrada parlar-ne gaire, perquè m’agrada més parlar de fets més tangibles. Des de Junts fa molts anys que reclamem millores per a l’edifici de la residència, que depèn d’una fundació, però al darrere hi ha l’Ajuntament. És un equipament que arrossega moltes mancances de tipus estructural, bàsicament, tot i que hi ha un personal que fa la seva feina molt ben feta. Per a nosaltres és una prioritat, i una de les coses que hem criticat sempre al govern és que mai no s’hi han posat de debò. El gran projecte del Nou Eixample nosaltres dubtem que es pugui fer realitat. I de fet s’han posat com a mínim en un parell de pressupostos 150.000 euros per fer el projecte, que mai no s’ha acabat materialitzant. Ens retreuen que no hi tenim confiança, però com a oposició estem obligats a fiscalitzar allò que es diu. I si es presenta en un programa electoral i serveix per guanyar eleccions, és lògic que els reclamem que es faci.

Arenys de Munt no genera gaire estalvi. Amb els diners que es recapten tot just té per assumir els serveis que s’han d’anar donant com a municipi. Per tant, qualsevol inversió d’aquest tipus necessita un fiançament de fora. Fer només la residència s’enfila fins als 5 o 6 milions d’euros i s’ha de complementar amb tot allò que preveu el projecte. D’altra banda, també s’ha prioritzat la reurbanització del Panagall, amb la qual nosaltres també estem d’acord, perquè és una via principal on viu molta gent. En resum, quan tu poses diners en un projecte del qual has fet emblema, estàs obligat a complir-lo. Se’ns va dir que tindríem la residència en pocs anys i ara se’ns presenta una proposta a més llarg termini. Substancialment no hi ha res. Probablement si haguéssim tingut el projecte al calaix podríem haver aprofitat una convocatòria com la dels Next Generation. Es van deixant passar oportunitats i és una pena. I parlar d’això no és no creure en un futur millor per a Arenys de Munt, és ser coherent.

A Arenys la manca d’habitatge és un tema candent, un tema important. Si em permets, enllaçat amb allò que et comentava de la lentitud exasperant i incomprensible per part del govern al municipi, tenim cinc habitatges destinats als col·lectius més vulnerables i no es poden llogar. Jo vinc de l’empresa privada i no ho puc entendre de cap de les maneres. Resulta que no tenim creat el Servei d’Habitatge i, com que no està creat el servei, no els podem llogar. Ara sembla que s’està treballant amb aquest servei i és una comissió en què participem tots els grups polítics de l’Ajuntament. Però la realitat és que aquests habitatges estan tancats. Esperem que se solucioni aviat, però és molt lamentable. Com també ho és que no s’hagin pogut posar en funcionament els carregadors elèctrics, que el centre cívic estigui a mig fer...

Parlem d’un projecte que ve del 2011 i hauria d’estar més que resolt. Nosaltres preguntem en un ple del mes de gener per què no funciona encara un equipament que està acabat però que encara arrossega problemàtiques com els accessos, i resulta que no es podien donar els permisos d’obertura perquè, entre altres coses, no es complia amb la normativa antiincendis i no hi havia prou pressió d’aigua. Els vam advertir que, tot i la situació, ja hi havia alguna entitat que en feia ús i la seva resposta va ser que estàvem en contra del centre cívic. No, això no és estar-hi en contra, és voler que les coses es facin bé i que se’ns informi, perquè no es fa per sistema. El retard per posar en marxa el centre cívic és la prova irrefutable que les coses no s’estan fent bé i que cal més efectivitat.

En aquest tema estem al costat del govern al 100 %, perquè el projecte que ha presentat el Consell Comarcal del Maresme i l’ACA és un autèntic nyap. No s’ha tingut en compte les aportacions que es van fer des d’Arenys de Munt i no podem cedir de cap de les maneres.

Arenys de Munt no és un poble insegur. Hi ha episodis específics amb moments concrets. En aquest cas s’han donat un seguit de casos per vandalisme i quan els hem detectat els hem traslladat al govern perquè hi actués. No es poden minimitzar, però tampoc els hem d’exagerar.

Molt. El comerç d’Arenys de Munt es vertebra al voltant de la Riera i com el comerç, la cultura, la vida social...Aquests anys d’obres a la Riera han passat factura a alguns comerços. Ara per exemple les carnisseries estan desapareixent totes, també pel fet que no hi ha relleu generacional. Els fills de les botigues de tota la vida han decidit fer altres coses i si a això hi afegeixes que les tendències de compra han canviat, docs la situació no és fàcil. Què pot fer l’administració per facilitar-ho? Donar vitalitat, facilitar aparcament, organitzar activitats vinculades el cap de setmana. La gent ve a comprar a Arenys perquè, entre d’altres, hi ha una oferta interessant i es pot trobar aparcament sense haver de pagar. Son algunes de les nostres fortaleses respecte a altres municipis del voltant. Tot i això parlem d’un sector tocat, com el primari i, en aquest sentit, és molt difícil canviar-ho, però sí que com a administració s’han de donar les eines perquè qualsevol emprenedor que vulgui posar un comerç, un bar, un restaurant, ho pugui fer.

Tenim un moviment associatiu molt potent. Jo que sóc d’aquí de tota la vida, sempre he tingut aquest sentiment de pertinença. D’estar lligat a les tradicions, als fets diferenciats com ara la festa de les Bredes on tothom hi participa, on es fa comunitat. També tenim un espai cultural molt potent com és el Centre, que serveix com a eix catalitzador. O els clubs esportius, on el hoquei i el futbol sala es troben en posicions de competició prou importants. La nostra ubicació geogràfica és privilegiada, amb accés a mar i a muntanya. Amb un parc de Can Jalpí al sud que havia tingut molta més activitat i un parc de Lourdes al nord que hauríem d’aprofitar més. I finalment voldria destacar un moviment de joves, les Catecolònies que uneix centenars d’infants durant l’agost que conviuen amb esperit de servei i promovent uns valors molt importants.

N’hem parlat d’algunes, però voldria destacar la paralització del polígon industrial dels Ruals que no hi ha manera que es desencalli. Des de la nostra formació entenem que les coses no son mai senzilles, però caldria posar fil a l’agulla perquè suposaria generar llocs de feina, empreses que tributarien, aconseguir més serveis per a la ciutadania. I, també com a risc, aquets mandat superarem ja els 10.000 habitants i potser alguns equipaments seran insuficients, com ara l’escola bressol la biblioteca o l’institut. Finalment, caldria resoldre la manca d’aparcament a determinades zones del poble. A la zona sud està bastant resolt, però no així als barris del nord, el Pigarós i el Barracà. Nosaltres vam presentar una proposta per habilitar diferents espais ara mateix amb una qualificació urbanística que no seria la desitjada, però que es podria mirar de canviar.

Un govern pretén que com menys se’l critiqui, diguem-ho així, doncs millor. Però cal fer la feina que t’ha tocat i això vol dir fiscalitzar, que en cap cas vol dir posar pals a les rodes a tot. És normal que si veiem que hi ha una despesa de 320.000 euros per la neteja dels edificis municipals i finalment el preu que s’acaba pagant és de 390.000 he de preguntar perquè hi ha hagut aquesta diferència, no? Tenim una empresa municipal que s’encarrega de molts serveis i hi ha una tendència a voler-ne afegir més, però cal vigilar que es faci amb les millors condicions, perquè parlem dels diners de tothom que han de servir per vetllar per aquest interès públic.

Tenim un escenari polític en el qual dels 13 regidors, 12, pertanyen a forces independentistes. Aquesta singularitat es va tractar durant la campanya i semblava que hi havia certa predisposició per part de tothom, però a l’hora de la veritat no es va comptar massa amb nosaltres. Sí que és cert que jo havia manifestat que el nou Eixample em semblava irrealitzable i potser anar en contra del projecte estrella d’ERC no va ajudar. En tot cas ja hi havia molta cosa feta amb la CUP, amb la qual se sentien més còmodes.