Més pendents de Roma que de Brussel·les

Poques propostes i molts discursos contra el PSOE i el PP en els primers cinc dies d'una campanya descafeïnada

La majoria dels catalans estan més pendents de Roma –on es juga la final de la lliga de campions entre el Barça i el Manchester– que de pensar en el Parlament Europeu –amb seus a Brussel·les i Estrasburg–. El que sorprèn (o no) és que els polítics catalans també hi tenen el cap, allà. La plana major de la política catalana aturarà per un dia la campanya electoral a les europees. L'única excepció serà, precisament, un exjugador del juvenil del Barça, el conseller d'Interior Joan Saura, que controlarà l'operació de seguretat a Canaletes.

Després del Barça tornarà la política. Els primers cinc dies de campanya, amb un ritme descafeïnat, no han aconseguit aixecar l'estat d'ànim ni donar l'impuls necessari a la participació. Un dels llocs comuns de la campanya ha estat la crítica de tot l'arc parlamentari al PP i, concretament, a les diatribes d'Alejo Vidal-Quadras contra l'ús del català o la immigració. Sobretot el PSC però també ICV-EUiA han centrat els primer mítings en el discurs de «la por de la dreta» i a les seves receptes neoliberals contra la crisi. La bipolaritat de la campanya, que usa el PSC però que també interessa –encara que rebi els cops– al PP, podria provocar que tots dos s'enduguessin, segons l'enquesta del CIS, 46 dels 50 eurodiputats a repartir.

CiU iguala el PSC i el PP

CiU i el seu cap de cartell, l'economista Ramon Tremosa, intenten trencar el bipartidisme de la campanya amb dos arguments: d'una banda, igualant el PSC i el PP –«voten el mateix en el 67% de les votacions al Parlament Europeu»–, i de l'altra, llançant una pluja diària de propostes de caràcter tècnic –sovint, econòmiques i d'infraestructures– amb l'objectiu de donar una imatge quasi científica al seu candidat. La petició del corredor ferroviari mediterrani –també reclamat per ERC i pel PSC– ha estat la seva proposta més reiterada.

ERC i ICV-EUiA, amb els rostres més joves, l'historiador Oriol Junqueras i el politòleg Raül Romeva, busquen treure el cap entre la selva de declaracions i contradeclaracions que ofereixen la socialista Maria Badia i el popular Vidal-Quadras. Tots dos fa un mes que recorren el país, comarca per comarca, amb actes de petit format i contactes més propers amb la militància. Són els únics que s'hi juguen ser o no ser al Parlament Europeu, ja que Badia, Tremosa i Vidal-Quadras hi tenen el seient assegurat. Per això els seus partits fan un esforç per promoure'ls entre una ciutadania que encara no els coneix ben bé. Queden deu dies, la fase decisiva de la campanya. Mentre Vidal-Quadras s'irrita veient que la JNC, les joventuts de CDC, reparteixen a Roma pancartes amb el lema Catalonia is not Spain, la resta de candidats adaptaran els mítings d'avui a l'hora del partit. ERC instal·larà una pantalla gegant a Vilafranca, i ICV, a Sant Cugat, mentre que CiU convida els seus a la sala Luz de Gas de Barcelona. Qui es perdrà la final serà Maria Badia, que serà a França a un míting del PS.

Els polítics no es volen perdre la foto amb Xavi o Messi

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, un reconegut culer, va rebre ahir un obsequi particular del senador de CiU Josep Maldonado: una bufanda del Barça. La condició és que se la posi al vespre a la llotja de l'Estadi Olímpic de Roma. No serà, però, l'únic polític amb entrada per a la final de l'antiga copa d'Europa. Ningú vol perdre's la fotografia al costat de Puyol, Xavi o Messi. El president de la Generalitat, José Montilla –no gaire aficionat al futbol–, hi assistirà com a màxima representació catalana, amb altres dirigents realment fanàtics com ara el president del Parlament, Ernest Benach –que té columna setmanal al diari Mundo Deportivo–, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar –extertulià televisiu–. També hi serà l'oposició en ple: els líders de CiU, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, i del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Si Eto'o marca, podrem veure abraçades curioses entre Carod i Puigcercós o entre Pasqual Maragall i Montilla. Algun podria aprofitar l'eufòria per preguntar pel finançament a Zapatero...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.